Tradicionalment s’ha entès l’associacionisme com la tendència natural a agrupar-se persones que tenen els mateixos objectius i valoren que si hi treballen CONJUNTAMENT tindran més possibilitats d’èxit. Naturalment s’han afegit d’altres principis al seu funcionament ordinari com són la democràcia interna, la transparència, la comunicació, la ètica dels seus membres, l’avaluació de les seves accions. Aquest plantejament d’associarse per treballar conjuntament segueix vigent avui en dia.
Quan aquestes associacions treballen per un BÉ COMÚ, generalment acceptat, encara que només afecti a una petita part de la població, o a una problemàtica concreta, i ho fan de manera desinteressada, és a dir sense cercar el lucre personal dels seus membres, es qualifiquen d’associacions de voluntariat.
Si aquestes associacions es plantegen aconseguir un CANVI SOCIAL col·lectiu (millor consideració social, més respecte per part d’altres actors, més recursos públics, …) davant de la seva problemàtica es considera que els seus membres són activistes que lluiten pel reconeixement d’un dret.
Quan les associacions que tenen unes determinades finalitats i objectius, demanen (i aconsegueixen) de les seves persones membres una FORTA IMPLICACIÓ PERSONAL, que ultrapassa les poques hores de dedicació que hi esmercen, per passar a ser un tret definitori dels seus plantejaments personals i de la seva escala de valors, diem que són persones militants.
La realitat actual dins la Federació Catalana de Voluntariat Social que agrupa més de 300 associacions, amb més de 80.000 persones membres que de forma desinteressada participen en els projectes de les mateixes, és que reconeixem aquests trets definitoris en la gran majoria de les mateixes: Estan associades per treballar CONJUNTAMENT, treballen per a un BÉ COMÚ, volen un CANVI SOCIAL en algun àmbit de la comunitat, tenen una FORTA IMPLICACIÓ PERSONAL en la consecució dels seus objectius.
Són per tant persones voluntàries, activistes i militants, al mateix temps i només esmentant totes aquestes facetes, poden entendre la seva realitat, i també la seva força.
Finalment voldria remarcar que aquesta realitat comprovada en el món de les entitats socials, estic segur que es dona igualment en les entitats veïnals, culturals, esportives, educatives, mediambientals i de salut. Així mateix una part molt significativa d’aquestes persones voluntàries, activistes i militants, viuen una “pluriocupació” doncs comparteixen dos o més entitats no sols a nivell de sòcies, sinó també fent tasques voluntàries, cercant un canvi social mitjançant una forta implicació personal. Això és una mostra de la riquesa de la nostra xarxa associativa.
