Com ha agreujat Laporta la crisi de joc del Barça?

Piqué, Busquets i Alba, en l'equip titular contra el Celta del 9 d'octubre

Aquesta temptació irresistible de Joan Laporta de complaure tots els públics comporta conseqüències funestes com l’impacte de la seva crítica als capitans a l’assemblea de diumenge passat. El president del Barça, volent justificar el que és injustificable, va recórrer a la baixesa de relacionar els bons contractes de Piqué, Busquets i Alba amb l’augment del 27% de la massa salarial, disparada fins a una xifra inassolible de 656 milions.

Una afirmació perversa i inoportuna quan només faltaven uns minuts per a l’arrencada del Barça-Celta al Camp Nou. El vessant malèvol del comentari, apuntant que malgrat haver-los convidat a rebaixar-se el salari, a perdonar-ne part en realitat, no s’havien mostrat sensibles a la situació de club, resulta objectivament injusta. I contradictòria, ja que Laporta els havia qualificat d’herois la temporada passada, quan van ajudar el president a pair al vestidor la marxa de Messi i, també, a generar el cultiu apropiat per fer fora Koeman.

Ara, en canvi, són els dolents segons aquest mateix president que, com és habitual, els ha deixat a l’estacada i enfrontats a l’afició quan ja no els ha necessitat.

En qualsevol cas, pocs barcelonistes els poden discutir a tots tres el seu rendiment i títols. Han estat, a més, titulars de Xavi el curs passat i fins que durant l’estiu, pels problemes econòmics derivats de fitxar per sobre de les possibilitats del club, l’entrenador va rebre l’ordre d’apartar-los de la titularitat.

No a tots, ja que Busquets, que aquest any acaba contracte, ha continuat sent titular indiscutible perquè també calia castigar Frenkie de Jong.

Jordi Alba, per la seva banda, sí que havia acceptat una rebaixa, mentre que a Piqué, de facto, li cauran més de 10 milions del seu contracte aquest curs pel fet que no cobrarà les bonificiacions que li corresponen a partir de jugar una sèrie de partits, i molt menys podrà renovar automàticament per una altra temporada deixant de guanyar 40 milions més.

Per tant, res no té a veure la seva situació salarial, a la baixa, amb el fet que Laporta no hagi estat capaç de recuperar els ingressos del club al nivell d’abans de la pandèmia -la resta dels clubs sí- ni de generar prou atractiu per a nous patrocinadors. El cas de Spotify, que paga per la samarreta i altres actius bastant menys que el que ingressen altres clubs com el Madrid, Liverpool o el Manchester United, resulta significatiu.

Però, si els jugadors no s’han sentit inclinats a renunciar a un percentatge dels seus ingressos es deu, sobretot, al fet que no existeix el menor rastre d’una certa austeritat, prudència i estalvi per part de Laporta ni a l’hora de fitxar ni als àpats ni als viatges. Tampoc les despeses, que s’han descontrolat i que es tapen amb vendes d’actius que empobreixen el club.

Quan, a més, és el president qui posa a la picota jugadors que han de defensar els colors del Barça en partits transcendents pot passar, com ha passat, que alguns acusin aquesta pressió inesperada i el malestar de sentir-se assenyalats per la grada, per la seva pròpia afició.

Què ha aconseguit Laporta amb aquesta relliscada innecessària a l’assemblea, precisament quan l’equip pateix tantes baixes i els jugadors acusats de ser poc barcelonistes han de treure les castanyes del foc a Xavi?

El de sempre, empitjorar les coses.

(Visited 221 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari