“Li diuen ‘acampada’ i no ho és”

Un dels lemes més habituals a les manifestacions i concentracions que es van convocar arran del moviment conegut com a 15-M era “li diuen democràcia però no ho és”. He de dir que no comparteixo gaire aquest eslògan perquè crec que el que tenim, nosaltres i bona part del món, són democràcies imperfectes i que no eviten o, fins i tot, causen moltes de les injustícies que cal combatre. Poseu-hi l’adjectiu qualificatiu que considereu més oportú -llevat d’“orgànica”, com feia el franquisme- però el nom que s’adiu amb el nostre sistema és “democràcia”.

M’ha vingut al cap aquest tema quan he vist que l’Assemblea Nacional Catalana diu que ha muntat aquest cap de setmana a la plaça Catalunya de Barcelona una “acampada”. Hi han muntat un enorme escenari, amb un potentíssim aparell de so, i han instal·lat unes tendes de campanya que donaven la impressió que eren acabades de comprar i que dubto que s’hagin fet servir gaire aquests dies.

Com que em temo que aquestes tendes de campanya de la pseudo-acampada independentista aniran a parar a un armari la resta de la vida dels seus propietaris, suggereixo que les regalin als sense sostre que en trauran molt més profit.

Recordo l’acampada que van fer els immigrants a la mateixa plaça Catalunya fa uns anys. Res a veure amb el show de l’ANC d’aquest cap de setmana. Recordo l’ocupació de la plaça Catalunya, el maig del 2011, amb milers de persones que l’atapeïen. Res a veure amb les poques que s’hi han deixat caure aquest cap de setmana. El govern de la Generalitat d’aleshores va desallotjar a cops de porra la plaça. Ben segur que cap dels independentistes que han cridat a la seva ‘acampada’ van rebre un cop de porra dels mossos que van repartir estopa a dojo aquell dia, a les ordres del conseller de l’Interior, Felip Puig.

Recordo també la intervenció de l’economista i activista Arcadi Oliveres intentant fer-se entendre enmig del nombrós grup de gent que el volia escoltar. A Oliveres no li van posar un micròfon i altaveus potents com els que han fet servir Toni Albà o Lluís Llach aquest cap de setmana per compartir les seves gràcies i laments amb el públic escàs que els escoltava.

El procés independentista s’ha apropiat de moltes paraules i expressions. A la seva convocatòria d’aquest cap de setmana li han dit “acampada”. I m’han vingut ganes de cridar “Li diuen ‘acampada’ i no ho és”. Potser li escau més “foc de camp”, amb permís dels escoltes i els excursionistes.