El “topless” del govern

Fa uns dies, ves per on, se celebrava el Dia Mundial del Topless. Hi ha dies per a tot. El govern de la Generalitat, com que té una conselleria d’Igualtat i Feminismes que no va sobrada de feina, va creure convenient d’aprofitar-ho per alliçonar-nos i fer una campanya publicitària en la qual estimulava a practicar el topless en nom de superar la discriminació de gènere respecte a la qüestió.

Es veu que una associació de nom tan eloqüent com el de Mugrons Lliures ha estat la inductora d’una campanya en què, quina curiositat, a la part gràfica es mostra el mugró d’un home i no n’apareix cap de dona. Que jo sàpiga, la pràctica del topless no només no està prohibida, sinó que la practiquen amb tota normalitat aquelles persones a qui els ve de gust i s’hi senten còmodes. No veig ni sento cap reacció irada de ningú que se senti ofès per aquesta cosa. Normalitat. Qui vol ho fa, però ningú està obligat a fer-ho. Acceptació i tolerància per part de tothom. Les èpoques del blanc i negre de gent puritana i falsament beata que reaccionaven esgarrifats davant d’uns pits femenins al descobert fa molt temps que han passat. Sortosament. Quin sentit té aquesta campanya, doncs?

Certament fa una funció de substitució d’ocupar-se dels problemes reals, de distracció. A mesura que els governs, tots, han anat quedant incapacitats per actuar sobre problemes estructurals, acostumen a actuar en terrenys simbòlics com a forma de conformar un grup d’interessos. Ja fa anys que hi ha un progressisme més aviat de postureig que de realitat a qui li encanta lliurar batalles culturals en lloc de canviar el context en què ens veiem obligats a desenvolupar les nostres vides. Hi ha una desigualtat creixent que arruïna el concepte de societat, els seus llaços i les seves solidaritats. Hi ha una precarització creixent en el món del treball, cada vegada més gent exclosa i pobre. Tenim problemes per falta d’habitatges assequibles i les situacions de pobresa augmenten, mentre hem mig desballestat l’Estat de benestar. Podem continuar. Tenim l’escalfament global, el canvi climàtic, l’envelliment de la població, la sobrepoblació, la falta d’expectatives per als joves, ciutats brutes, una turistificació insuportable a les ciutats… Com que ni se sap com actuar ni es tenen gaires instruments per fer-ho, davant dels reptes de veritat, ens distraiem en temes de valors tot sobreactuant i pontificant.

Lògicament, no és que el tema de la igualtat i els feminismes no sigui important. Ho és i molt, però té a veure amb la necessitat de canvis culturals i de mentalitat, cosa que ateny l’esfera personal i, en tot cas, hauria d’impregnar tota l’obra d’un govern.

No té sentit, i a vegades es generen reaccions contràries, quan es creen departaments la funció dels quals, creuen, és la d’exercir de comissariat. Per la mateixa regla de tres, hi hauria d’haver ministeris o departaments que s’ocupessin de la llibertat, de la fraternitat, de l’empatia o del bon humor.

Que sigui desitjable, que aspirem que la societat avanci cap a aquests valors, no implica que calgui un departament de govern. El sentit de l’existència d’aquests és gestionar i promoure polítiques públiques. Per a la sensibilitat, l’espiritualitat o l’esperit cívic com a ciutadans, no ens calen lleis, reglaments ni declaracions de bones intencions dels governants. Aquests, que s’ocupin de millorar les condicions materials de la nostra existència o, com a mínim, que no les empitjorin gaire.

Almenys, jo, no trobo gaire progressista estimular batalles culturals amb la dreta més reaccionària, que és de fet el que es busca amb aquest tipus de campanyes. Així, es crea un “nosaltres” i un “ells” que serveix més que res per alinear bàndols oposats i cohesionar culturalment i políticament els “teus”.

La decisió de crear una polaritat que no porta enlloc més enllà d’augmentar la crispació no contribueix a l’avenç de la societat, i sí més aviat al seu retrocés. La dreta extrema, o no tant, se’n fotrà i aixecarà el crit al cel. Persones que no són reaccionàries, que tenen problemes i incerteses que no se’ls ajuda a resoldre i que no són carques, s’hi apuntaran. Ho faran perquè s’han atipat de tanta impostura.

(Visited 143 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari