La trama russa del procés fa perdre simpaties per la independència de Catalunya als països bàltics

Les negociacions de Carles Puigdemont amb emissaris del Kremlin i la nacionalització d’Eduard Snowden provoquen rebuig a Estònia, Letònia i Lituània en plena invasió d’Ucraïna

Josep Lluis Alay, cap del gabinet de l'ex-president Carles Puigdemont, en una visita a Moscou el 2019 i l'enginyer informàtic Edward Snowden

Diferents líders del procés independentista català van posar els països bàltics com a model de via a seguir per aconseguir el seu objectiu. Fins i tot algunes activitats econòmiques lligades al finançament del procés i de les despeses de la fugida a l’estranger de l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont i altres líders independentistes van fer-se en algun d’aquests països. El suport mediàtic rus a Puigdemont, les seves reunions amb emissaris del Kremlin poc abans de proclamar la independència i les visites del seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, a Moscou a la recerca de complicitats han generat el rebuig de la ciutadania a Estònia, Letònia i Lituània. La nacionalització com a rus de l’enginyer informàtic Edward Snowden, que va mostrar la seva solidaritat amb la causa independentista la tardor del 2017 ha accentuat aquest rebuig.

Ho reconeix, fins i tot, un dels més entusiastes defensors del procés com és el politòleg Jordi Arrufat, en el seu llibre “La via bàltica”, que va publicar Edicions Saldonar el passat mes de juliol. Arrufat, que va treballar al Diplocat entre el 2013 i el 2017 i que va ser cessat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola després de la declaració d’independència, explica en aquest llibre el seu recorregut per Estònia, Letònia i Lituània, el 2018, reproduint la cadena humana que es va fer l’any 1989 en aquests països per reclamar la seva separació de Rússia. En una entrevista publicada a naciodigital.com el 10 de setembre, Arrufat reconeixia que “certes aproximacions que alguns polítics catalans han fet a certs enemics dels bàltics no han fet gens de bé a la causa independentista en els països bàltics”. El periodista Pep Martí, que va fer l’entrevista, li va demanar si es referia a Rússia quan parlava dels “enemics dels bàltics” i Arrufat va contestar: “A Rússia, sí. I a persones filorusses dins de les repúbliques bàltiques. No vull dir cap nom perquè hi ha hagut més d’una persona i més d’un partit. Això no ha fet cap bé perquè, a més, Espanya ho ha sabut aprofitar”.

També ha fet perdre simpaties envers el moviment independentista català el fet que un dels seus valedors més coneguts internacionalment, Edward Snowden, hagi obtingut aquest dilluns 26 de setembre la nacionalitat russa. Snowden, que havia treballat per l’Agència Central d’Intel·ligència i l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units va fugir del país quan els diaris The Guardian i The Washington Post van publicar, el juny del 2013, documents secrets d’aquests organismes. Va acabar refugiant-se a Rússia, on li van concedir permís de residència i, ara, la nacionalitat. Snowden va mostrar el seu suport a la independència de Catalunya en nombrosos mitjans a les xarxes socials la tardor del 2017. “La repressió espanyola contra els discursos, la política i les assemblees incòmodes a #Catalunya és una vulneració dels drets humans”, escrivia a Twitter el 21 de setembre d’aquell any.

Snowden també ha aplaudit la publicació per part del col·lectiu canadenc Citizen Lab de l’informe batejat com a CatalanGate, segons el qual 65 persones partidàries de la independència de Catalunya van ser espiats anys enrere pels serveis d’intel·ligència espanyols amb els programaris maliciosos Pegasus i Candiru. El propi advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, li va agrair, el 2019, a Twitter, que sortís en defensa seva i de la causa independentista. Snowden és amic del director de Citizen Lab, Ron Deibert, i cooperen junts en la campanya contra NSO, l’empresa israeliana propietària dels programes Pegasus i Candiru.

L’estat major del procés independentista potser encara veu la via bàltica com el millor referent per la seva aspiració però a Estònia, Letònia i Lituània hi trobaran pocs companys de viatge actualment.

(Visited 356 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari