Joan Laporta no va tenir més remei que aferrar-se a aquest possible retorn de Messi quan, després de la trompada del primer equip davant l’Inter a la Champions, va comparèixer divendres de la setmana passada davant les càmeres de Barça TV amb el manual de la distracció a la mà i la necessitat de desenfocar l’actualitat poques hores abans de visitar el Bernabéu a la Lliga. Una trobada menys transcendent des del punt de vista econòmic i també esportiu del que pugui semblar, tot i que també va ser un partit inoportú que, a conseqüència de la derrota, ha contribuït al malestar general barcelonista.
L’opinió pública s’ha cobrat dues víctimes i mitja, les dels capitans Sergio Busquets i Gerard Piqué, i, també, encara que amb menys virulència, la del tècnic Xavi Hernández en la mateixa proporció pel desencert dels plantejaments abans dels partits com per les explicacions posteriors.
Mals dies per a un president que, posant la bena abans de la ferida de Madrid, havia anunciat que “dilluns veuré Messi”, donant erròniament per descomptat que Leo també hi seria a la gala del lliurament dels premis Pilota d’Or de France Football a París, i que allà tindria l’oportunitat d’aparentar que la seva relació amb Leo torna a ser prou fluida per a visualitzar que aquesta porta de tornada s’ha obert de debò. Tot era, però, i novament, una farsa.
Laporta i Messi havien coincidit, efectivament, a l’edició anterior, un any enrere, quan encara no havien cicatritzat les ferides recents del seu acomiadament per les braves i Leo havia advertit el president mitjançant terceres persones que no se li apropés si no volia veure’s embolicat en alguna escena desagradable. El mal humor de Messi no tenia l’origen en els fets del 5 d’agost del 2021, quan se li va comunicar que el Barça no el renovaria. Tot i que aquest va ser un cop duríssim que el davanter va acusar anímicament i al qual va haver de fer front amb valentia i amb l’ajuda de la seva família, el que Messi no ha perdonat és que Laporta, en declaracions posteriors, hagués insinuat que va estar negociant alhora a dues bandes amb el Barça i el PSG.
Per aquest motiu no hi ha una foto del ple de guanyadors blaugrana del 2021, Messi i Alexia Putellas a les dues categories absolutes i Pedri com a millor del món Sub-21, tots tres amb el president, una imatge negada al barcelonisme que hagués tingut una potència mundial insuperable i sense precedent.
Com a càstig i venjança a l’absència de Messi, Laporta i el seu equip de comunicació van decidir segregar els premis, donant prioritat mediàtica a l’estrella del Femení blaugrana, Alexia, que venia de guanyar la Champions, la Lliga i la Copa -o sigui, el triplet- aïllant i reduint el guardó de Pedri, reconegut com a promesa internacional de l’any.
Així va ser com la mateixa web del club el FC Barcelona no va celebrar ni va donar visibilitat al fet indiscutible d’haver acaparat i arrasat en les votacions dels premis més reconeguts i de més prestigi del futbol internacional.
Encara pitjor, Laporta no va consentir que, com a club, la Pilota d’Or 2021 de Messi, corresponent a la seva darrera temporada al Camp Nou, 2020-21, es pogués relacionar amb la samarreta blaugrana. Una actitud impròpia, infantil i lamentable, ja que Messi va completar una temporada individual realment destacada com a Pichichi de LaLiga amb 30 gols, per sobre de Benzema (23), a més de proclamar-se campió de Copa i campió de la Copa Amèrica amb l’Argentina.
Laporta li va fer el buit fins a l’extrem que aquesta setena Pilota d’Or, conquerida pel davanter de Rosario amb la samarreta del FC Barcelona, no ha quedat exposada, com les altres sis, al Museu blaugrana. Una decisió incomprensible, molt menys havent-se acomiadat com ho va fer, professant el seu amor etern als colors blaugrana, plorant per deixar obligat i per la força el Camp Nou, i acceptant, al cap i a la fi, que la institució decidís posar fi a la seva carrera, única i excepcional.
També cal afegir una circumstància que, evidentment, ha provocat que Laporta hagi desenvolupat una al·lèrgia aguda a aquests premis de France Football, que reconeixen el treball i els èxits de la directiva anterior de Josep Maria Bartomeu, ja que es vulgui o no la continuïtat de Messi la temporada 2020-21 va ser a causa de la ferma determinació de Bartomeu de no permetre’l sortir després que Messi enviés a les oficines un burofax exigint la seva llibertat l’estiu anterior.
El merescut premi a Alexia Putellas, derivat de l’extraordinària campanya del femení, tampoc no es pot dissociar de l’encert de professionalitzar la secció anys abans i dotar-la d’una estructura de planter igual que el primer equip masculí. És sabut que Laporta no coneixia el nom de les jugadores més destacades uns mesos abans de guanyar les eleccions.
El mateix passa amb Pedri, un fitxatge, com Araujo, Nico, Gavi o Balde, que ha resultat ser un gran descobriment i un dels jugadors de talent amb més futur al concert internacional. Les tres nominacions de l’any 2021, un ple blaugrana que cap club no havia aconseguit abans, formava part d’aquesta herència tan injuriada per Laporta.
El president no va voler treure cap brillantor a aquella cerimònia i molt menys aquesta vegada (2022) al doblet d’Alexia Putellas i de Gavi, el successor de Pedri al tro Sub-21, conquistat per un futbolista de només 18 anys acabats de fer. L’herència de Bartomeu, com el bon paper de les seccions professionals, és un front més d’aquesta lluita mediàtica de la junta directiva actual per evitar que aquests èxits del present, en cap cas atribuïbles a la gestió de Laporta, es puguin relacionar amb la bona feina de la directiva anterior.
Tot i que els resultats són incontestables, ja que cinc dels sis últims grans trofeus atorgats a les gales de France Football han estat per a jugadors del Barça, Laporta s’ha encarregat que fulgurin el mínim possible, només individualment, com si la institució no pogués lluir-los i celebrar-los amb legítim i justificat orgull.
