Les primeres informacions, ja oficials, sobre els comptes de Joan Laporta de l’exercici tancat el 30 de juny passat, els que se sotmetran al simulacre d’assemblea d’aquest diumenge 9 d’octubre, confirmen la catàstrofe anunciada per les expectatives i les poques referències que es tenien. Una vegada més, res quadra ni té sentit a l’univers econòmic d’una junta que ni va ser capaç d’encertar ni preveure, respecte al pressupost aprovat l’any anterior, un desastre d’ingressos -malgrat el final de la pandèmia-, ni de calibrar despeses que s’han escapat a tot control i s’han disparat.
Resulta excepcionalment cridaner que, sobre un càlcul de cost salarial de 470 milions d’euros, la xifra real hagi ascendit a 518 milions, 48 milions més (el 10,7%), un augment del tot inexplicable en una temporada com la passada, sense títols -o sigui, sense variables-, amb el factor afegit que els pressupostos es dissenyen preveient guanyar el títol de Lliga i assolir els quarts de final de Champions.
En teoria, la pèssima temporada del primer equip s’hauria d’haver traduït en un lleuger descens d’aquesta columna de costos, com a molt compensats per l’efecte del fitxatge de Ferran Torres amb un impacte anual en cap cas superior als 20 milions.
No sembla, igualment, que el vicepresident econòmic Eduard Romeu vulgui donar moltes explicacions a l’assemblea. Alguna cosa s’inventarà, per sortir del pas, sobretot perquè el pressupost per a l’actual puja a 656 milions, un 27% més que l’exercici anterior, només superat històricament pels 671 milions de la temporada 2018-19, quan Leo Messi suposava una nòmina bruta de 138 milions. La porció del davanter argentí era de 22,3% sobre el total.
Sense aquest pes, la massa salarial s’hauria quedat en 533 milions, només 15 milions menys que la temporada passada i, per fer una comparació coherent, imaginant que Messi hagués seguit amb les mateixes condicions en l’actual campanya, la previsió se n’aniria a 794 milions, una xifra que superaria els ingressos ordinaris.
En conseqüència, s’escapa de tota comprensió que, en aquests dos exercicis sense Messi, aprofitant l’alliberament d’una fitxa de 138 milions, lluny de controlar i ajustar aquesta massa salarial el Barça de Laporta, hagi passat de 470 milions a 656 milions.
La causa, a diferència de com es pretén intoxicar i enganyar el barcelonisme des de la junta, amb les vergonyoses declaracions d’Eduard Romeu, no poden ser els contractes de Busquets, Piqué i Jordi Alba. Tot i que van signar contractes creixents, en cap cas, ni remotament, inflarien aquest globus de 186 milions. Màxim, 30 milions entre tots tres en el càlcul més generós.
També s’han de restar els salaris de Griezmann i de Coutinho, cosa que condueix inevitablement a la possibilitat que s’estiguin compatibilitzant part dels endarreriments i, sens dubte, a aquesta altra realitat en què tots els fitxatges, amb les comissions corresponents i milionàries, han resultat ser molt més cars d’allò que deia la versió filtrada des de la junta sobre les operacions i els contractes signats.
És fals, com ja ha transcendit, que els nous acords amb Lewandowski i Dembélé no fossin també creixents. Ho són i es justifiquen perquè és una manera habitual de diferir i de pair el brut total pactat amb tots dos jugadors, tal com s’ha fet sempre. Res diferencia aquest tipus de pactes amb els que feien Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Laporta abans que ells. I tampoc res no fa suposar que els acords amb Koundé, Raphinha i la resta dels nous siguin diferents.
La dada aterridora situa aquesta massa salarial disparada de 656 milions en un percentatge del 80% dels ingressos previstos i la consegüent amenaça de Javier Tebas que l’obliga a rebaixar-la en 200 milions la temporada pròxima. Un altre desastre made in Laporta està servit.
Mai no s’havia disparat aquesta ràtio de nòmines, en relació amb la facturació, a aquest nivell tan allunyat de la sostenibilitat.
Laporta demanarà als socis que li aprovin uns pressupostos que indiscutiblement no són correctes ni ajustats als recursos d’una entitat que, per dir-ho suau, està sent saquejada.
