Ha calgut esperar a la segona volta, però els pronòstics s’han confirmat i Lula da Silva (PT) ha estat escollit pròxim president del Brasil. Aquesta és una victòria molt important que transcendeix els límits geogràfics del país i que ens concerneix a tots. El 51% dels votants que li han donat suport representen, ben segur, el sentiment de milions de persones d’arreu del món que han respirat alleugerides i contentes en conèixer els resultats.
En primer lloc, perquè en aquestes eleccions del Brasil es confrontaven nítidament les dues grans opcions ideològiques que es disputen l’hegemonia planetària en aquesta primera part del segle XXI: la democràcia social vs. l’autoritarisme ultracapitalista, encarnat en aquest cas per Jair Bolsonaro, un deixeble avantatjat de Donald Trump.
Després del triomf de Giorgia Meloni a Itàlia, que ha significat un cop molt dur per a les opcions progressistes, l’elecció de Lula és una injecció de moral per a tots aquells que militem en la causa d’un món fraternal, solidari i en pau. El populisme hipernacionalista és el principal obstacle en la construcció d’una humanitat guiada pels valors que brollen del cor de les persones de bona voluntat i, en aquest sentit, hem de celebrar que hagi patit una emblemàtica derrota a les urnes aquest 30 d’octubre.
En segon lloc, perquè el Brasil, que és el país més poblat i més puixant econòmicament de l’àrea Latam, té ara l’oportunitat de rellançar i liderar la necessària integració regional dels estats americans de parla espanyola i portuguesa, que sumen 640 milions d’habitants. La vertebració de Latam, a imatge i semblança del procés de construcció europea, és l’única manera d’afrontar els greus problemes econòmics i socials -com ara la hiperinflació, les brutals desigualtats o l’emigració massiva- que, malgrat les seves enormes riqueses naturals, afecten aquests països.
La tornada del dirigent del PT a la presidència del Brasil coincideix amb l’etapa de governs progressistes que hi ha en aquests moments a Latam i se suma a les recents victòries de Gabriel Boric (Xile) i Gustavo Petro (Colòmbia). L’Amèrica Llatina –de Mèxic a la Patagònia, del Carib al Pacífic- té ara una finestra històrica per unificar la seva força i trobar, finalment, el seu lloc en la geopolítica mundial, sense estar sota les urpes dels Estats Units ni de la Xina.
La victòria de Lula da Silva també té un efecte molt positiu en el projecte de consolidació de la cooperació ibèrica, entre Espanya i Portugal. El president Pedro Sánchez i el primer ministre António Costa s’han involucrat molt directament en la campanya electoral del líder del PT, al qual han donat suport.
En la seva estratègia internacional, Jair Bolsonaro sempre havia menyspreat les relacions amb la Unió Europea, amb l’antiga metròpoli portuguesa i amb els països de Latam, establint un “cordó umbilical” amb els Estats Units de Donald Trump. Lula, en canvi, vol restablir els lligams amb el Vell Continent i, de manera específica, amb la península Ibèrica, atesos els estrets vincles històrics i culturals existents.
La iberofonia –entesa com la comunitat de països de llengua espanyola i portuguesa- té ara la possibilitat de ressuscitar amb nova empenta i nous paràmetres, als antípodes de qualsevol vestigi colonial o nostàlgic. Espanya i Portugal, amb Lula da Silva, podran exercir, a plena potència, com a gran plataforma de connexió i col·laboració entre la UE i Latam.
Precisament, aquest pròxim dia 4 de novembre se celebra a Viana do Castelo la XXXIII Cimera ibèrica entre Portugal i Espanya, sota la presidència d’António Costa i Pedro Sánchez. Aquesta trobada al més alt nivell, just després de la victòria de Lula a les eleccions del Brasil, obre unes expectatives inèdites i molt positives, que és necessari remarcar, en l’estratègia de reivindicar i reforçar la comunitat llatinoamericana, a banda i banda de l’Atlàntic.