El Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat (PMES) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conegut com a Compartim un Futur, es manté en contínua evolució des del seu naixement fa més de 30 anys i, a més de destacar per la seva gratuïtat i universalitat, també es distingeix pel gran ventall de projectes i activitats que inclou. L’edició d’aquest darrer curs 2021-2022 ha comptat amb 54.319 participants, una xifra que s’apropa molt a les dades d’abans de la pandèmia, i, de cara al futur més proper, l’AMB vol potenciar encara més el projecte incloent-hi noves metodologies i temàtiques.
Aquest programa d’educació ambiental és dels més antics de Catalunya, i es caracteritza per ser inclusiu i tenir en compte la diversitat. De fet, hi pot participar tota la ciutadania: des d’estudiants d’educació infantil fins als de postgraus i màsters, així com famílies, gent gran i entitats i associacions. Les diverses activitats s’emmarquen en sis eixos temàtics -recursos i residus, cicle de l’aigua, energia i canvi climàtic, mobilitat sostenible, salut ambiental, i territori, ecologia i biodiversitat- i hi ha múltiples recursos educatius disponibles.
Aquests inclouen des d’activitats guiades, com visites a instal·lacions i tallers, fins a recursos físics i digitals com dossiers, aplicacions interactives, vídeos, etc. així com projectes d’Aprenentatge i Servei (ApS). Segons destaca la cap de servei d’emergència climàtica i educació ambiental de l’AMB, Ana Romero, entre totes les activitats destaquen les visites a les instal·lacions de tractament de residus i depuradores pel seu “potencial educatiu”.
Com explica Romero, “una visita a una instal·lació és una gran oportunitat per veure in situ el gran volum de residus que generem i la quantitat d’aigua que es tracta” i, al tractar-se d’activitats tan visuals, “generen un impacte en el visitant”. L’AMB compta amb diverses instal·lacions que poden visitar-se com ecoparcs, plantes de valorització energètica, plantes de triatge d’envasos i de residus inorgànics, i plantes de compostatge, i disposa de sis depuradores visitables al Prat de Llobregat, el Besòs, Montcada i Reixac, Gavà-Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i Begues.
Aquest darrer curs, de la mateixa manera que altres anys, les activitats que han tingut més demanda són les relacionades amb els temes dels residus i del cicle de l’aigua. En aquest sentit, assenyala Romero, destaca l’èxit de les visites a la planta integral de valorització de residus de SantAdrià de Besòs, que disposa també d’un ecoparc, i a la planta de triatge d’envasos de Gavà-Viladecans.
Amb relació a la metodologia ApS, la cap de secció d’educació ambiental de l’AMB, Noemí Guinovart, assenyala que l’oferta de projectes d’aquesta mena, en els quals l’alumnat analitza el seu entorn, ha crescut des del seu inici el 2015 i, actualment “ocupen un nínxol de contingut important” dins del programa. Concretament, es distingeixen tres tipus de projectes Aps: els guiats, amb sessions planificades prèviament dissenyades i estructurades per perfils tècnics; els coproduïts, on es parteix d’una necessitat específica de l’entorn i es dissenya conjuntament un projecte tècnic; i els autònoms, en els quals el mateix professorat imparteix la sessió a partir dels recursos educatius de l’AMB disponibles, com fitxes i activitats interactives.
El nou PMES 2030
El programa Compartim un Futur pretén generar sentit crític i fer reflexionar els participants sobre la importància de la sostenibilitat, objectius que l’AMB vol potenciar de cara al nou PMES -el PMES 2030- que seguirà el full de ruta marcat pels objectius de l’Agenda 2030 en matèria de canvi climàtic i transició energètica.
De fet, el disseny d’aquest nou programa s’està fent a partir de les conclusions que ha extret l’AMB dels projectes de cursos anteriors i es pretén, principalment, que suposi un salt de l’educació ambiental cap a la cultura de la sostenibilitat.
En aquest sentit, l’objectiu de l’AMB és aconseguir que el 2030 tinguem “un territori metropolità format per habitants corresponsables i protagonistes de la transformació social i ambiental”, un canvi que vol fer possible a partir de les eines que ofereixi el PMES 2030.
El nou programa vol millorar el contingut, la metodologia i els recursos emprats perquè les experiències siguin més vivencials i “sacsejadores de consciència”. Per això, indica Guinovart, un dels punts a potenciar és fomentar la participació activa, és a dir, “situar els participants al centre” per tal que es converteixin en una peça clau en el desenvolupament de les activitats.
D’altra banda, explica Romero, l’AMB té la intenció d’incorporar al nou programa 2030 un ventall més ampli de temàtiques i reptes ecosocials com la justícia climàtica, la transició energètica, l’economia circular, la moda sostenible i l’emergència climàtica. A més, apostarà per metodologies innovadores, per incloure més projectes ApS i per fomentar l’oferta i la participació de la ciutadania fora de l’àmbit formatiu, com per exemple de la gent gran, de col·lectius en risc d’exclusió social i de persones que participin en activitats de lleure.
El PMES 2030 facilitarà a la població el canvi cap a la cultura de la sostenibilitat dotant-la d’eines i coneixement i apoderant-la perquè duguin a terme canvis reals i immediats relacionats amb el desenvolupament sostenible.
