Aquest estiu s’ha introduït en el debat polític per fi un dels temes que semblaven tabú (l’energia) quan es parlava del que a hores d’ara ningú qüestiona a nivell global, les mesures que s’han de prendre per combatre el canvi climàtic.
En aquest sentit, es va fer un curs especialitzat al CSIC sobre els límits i les possibilitats de la transició energètica, en el qual una de les conclusions que va destacar el seu director, Emilio Santiago, és que no hi ha un consens científic de com s’ha de fer aquesta transició energètica.
Com ja havíem escrit en aquesta revista i havien advertit fa molts anys científics com Antonio Turiel, en l’actualitat existeix una inseguretat de subministrament de combustibles fòssils, cosa que ja està comportant mesures d’estalvi energètic a tot el continent i un impacte fort en les seves indústries, com ara la caiguda de la producció del petroli que probablement, el 2022, suposarà un descens d’un 7% i que, fins al 2025, segons les estimacions més optimistes, pot ser fins d’un 30%.
La sensació expressada per gairebé tots els ponents és que això en part és degut al fet que fins ara a les elits decisòries el vèrtex de l’energia no s’havia introduït com a element essencial de la transició ecològica, mentre que sí que es tenien en compte els factors socioeconòmic i polític.
Hi ha consens que l’horitzó de futur serà cent per cent d’energies renovables, però on hi ha debat és com es fa aquesta transició energètica.
Pedro Fresco, director general de Transició Ecològica de la Generalitat valenciana, va exposar en la seva intervenció en aquest curs que ara mateix no existeix en l’imaginari col·lectiu una demanda prou forta per canviar l’estratègia actual, una estratègia que bàsicament se centra en l’electrificació massiva amb energia eòlica i solar i la millora de la seva eficiència.
Alicia Valero, professora del grup d’investigació d’Ecologia Industrial a l’Institut CIRCE i experta en recursos i reserves d’elements minerals, va explicar que aquest camí cap a les renovables, a més de la necessitat de millorar en la seva innovació per augmentar la seva eficiència, s’ha de fer reduint el creixement exponencial actual. Valero va afirmar que, de la mateixa manera que hem arribat al pic dels combustibles fòssils, està passant el mateix amb els minerals necessaris en la tecnologia de l’energia renovable, com ara cotxes elèctrics, bateries d’emmagatzematge, energia solar i eòlica. Si en els pròxims anys no es redueix la hiperextracció dels minerals i no se’n controla la demanda, hi haurà inseguretat en el seu subministrament per fer la transició energètica.
Un altre punt important al qual es va referir Valero és que si volem fer una transició a renovables, i això serà inevitable en les pròximes dècades, serà impossible fer-la sense explotar mines. Per tant, no n’hi haurà prou d’importar elements com ara liti o terres rares (que són disset elements de la taula periòdica com ara el neodimi o el disprosi, que són essencials per fer els xips que utilitza la indústria automobilística o les tecnologies de les energies renovables) per fer bateries o plaques solars. Això voldrà dir que ens haurem d’enfrontar a la contradicció d’explorar els recursos del nostre territori, la qual cosa suposarà impactes en els nostres paisatges i ecosistemes. Mines i sostenibilitat és, segons va dir, un oxímoron.
En aquest moment no s’està fent una transició cap a les renovables perquè, tot i que estan creixent, els combustibles fòssils ho estan fent en la mateixa proporció. El que sí que està passant és que estem transitant d’una dependència dels combustibles fòssils a una dependència múltiple d’elements minerals, ja sigui en forma de materials en brut o de minerals ja refinats. Això significarà que Europa, que fins ara havia sigut molt dependent de Rússia pels combustibles fòssils, de forma gradual ho passarà a ser de la Xina, que és qui acapara gairebé tot el mercat de les terres rares.
Per fer una transició a energies netes, segons va dir Mariano Marzo, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències Geològiques, caldrà, en primer lloc, garantir el subministrament energètic per a tothom, posteriorment que aquest subministrament sigui segur i eficient i, finalment, tenir en compte el seu cost elevat. Per tot això, va assegurar que s’hauran de tenir en compte dues variables: l’estalvi, que comportarà el canvi dels nostres hàbits, i l’eficiència, amb el recurs a la tecnologia.
