Site icon El Triangle

La “guerra” a la Federació Catalana de Futbol es cobra l’acomiadament de Javier Latorre

Federació Catalana de Futbol

Federació Catalana de Futbol.

Els enfrontaments i les batalles de fons entre els mateixos bàndols que van competir, el mes de maig passat, per la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF) viu ara un altre episodi acarnissat que confirma els molts interessos enfrontats durant el polèmic procés electoral.

Una de les seqüeles passa ara per la reacció de Javier Latorre, jurista històric de la FCF, després d’haver estat destituït en les seves funcions aquesta setmana com a responsable dels diferents comitès de competició.

Javier Latorre, que s’havia mantingut dins de l’estructura federativa des de fa 20 anys, amb independència de qui fos el president, no sembla haver digerit del tot bé aquesta sortida tan sobtada com inesperada. Latorre ha estat l’autor d’un ampli article, de contingut molt tècnic, en la web Iuesport, especialitzada en dret esportiu, sota el títol ‘El Tribunal Català, abocat a repetir les eleccions de la Federació de futbol’, indubtablement amb la pretensió d’influir en la resolució de les impugnacions presentades davant el Tribunal Català de l’Esport sobre la base de les irregularitats denunciades per dos dels candidats, Alex Talavera i Juanjo Isern.

El to i la intencionalitat d’aquest article s’ha interpretat des de la Federació, com un inequívoc gest per part de Javier Latorre favorable als interessos dels dos candidats derrotats en les eleccions: Talavera (segon) i Isern (tercer).

Aquesta crispació és la conseqüència d’una campanya electoral en la qual els tres aspirants amb més recursos no van dubtar a costejar la tramitació notarial dels avals, les certificacions dels directius de club i també la seva mobilitat el dia de les eleccions. Sense aquest esforç econòmic i sense capacitat per controlar l’aparell federatiu, només possible després d’anys de govern de tres dels quatre aspirants al càrrec, hauria estat impossible aquesta participació inusual del 85,3% de clubs, amb un total de 1.041 vots.

A més de l’exigència de realitzar una forta inversió per a tenir opcions, Alex Talavera comptava amb el suport de l’expresident Andreu Subies, qui va posar a la seva disposició la seva influència personal per a orientar centenars de vots al seu favor. Juanjo Isern, per part seva, també va mobilitzar una certa capacitat com a resultat de la seva experiència com a directiu de Joan Soteras, que va ser a qui Andreu Subies va designar com a successor i delfí fa quatre anys, abans de ser designat per Luis Rubiales com a vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol.

En moment donat de les eleccions es va donar per fet que Talavera i Isern fusionarien les seves candidatures, una entesa que no es va donar i que, definitivament, va facilitar la reelecció de Soteras.

La junta directiva de la FCF interpreta que l’informe de Javier Latorre a Iusport, aparegut a les poques hores del seu acomiadament, on posa en dubte els resultats de les eleccions, respon al seu malestar per haver perdut un càrrec federatiu, remunerat amb uns 100.000 euros anuals.

En les eleccions del 2018, quan l’únic candidat opositor, Ivan Carrillo, va plantejar una “neteja a fons” de l’aparell federatiu -en aquell moment Joan Soteras era amic i col·laborador íntim de Subies- ningú d’aquest entorn i molt menys Javier Latorre ni el seu web Iusport, del qual va ser fundador i exerceix com a subdirector, van fer llavors el pas endavant de denunciar els dubtes democràtics d’unes eleccions que, històricament, s’han decidit a força de facilitar la paperassa dels votants, presidents o directius de club, i els desplaçaments als llocs de votació. Res que no s’hagi fet abans de la mateixa manera.

Exit mobile version