En les darreres setmanes s’han escrit molts articles, comentaris i piulades des de l’entorn independentista que reclamen refer les complicitats i la malmesa unitat secessionista. La suspensió de Laura Borràs com a diputada (i presidenta del Parlament) i la possibilitat que Junts per Catalunya surti del govern català han despullat, per complet, les divisions existents que hi ha dins aquesta esfera política. Es repeteix molt que estem en la “legislatura del 52%”, que “hi ha més diputats independentistes que mai”… però permanentment s’obvia que hi ha una altra part de la societat catalana (de com a mínim la meitat) que no comparteix aquest full de ruta i que voldria veure’s representat per l’executiu que presideix Pere Aragonès. La teoria de governar per a tothom sembla molt fàcil, però la pràctica demostra que és d’una complexitat enorme i que cal cuidar molt les paraules i els gestos.
A més, resulta si més no paradoxal que estiguem en una de les legislatures més plurals des de la restauració de la democràcia i que la Generalitat, més enllà de les proclames, continuï governant per a una part de la ciutadania (representada en 2 o 3 grups parlamentaris) que és molt nombrosa, però que no és majoritària, ja que la seva fita política xoca, de facto, amb la voluntat de l’altra meitat de la societat. Justament un dels grans errors del moviment independentista ha estat arrogar-se el paper de la representació total de la població i, en conseqüència, no respectar en alguna ocasió els drets de les minories polítiques (que de retruc són socials).
És cert que la situació no és la de l’any 2017, ja que s’han obert vies de diàleg que abans no existien i que les estratègies d’algunes formacions han canviat, però el discurs sobre el qual l’independentisme pivota no ha variat: tota la culpa del que ens passa és de l’Estat. En aquesta línia, i per dotar d’èpica el seu relat polític, han estereotipat l’oposició que hi ha al Parlament com si aquesta fos monolítica i homogènia, i com si l’únic objectiu de totes les forces que la componen fos l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Per aquest motiu, i des dels inicis, han volgut confondre, de manera premeditada, l’opinió pública independentista situant la dreta recentralitzadora i identitària al mateix nivell que l’esquerra catalanista i federal. La gran diferència és que la primera no ha estat mai l’alternativa a l’independentisme, sinó l’espai necessari per al seu creixement en moments de crispació i per a l’auge dels sectors secessionistes trumpistes i extremistes. Per això, l’alternativa només ve i vindrà del catalanisme d’arrel federal, el qual defensa la necessitat d’assolir un marc polític diferent, però tenint en compte les diferents sensibilitats existents. L’exclusió de l’independentisme i la dreta espanyola versus la integració del catalanisme federal, en síntesi.
A més, i val la pena subratllar-ho, ha estat la via catalanista, federal i pactista que han abanderat diferents sectors socials i polítics -alguns més progressistes i d’altres més conservadors- el que ha evitat que la trencadissa de la societat catalana hagi estat total. Persones que han estat durament criticades (en algunes ocasions, fins i tot, insultades) per no compartir ni el projecte independentista ni el centralisme propugnat per la dreta espanyola. Persones que han defensat les seves idees polítiques des de la voluntat de preservar el respecte i la convivència. Persones que s’han resistit a les temptacions identitàries i que han evitat que la sang hagi arribat al riu. Persones que han fet de nexe entre dues Catalunyes que es donaven l’esquena, les quals, no obstant això, estaven cridades a la convivència. Per això, justament, és fonamental no només que els governs català i espanyol dialoguin, sinó que a Catalunya el govern d’Aragonès lideri la construcció d’un nou gran acord polític i de convivència tenint en compte la diversitat i el pluralisme de la nostra societat. En cas de fer-ho, l’executiu demostraria, per una vegada, que també té vocació d’entesa amb l’altra meitat de la població. El Debat de Política General de la setmana vinent serà clau per veure si hi ha un canvi de xip o si seguim igual.
