Assassinades mentre feien la ‘selec’

Un atemptat va causar la mort a almenys 35 persones i ferides a una vuitantena més el passat divendres 30 de setembre. La majoria eren noies que estaven fent un examen que els havia de permetre accedir a la Universitat. Normalment, quan llegim, escoltem o veiem aquestes notícies el primer que fem és intentar saber on ha passat.

No ha estat a cap universitat catalana, no. Tampoc a alguna d’europea. Aquest brutal atemptat va tenir lloc a un centre educatiu de l’oest de Kabul, la capital de l’Afganistan, país que controlen els talibans des de que les tropes de la comunitat internacional el van abandonar. Per això, la notícia va sortir una estona en alguns mitjans de comunicació i al cap de ben poc ja no se’n va parlar més.

Samira Hamidi, responsable de campanyes d’Amnistia Internacional va explicar que aquest atemptat “és l’últim en una sèrie d’atacs perpetrats en zones de predomini de població de la minoria xiïta hazara i un recordatori vergonyós de la ineptitud i el fracàs total dels talibans, en tant que autoritats de facto, per protegir la població”. Hamidi va reclamar mesures urgents per garantir la seguretat de les persones a l’Afganistan, sobretot la dels membres de les comunitats minoritàries. Qui comet aquests atemptats és Estat Islàmic, que considera heretges els hazares.

Desenes de dones van sortir l’endemà a protestar pels carrers de Kabul pels atemptats contra la minoria hazara. La protesta va ser dissolta per milicians talibans amb trets a l’aire.

No es tracta de relativitzar els problemes i defectes del nostre sistema educatiu. No es pot baixar la guàrdia en la lluita contra les injustícies que hi detectem. Però sí que els hem de contextualitzar en el món global en què vivim. És necessari i útil debatre en quina llengua s’ha d’ensenyar les noies i els nois a les nostres escoles, instituts i universitats. És fonamental posar ordre en l’organització i priorització de les matèries que s’imparteixen als cicles de Formació Professional. Cal facilitar la inclusió de tothom a les nostres aules, sense que els orígens o les capacitats diferents n’expulsi a ningú. Les nostres universitats han de ser focus d’aprenentatge en llibertat i no branques d’un procés ensinistrador sectari.

Tot això ho hem de tenir present i mirar de millorar el nostre sistema educatiu mitjançant un debat obert, sincer i constructiu. Però no podem donar per bo que tragèdies com les que es van viure a aquella escola afganesa divendres passat siguin per nosaltres només un disgust passatger mentre mirem el televisor o algun portal de notícies a Internet. No podem implicar-nos en totes les causes justes que hi ha al món però res no ens pot ser indiferent.

(Visited 138 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari