En el moment d’escriure aquestes quatre ratlles (dijous), uns quants dels 6.465 militants de Junts amb dret a vot responien a la pregunta, consensuada quasi per unanimitat per l’executiva de la formació centredretana i independentista: “Vols que Junts continuï formant part del Govern?”. El lector juga aquest cop amb avantatge, ja en sap la resposta. Jo em moc entre les tenebres de les intuïcions. Deia Albert Einstein que “la intuïció és l’únic verdaderament valuós”. Intueixo que guanyarà el ‘no’. De les dues ànimes que pel cap baix conviuen a Junts vencerà la dels fills de l’1 d’octubre, la dels idealistes que rebutgen el peix al cove perquè anhelen, en tot cas, la lluna en un cove. Resumint, l’ànima de la rauxa.
L’altra ànima, la de la Convergència de tota la vida, la que té més passat que futur, la de Jordi Pujol, la que sempre va anteposar el seny a la rauxa, aquella que mai hagués abandonat un govern, ni que aquest estigués a la deriva, com és el cas, haurà de començar a arriar les veles.
“Jo només desitjo que no s’empati”, bromejava Jordi Turull el dia de la presentació de la consulta, recordant la pantomima de la CUP. De fet, aquest seria probablement el pitjor dels escenaris per Junts. No ja l’improbable empat, sinó un desenllaç molt ajustat, que certifiqués la divisió i donés ales a les parts per a emprendre un vol gal·linaci per separat. De moment, Convergència ha tingut la sort o l’encert d’esquivar les llargues travesseres del desert, o agafar-ne dreceres; en va fer una de curta, això sí, i gràcies al desconcert del tripartit.
Els republicans, amos i senyors del mentrestant, s’ho miren des de l’àmplia i confortable llotja del Govern, amb el bol de les crispetes a la falda, esperant, com diu el proverbi japonès, veure passar el cadàver de l’enemic. Són conscients que el conflicte ha debilitat l’adversari, i qualsevol resultat, ben administrat, els pot anar bé. La victòria del ‘no’ aboca a les matemàtiques d’Euclides i la geometria variable aplicada a la política. Una ciència que haurà d’aplicar amb encert el president Pere Aragonès si vol esgotar la legislatura, això o avançar les eleccions. D’altra banda, a Junts li tocarà administrar la misèria fins que les eleccions resolguin si el camí era el correcte.
