“Nosaltres pensem en la ciutat del futur, però també i sobretot del present”

Entrevista a Pere Soler, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat

El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat, Pere Soler (PSC)

Foto: @Cugat_Psc

Com ha encaixat una ciutat com Sant Cugat, una de les més benestants de Catalunya, el govern municipal d’esquerra plural (ERC, PSC i CUP) en el qual participes com a primer tinent d’alcaldia?

Creiem que la ciutat ha entès perfectament la necessitat que hi havia de canvi, després de 32 anys d’un govern monocolor amb una política d’aparador i praxi al capdavant de la gestió, i una manca de transparència que no podem compartir, i també que calia girar full. No sé si catalogar-ho d’higiene democràtica, però el que sí que és cert és que calia fer aquesta sacsejada a la nostra administració local per tal de desencallar molts dels projectes i per tal de dotar la ciutat de mecanismes, programes i serveis més progressistes i que més afavorien a la majoria de la ciutadania.

En un mandat condicionat durant més de dos anys per la covid, quines fites més remarcables ha materialitzat l’Ajuntament?

Efectivament, la pandèmia marcarà aquest mandat no només pels dos anys de paràlisi, sinó pels seus efectes i les seves conseqüències. Hem apropat l’Ajuntament a la ciutadania i mantingut un contacte directe amb tots els actors, hem doblat el pressupost de l’àmbit de serveis socials per donar cobertura a les necessitats de les persones més vulnerables, hem estat al costat del teixit empresarial i del comerç per ajudar a mitigar els efectes de la covid. Estem organitzant l’Ajuntament per redimensionar els serveis i els contractes d’acord amb el creixement de la ciutat. Hem activat nombrosos projectes sempre pensant en el benestar de la ciutadania, de la majoria, i en una ciutat més sostenible.

Quins punts del programa d’acció municipal us queden per endegar?

La pandèmia ens ha aturat molts projectes, sobretot inversions, ens ha fet que la urgència superi qualsevol estratègia de govern, però soc optimista i tindrem un acompliment important del nostre pla d’actuació municipal. És molt probable que la posada en marxa d’una nova empresa de serveis ens ajudi a optimitzar, absorbir i remunicipalitzar serveis propis. Som conscients que no ho podrem fer tot, però ho deixarem bastant encarrilat en el següent mandat, així ho farem.

Té encara Sant Cugat capacitat de creixement urbanístic i demogràfic, després de l’“explosió del totxo” de les últimes dècades?

Molt poc. Precisament, estem plantejant el creixement urbanístic per la part sud, el futur barri de Can Ametller, amb una nova concepció, amb equilibri en usos del sòl i intensificant l’alçada per aconseguir més habitatge, però també contemplant equipaments i espais d’activitat econòmica i comercial. Això ens hauria de permetre augmentar el parc d’habitatge de lloguer assequible i incidir en el preu de mercat abaratint el cost del lloguer. Ens hem posat l’objectiu d’arribar al 10% en habitatge protegit. Calculo que la ciutat no podrà créixer més de 110/120.000 habitants.

En el passat, la corrupció va tacar el bon nom de l’Ajuntament de Sant Cugat. Quines mesures ha adoptat l’equip de govern per erradicar aquesta xacra?

Més enllà de facilitar la informació a Antifrau i denunciar tot allò que hem vist poc transparent, estem transformant l’organització interna, amb nous procediments i filtres, de la mà de l’àrea de transparència i bon govern. Necessitem eines per poder realitzar un major control, però a la vegada que no sigui obstruccionista i faci més àgil la gestió. El clientelisme existia en molts àmbits, hi ha praxis que ha costat de canviar, però estem satisfets d’haver aturat certes pràctiques o maneres de fer, hem hagut de batallar contra el ”sempre s’ha fet així”.

Sempre s’ha dit que a Sant Cugat és una ciutat amb un alt poder adquisitiu i així ho demostren les xifres, però realment l’Ajuntament pot fer front a totes les despeses amb els ingressos que té?

Certament, Sant Cugat sempre surt en els indicadors de renda per càpita més elevats, però a la vegada també podem afirmar que és un municipi desigual, entre el que més té i el que menys. El nivell d’ingressos és important, amb un pressupost que supera els 150 milions d’euros, però a la vegada és insuficient si es volen abordar totes les polítiques socials i d’igualtat, així com un manteniment òptim de la ciutat. És un Ajuntament mal dimensionat pel que fa a ls recursos i als serveis, amb una infradotació de personal i amb una part important dels contractes de serveis caducats: no s’havia previst el creixement de la ciutat. Això es diu manca de previsió i planificació. Nosaltres pensem en la ciutat del futur, però també i sobretot del present.

(Visited 92 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari