La contaminació atmosfèrica s’ha convertit en un greu problema de salut pública i, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és el principal risc ambiental que perjudica les zones urbanes, sobretot els col·lectius més vulnerables com infants, gent gran i persones amb patologies. L’OMS atribueix a la contaminació de l’aire uns 8 milions de morts anuals i, segons la Comissió Europea, a la UE moren cada any de manera prematura 307.000 persones a causa de la contaminació per partícules, 45.000 a causa del diòxid de nitrogen i prop de 20.000 per l’ozó atmosfèric.
Segons assenyala el geoquímic i professor investigador d’IDAEA-CSIC Xavier Querol, “les morts prematures que es produeixen a la UE es deuen sobretot a l’agreujament de malalties cardiovasculars més que respiratòries”. De fet, com afirma Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron especialitzat en el tractament de malalties cardiovasculars, aquest sistema “és el més afectat per la contaminació atmosfèrica”, que perjudica especialment “el cor, les grans artèries i el cervell”.
Bañeras explica que les partícules contaminants que respirem van cap als pulmons “i poden travessar les membranes i anar cap al torrent sanguini” Encara que no passin al flux, “desencadenen una reacció inflamatòria que afecta tot l’organisme” i poden provocar que les artèries es facin més petites. La contaminació de l’aire ja es considera un factor de risc cardiovascular i pot causar ictus, infarts de miocardi i altres malalties greus, com la resta de factors de risc.
Un estudi revela que els dies que hi ha uns nivells més elevats de contaminants com les partícules o el diòxid de nitrogen, es produeixen més ingressos de pacients amb infants de miocardi a l’àrea metropolitana de Barcelona. Infarts que, segons conclou l’estudi, són més greus i més letals. El doctor Bañeras indica que la majoria de contaminants provenen de la combustió dels vehicles, especialment dels dièsel, i també del trànsit rodat, pel contacte de les rodes amb la carretera.
Un perjudici per als nens
La contaminació atmosfèrica, segons la pediatra Nuria Pericas, “afecta molt més els infants que als adults” a causa dels diversos hàbits que tenen i de la immaduresa del seu sistema immune. De fet, segons assenyala Pericas, un 40% de les malalties relacionades amb el medi ambient es donen en nens menors de 5 anys, malgrat que només representen el 12% de la població mundial.
La mala qualitat de l’aire pot afectar “qualsevol sistema” dels infants, afirma la pediatra, i causar tant problemes en les vies respiratòries com afectacions el desenvolupament cognitiu i conductual dels nens. Alguns càncers com les leucèmies s’associen més a contaminació ambiental i, segons assenyala Pericas, també “el 33% dels casos nous d’asma infantil a Barcelona”. Les al·lèrgies s’agreugen i augmenten i, en el cas de l’asma, “incrementa la incidència, les exacerbacions i la gravetat en persones predisposades”.
Un estudi de l’Institut Global de Barcelona (ISGlobal) mostra que “en escoles on l’índex de contaminació associat al trànsit rodat és més alt, hi ha una afectació amb un retard de la maduració cognitiva” i, en aquest sentit, la pediatra afirma que allunyar els vehicles de les escoles “és prioritari”. No obstant això, “una quarta part de les escoles de Barcelona estan en zones amb nivells per sobre de la legalitat de contaminants”, assenyala.
La contaminació atmosfèrica també comporta efectes nocius per a la cognició dels adults. Segons Natàlia Vilor-Tejedor, investigadora del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), la mala qualitat de l’aire té “un impacte directe en regions específiques del cervell” i, de fet, s’ha trobat una relació entre les regions cerebrals vinculades a l’alzheimer i l’exposició elevada a contaminants atmosfèrics.
El 2020, la prestigiosa revista The Lancet va considerar que la contaminació és un factor de risc per a la demència i, per tant, per a l’Alzheimer, i va quantificar que pot influir en un 2% en el desenvolupament de la malaltia. La investigadora admet que la relació entre la contaminació i l’alzheimer és “complexa” perquè és una patologia influenciada per molts factors, com el genètic, però assenyala que el BBRC ha comprovat que la mala qualitat de l’aire també afecta de manera nociva persones sanes, causant una pitjor cognició.
Vilor-Tejedor destaca els efectes perjudicials dels contaminants que provenen del trànsit rodat i explica que, en comparació amb les metròpolis, en les zones on no hi ha tantes emissions es detecta una gran millora cognitiva i de desenvolupament de la patologia. Segons dades de l’AMB, els vehicles causen el 80% de les emissions que es respiren a l’entorn metropolità i, per als experts consultats, la millor manera de prevenir els efectes de la contaminació és reduir el nombre de vehicles contaminants i fomentar la mobilitat activa.
L’eficàcia de les ZBE
El geoquímic Xavier Querol assegura que l’establiment de Zones de Baixes Emissions (ZBE) és “absolutament necessari” i una “peça clau” per resoldre el problema de la contaminació. De fet, segons l’Aliança Europea de Salut Pública, és la mesura de mobilitat més eficaç perquè restringeix la circulació als vehicles més contaminants, dirigint-se així al focus de les emissions.
La ZBE Rondes BCN, que ocupa més de 95 km2 , inclou la capital catalana juntament amb l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i és la més coneguda i pionera a Espanya. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, la ZBE Rondes BCN ha permès reduir les emissions en un 30%, però no és l’única existent a Catalunya: també s’han implantat ZBE a Sant Joan Despí i a Sant Cugat. El cap de servei de mobilitat sostenible de l’AMB, Marc Iglesias, explica que, segons les dades provisionals, les ZBE “han permès reduir de forma substancial els vehicles més contaminants que circulen -els que no disposen d’etiqueta de la DGT- que han passat del 20% el 2017 a menys del 2% en l’actualitat”.
Una realitat que aviat es traslladarà a la resta de l’Estat gràcies a la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, que obliga les ciutats de més de 50.000 habitants i a les localitats de més de 20.000 que tinguin problemes de contaminació atmosfèrica a instaurar ZBE. Això permetrà millorat la qualitat de vida dels 24 milions de persones que actualment respiren aire contaminat en aquests grans nuclis urbans, les quals representen un 52% de la població espanyola.
Segons el director de serveis de mobilitat sostenible de l’AMB, Carles Conill, la ZBE Rondes BCN serà el model per implantar la resta de l’Estat. De fet, l’AMB collabora amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i amb la DGT per oferir la seva experiència, alhora que ha elaborat una guia juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) perquè qualsevol municipi tingui referències a l’hora d’instaurar la ZBE.
L’AMB destaca que una part dels 158 milions d’euros dels fons Next Generation han anat destinats a la implantació d’aquestes zones i a la digitalització del transport públic, i assenyala que les darreres localitats que han presentat actuacions per instaurar ZBE són Badalona, Castelldefels, el Prat, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans i Cerdanyola del Vallès.
