El 70% de les víctimes de tràfic són dones que tenen càrregues familiars

Són enganyades amb falses promeses d’un futur millor i acaben sent explotades sexualment i laboralment

04/06/2019 Madrid, España. Proyecto Esperanza Adoratrices 2019. (©️Proyecto Esperanza Adoratrices/Pablo Blázquez)

La Diana era la gran de set germans en una família d’un poble rural de Bolívia. Per garantir ingressos a casa, va començar a fer concerts com a cantant en fires del seu entorn i va obrir un perfil professional a Facebook per promocionar la seva feina. Un home, resident a Espanya, va contactar amb ella, es va guanyar la seva confiança, i va oferir-li l’oportunitat de venir a Espanya per ajudar-la en la seva carrera. Ella va acceptar que li pagués el bitllet d’avió, però tan aviat com va arribar al domicili del seu contacte, va veure que la seva identitat digital era totalment falsa i que havia estat enganyada.

L’home la va retenir durant una setmana al domicili, tancada amb clau perquè no s’escapés. La va violar reiteradament i la va obligar a fer tot el que ell volia. Gràcies a un veí, es va alertar la policia i el captor va ser detingut.

La Diana ha requerit els serveis del projecte Esperanza-Adoratrices de Madrid, que està especialitzat en atenció, acompanyament i suport integral a dones que han estat víctimes de tràfic de persones. La coordinadora del Projecte Esperanza-Adoratrices, Marta González, explica a EL TRIANGLE que hi ha la falsa creença que el tràfic internacional de persones afecta, principalment, dones analfabetes molt joves que són explotades sexualment, però, tot i que no hi ha un únic perfil, sí que hi ha una tendència molt predominant entre les supervivents.

“De les dones ateses per la nostra organització, més del 70% tenen la responsabilitat de la supervivència de l’economia familiar, ja sigui perquè són dones separades amb fills o dones amb germans o altres familiars a càrrec seu”. Segons relata Marta González, “moltes d’elles han fet un procés migratori a Europa, confiant en falses promeses de feina, per poder fer front a les càrregues familiars que tenien a les seves espatlles”. Un altre fet que cal desmitificar, segons la responsable del projecte, és que prop del 60% tenen entre estudis primaris i universitaris, i les estratègies d’engany i extorsió a les quals són sotmeses són cada vegada més sofisticades.

Les finalitats de l’explotació del tràfic de persones són, principalment, sexuals, en sis de cada deu casos. No obstant, l’explotació laboral, els matrimonis forçats o la criminalitat són altres finalitats dels delinqüents.
La diputada al Congrés i portaveu de drets socials del PSC, Sonia Guerra, manifesta a EL TRIANGLE que “la màfia i el negoci al voltant de la prostitució estan totalment vinculats al tràfic i, per tant, quan diem que volem acabar amb el tràfic, diem que volem acabar amb la prostitució. Quan parlem de tràfic, parlem d’un proxeneta que està explotant dones i nenes i es beneficia econòmicament d’elles”.

Tot i que el tràfic internacional és el que té més pes, també n’hi ha de nacional. Segons l’informe publicat pel projecte Esperanza-Adoratrices amb la col·laboració de Mutua Madrileña, el 10% dels casos detectats han succeït dins del territori espanyol. Com detalla Marta González, “tots els elements s’han donat a Espanya: captada, enganyada i explotada, i això és molt important que ho entengui la societat, perquè com més es conegui com funciona el tràfic, quins són els escenaris o les finalitats, més eines tindrem com a societat per detectar aquests delictes i oferir ajuda a les víctimes”.

Complementant aquesta informació, la diputada Sonia Guerra indica que, “a escala espanyola, quan una dona està sent víctima d’explotació sexual, ho està sent per membres del seu entorn familiar”, en contextos de pobresa i d’exclusió social. La diputada socialista afegeix que “quan hi ha prostitució als nostres barris, s’exploten les dones, es violen de forma sistemàtica les dones perquè no puguin gaudir de la seva llibertat, i això fa els barris més insegurs”.

Aconseguir la recuperació integral de les supervivents és un procés llarg i complex. Moltes tenen molta por i, per tant, necessiten molt de suport. En el projecte Esperanza, s’ofereix ajuda d’emergència, així com atenció a termini mitjà i llarg amb un equip multidisciplinari (psicològic, laboral, jurídic…). Alguns processos poden implicar una intervenció intensiva durant dos anys, i si la víctima inicia un procés judicial, poden passar quatre anys fins a tenir data per al judici. Tot i que els acusats tinguin sentència condemnatòria i estiguin obligats a pagar indemnitzacions a les víctimes, moltes vegades es declaren insolvents. Marta González reclama disposar d’un fons estatal al nostre país, com passa a Holanda: “L’Estat avança les indemnitzacions a les víctimes si vuit mesos més tard de la sentència no s’ha fet el pagament. Per evitar el desemparament de les víctimes, és el govern holandès qui persegueix els condemnats perquè tornin els diners a l’Estat”.

(Visited 48 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari