Per què Laporta va segellar la fuga del seu CEO amb una indemnització rècord?

Joan Laporta

Al club del món més necessitat de rigor financer i d’austeritat, almenys segons les catastròfiques impressions focalitzades per l’actual junta de Joan Laporta sobre el balanç de l’anterior direcció, no passa un dia que no surti a la llum alguna revelació sobre els seus generosos actes de disposició.

Se sap que Botafumeiro i Via Veneto, entre altres restaurants, no només dispensen dinars i sopars sense estretors, al contrari, sinó que els serveis de càtering fan el seu agost pràcticament cada dia a partir que el president Carpanta travessa la porta de les oficines.

No han faltat, també per part de Laporta, els elogis, els aplaudiments i les celebracions que el mateix president ha dirigit als seus amics comissionistes, aquests inestimables i imprescindibles col·laboradors que tanquen operacions com la de Spotify i els fitxatges més cars de l’estiu per no menys de 10 milions d’euros d’intermediació cada acord.

Ara s’ha conegut el cost de la liquidació del cos d’executius de Josep Maria Bartomeu, avaluat segons la memòria en 2,3 milions, una neteja amb la finalitat de no deixar cap rastre del pas pel club de l’anterior president.

En volum de personal i de cost, l’arribada de Sandro Rosell el 2010 no es va traduir en una revolució executiva, ja que es va aplicar un criteri de continuïtat dels professionals que acreditessin eficiència i compromís amb els interessos del club. De fet, Laporta va rescatar per al seu staff alguns executius que van sobreviure sense problemes els onze anys de l’administració de Rosell i Bartomeu.

Ara, amb aquests 2,3 milions van sortir indemnitzats com a mínim una vintena d’executius, inclosos el CEO Òscar Grau i els principals alts càrrecs del club.

El que crida l’atenció és que la despesa de liquidar el petit equip de Ferran Reverter, el CEO fitxat per Laporta per governar el club en l’àmbit econòmic, financer i operatiu, aproximadament cinc persones, ha estat de 3,3 milions. És a dir, una xifra del tot desproporcionada i exagerada si es tenen en compte les reestructuracions anteriors.

La fugida de Ferran Reverter, que en principi es va presentar com una renúncia al càrrec, ha acabat sent un dels capricis més cars de Laporta. No s’explica ni es justifica que, tractant-se d’una dimissió, el club hagi acabat pagant xifres d’aquesta magnitud. Tot indica que es van recompensar esplèndidament aquestes clàusules de confidencialitat que serviran per preservar els dolorosos i probablement escandalosos secrets que es van emportar Reverter i els seus.

(Visited 349 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari