“Fer de pagès és una feina molt dura, amb preus baixos i molta burocràcia”

Dues dones donen testimoni de la seva experiència com a empresàries agràries

La Carme Sendrós i la Roser Vallverdú estan al capdavant de dues explotacions agràries a Catalunya, i han de superar cada dia tota mena de dificultats, com incrementar el rendiment econòmic de l’explotació o bé fer front als desastres que provoquen els porcs senglars, els conills o els cabirols a les collites que amb tanta cura s’han aconseguit durant la temporada. Totes dues són unes lluitadores que no tenien cap vincle directe amb la pagesia, però s’hi han acabat vinculant en l’àmbit professional i familiar.

La Carme Sendrós, de Castellnou de Seana, al Pla d’Urgell, va començar a collir fruita de ben joveneta “per guanyar els primers dinerets”, com explica ella mateixa a EL TRIANGLE. “A mesura que passaven els anys, vaig entrar en la part comptable i administrativa d’una empresa d’agricultura i un dia vaig pensar a muntar jo una empresa, i així ho vaig fer. Vaig demanar l’ajuda de Joves Agricultors, vaig arrendar unes terres i vaig començar a fer horta a petita escala”, segons relata la Carme. Va ser gràcies a una vídua que buscava algú que li portés les terres durant molt de temps com va aconseguir disposar de l’explotació necessària per iniciar el seu negoci. Actualment, la Carme Sendrós no només fa horta de temporada, que ven a comerços de proximitat i per la web velisses.com, sinó que també produeix llavors hortícoles ecològiques de pastanaga per a una empresa estrangera.

Ella és la titular de l’explotació i compta amb el suport de tres treballadors. El negoci de les llavors de pastanaga està creixent i, per aquest motiu, es planteja incrementar la plantilla. Segons la Carme, “produir llavors ecològiques de pastanaga és una producció molt tècnica i requereix ser molt curós”. És un cultiu complex, i per això, la Carme fa formació contínua: “Cada any fas una cosa o una altra, siguin formacions o assistir a jornades tècniques. Hi ha un aprenentatge constant”.

Tot i l’expertesa, la Carme té moltes dificultats per preservar les collites dels conills. “Malgrat la tanca, la salten, i és un desastre. Hi ha una plaga molt gran a la zona de Tàrrega, i no hi troben remei, perquè fa molt temps que s’avisa i no hi ha solució. Nosaltres no hi podem fer res, han de ser els caçadors amb els permisos especials de l’Administració. Els veus passar en desenes. Estic en una zona que tot el voltant és cereal de secà, i jo tinc horta i els conills venen cap a mi perquè tinc verd i tendre. Hem perdut collita tot i replantar diverses vegades, i a part fan malbé el reg”.

Si a la plana de Lleida els conills fan danys a l’agricultura de la Carme Sendrós, el porc senglar o els cabirols són un maldecap per a la Roser Vallverdú, que té una explotació principalment de préssecs i vinya a la Fortesa, entre l’Alt Penedès i l’Anoia. En declaracions a EL TRIANGLE, la Roser lamenta que “el senglar és una vergonya, perquè ho fa malbé tot. Els caçadors tenien abans més facilitats per caçar, i ara tenim molts problemes. Cal tenir calés per posar tanques i protegir els cultius. Tancar-ho tot és impossible. No som ni Torres ni Freixenet.”

Malgrat aquests maldecaps, la Roser ha decidit dedicar-se de ple al camp, i va fer-se autònoma agrícola fa uns deu anys. L’explotació Préssecs Santa Creu pertany a la família del seu marit, i ella va veure que “ell no es podia dedicar a la venda final perquè tenia molta feina. Vaig veure que calia valorar el producte i em vaig posar a buscar clients, proveïdors, cooperatives, botigues per comercialitzar el préssec ”. Segons relata, “ara cada setmana collim més de vint varietats de préssecs, els porto a la cooperativa, faig venda directa a particulars i restaurants i m’agrada bastant”.

Anteriorment, la Roser s’havia dedicat al dibuix, i també havia treballat en una botiga i una fàbrica, entre altres feines. Segons explica la Roser, “quan em va venir de gust, jo vaig triar en quin moment em volia fer pagesa, i quan he vist coses que no són justes, m’he fet de l’associació de Dones del Món Rural, i així t’empoderes i comparteixes realitats i et sents més acompanyada”.

La Roser Vallverdú considera que ser pagesa és un ofici com qualsevol altre i que hauria de tenir continuïtat. Dels seus tres fills, només un ha volgut seguir de pagès, perquè “és una feina molt dura amb un rendiment econòmic baix, preus baixos i molta burocràcia”. “Treballar la fruita és un ofici molt lligat, porta molta feina. La vinya, que també en tenim i fem DO cava, és més pausada”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.