La Generalitat va ajudar en el boicot als Jocs de Tarragona

La secretaria general de l’Esport va lliurar paquets d’entrades als activistes i es van fer gestions per aconseguir els recursos econòmics per finançar les protestes organitzades

Els Jocs del Mediterrani del 2018 van ser polititzats pels independentistes

La Guàrdia Civil va interceptar missatges del juny del 2018 en els quals els dirigents de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalans pressionaven Gerard Figueras, secretari d’Esports de la Generalitat, com a màxim responsable del Consell Català de l’Esport (CCE), perquè els avancés les subvencions promeses per a aquell any, que ascendien a diversos centenars de milers d’euros. Això, segons els investigadors, es deuria al fet que la Plataforma estava treballant al costat de l’ANC i Òmnium Cultural “en les accions que tenien previstes a Tarragona i que dependrien de les subvencions que estaven pendents d’obtenir”.

A la capital tarragonina se celebrarien, a mitjans de juliol, els Jocs del Mediterrani, que l’independentisme volia aprofitar per denunciar que Espanya era una dictadura i que a Catalunya hi havia “presos polítics”. A aquesta campanya s’hi van incorporar després l’associació Drets (la plataforma indepe que denuncia contínuament Espanya en tribunals internacionals) i l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).

L’Administració catalana es va implicar de ple en el boicot a Espanya en els Jocs del Mediterrani, facilitant la tasca de la Plataforma pro Seleccions en tot el que va poder.

ANC, Òmnium i Plataforma van planejar, a més de manifestacions i comunicats de denúncia contra Espanya, llançar un globus aerostàtic “amb una pancarta des de darrere de la piscina. Necessitarem claca a les graderies”. Així l’hi va expressar Eric Hauck, director de la Plataforma pro Seleccions, a Quim Perisé, cap de gabinet del secretari general d’Esports, Gerard Figueras. Perisé va posar a la disposició dels grups independentistes les invitacions pertinents: el seu interlocutor n’hi va demanar 25 per a cada graderia, amb l’objectiu de ficar a cadascuna grups d’activistes que polititzessin l’esdeveniment esportiu.

“Bon dia, Quim. Avui ens caldria un bon patracol d’entrades de natació, perquè a les 19 hores enlairarem un globus aerostàtic amb una pancarta darrere la piscina i necessitem claca a les grades. Quan em diguis, te les vinc a buscar”, va escriure Hauck a Perisé el 25 de juny. “Quantes??? Te les envio per correu electrònic”, li va dir l’home de Figueres a la Generalitat. “25 a la graderia A i 25 a la graderia B”, va precisar Hauck. A més, li va sol·licitar entrades per a la inauguració i per als partits Malta-Espanya masculí, Alemanya-Espanya femení i Montenegro-Espanya masculí. El globus va ser pagat, segons els informes policials, amb “una subvenció atorgada a la Plataforma el 2018”.

Pressions a l’interventor

Per sufragar les despeses de les accions de Tarragona, Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat amb la finalitat que les subvencions s’acceleressin: “Apretant. Si canviem decisió per avançar pagament cal que interventor vingui agost. I està de vacances. Demà es parla amb ell per si pot fer el favor de venir. Estem apretant tots els cargols per fer-ho possible”, diu l’alt càrrec del Govern als dirigents de la Plataforma.

Poc abans, Hauck li havia demanat diners urgentment perquè, en cas contrari, “no podem preparar les accions de Tarragona”. L’interventor delegat, malgrat les grans pressions a les quals se’l va sotmetre, es va negar a accedir a les pretensions dels independentistes. “S’hi nega –va dir Figueras a la cúpula de l’entitat esportiva–. Ell estarà tot el mes fora. I no pensa venir a intervenir ni res. Ni ell ni cap de l’equip, perquè ell és l’interventor delegat a Esports de Presidència. No tinc més alternatives. I ja saps que a aquests, un cop els han pressionat, si no s’hi han posat bé ja no és aconsellable seguir exercint pressió. Més encara sent qui sou i sabent com pensa ell…”.

Figueras va aportar com a solució demanar a la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalans) un préstec del 50% de la subvenció, encara que el director de la Plataforma, Eric Hauck, li va contestar que “ja saps que això, políticament, és un gran inconvenient”. El secretari d’Esports, llavors, va cremar el seu últim cartutx: va oferir una carta fent referència a la subvenció directa d’aquell any “perquè els financés un banc en lloc de la UFEC”. Però hi havia un altre inconvenient més: “L’opció banc ja l’hem utilitzat amb una carta teva… No podrem ampliar la pòlissa a temps”. Davant d’això, Figueres es va mostrar desolat: “No tinc més eines. I contra aquest personatge ja no hi puc fer més, ja el coneixes…”.

Immediatament, es va engegar el pla B: acudir a “entitats amigues”. El director i el vicepresident de la Plataforma van trucar a Oleguer Serra Boixaderas, conseller executiu d’Òmnium Cultural, i li van explicar el problema. Serra va acudir a la seu de la Plataforma i van acordar elaborar un conveni de préstec.

El 30 de juliol del 2018, i el 30 de desembre d’aquell any, Òmnium Cultural va concedir sengles préstecs a la Plataforma, de 25.000 i de 50.000 euros, respectivament, al 0% d’interès. Aquests generosos préstecs haurien de ser reintegrats una vegada cobrades les subvencions de la Generalitat.

No era el primer cop. El 10 de desembre del 2015, quan Quim Torra presidia Òmnium Cultural, va signar un conveni amb la Plataforma per fer la campanya Guanyarem de l’esport català. “La Plataforma es compromet a difondre la campanya, fer-la créixer i augmentar el nombre d’esportistes que la recolzin, i Òmnium es compromet a recolzar la Plataforma i a aportar 27.000 euros”, resava l’acord.

Aquesta campanya va ser parcialment finançada a través de les subvencions atorgades pel Consell Català de l’Esport”, diu l’informe de la Guàrdia Civil.

(Visited 985 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari