El mes d’abril passat va ser França, el país fundacional de la Unió Europea, on se celebraven eleccions i es temia que la ultradretana Marine Le Pen aconseguís la presidència d’un país on el cap d’Estat no és una figura decorativa, sinó qui marca la línia de l’acció política i econòmica del país. Afortunadament, en part pel cordó sanitari, va guanyar Emmanuel Macron.
Ara és a Itàlia, un altre país fundador de la Unió, on les enquestes diuen que diumenge vinent, 25 de setembre, la més votada serà la ultradretana Giorgia Meloni, dels Germans d’Itàlia. I donada la nova llei electoral italiana, coneguda com a Rossatellum, que beneficia les coalicions o blocs, donant 148 diputats a la llista o coalició més votada de cada circumscripció, farà que, més enllà que Germans d’Itàlia sigui el partit més votat, el bloc de dretes format pels Germans d’Itàlia de Meloni, la Lliga de Matteo Salvini i el Força Itàlia de Silvio Berlusconi obtinguin la majoria a la cambra i formin un govern de coalició amb Meloni de primera ministra.
El segon partit, segons les enquestes, serà el Partit Democràtic d’Enrico Letta, però donada la debilitat de les altres forces d’esquerres, el seu bloc quedarà molt lluny del conservador. En tercer lloc hi ha el populista Moviment 5 Estrelles, de Giuseppe Conte, responsable de fer caure el govern de Mario Draghi i de la convocatòria d’aquestes eleccions.
La guerra d’Ucraïna ha tingut l’efecte col·lateral de revertir l’antieuropeisme i el rebuig a les institucions comunitàries de part de la ultradreta europea. Així, tant el president polonès, Andrzej Duda, com el primer ministre, Mateusz Morawiecki, del partit Llei i Justícia, han cercat l’aixopluc de les institucions europees i altres organismes internacionals, pel perill que representava l’expansionisme rus per a Polònia, país fronterer amb Ucraïna. Llei i Justícia està enquadrat a Europa al grup dels Conservadors i Reformistes, el mateix on hi ha Vox, i l’hongarès Viktor Orbán queda al marge d’aquest apropament a Brussel·les, ja que manté la seva bona relació personal, econòmica i energètica amb Vladímir Putin.
Giorgia Meloni es va posar del costat de Brussel·les pel que fa a Ucraïna, molt abans que Salvini, amic fins fa poc de Putin. La candidata ha moderat el seu discurs, intentant allunyar, tant el seu partit com la seva persona, del neofeixista Moviment Social Italià, d’on provenen. Germans d’Itàlia està integrat al Parlament Europeu en el grup dels Conservadors i Reformistes on hi ha Llei i Justícia de Polònia i Vox. És el grup, per dir-ho d’una manera planera de la ultradreta catòlica i contrària als avenços del moviment feminista, drets LGTBI i a l’avortament, a diferència de l’altre grup, Identitat i Democràcia, on hi ha Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya, defensors del dret a l’avortament i sense cap mena d’hostilitat respecte als drets de les dones i dels homosexuals.
En l’acte de Vox del 13 de juny a la campanya electoral andalusa, en el qual va participar Meloni, la líder de Germans d’Itàlia va clamar a favor de la cultura de la vida i contra la cultura de la mort, en relació amb l’avortament i l’eutanàsia, i contra els lobbies LGTBI. Però ara, a totes les entrevistes que se li fan, afirma que no derogarà la llei de l’avortament, sinó que el que proposa és donar alternatives a les dones embarassades en situacions socials econòmiques o familiars difícils.
Malgrat aquest suposat allunyament de la ultradreta pel que fa a les propostes polítiques i socials, va recuperar el lema “Deu, pàtria i família” per a la seva campanya, un lema creat el 1931 pel secretari general del Partit Nacional Feixista Giovanni Giurati, que propugnava un sistema social basat en l’ordre, la disciplina i l’obediència. En el que sí que s’ha mostrat coherent Meloni, i no ha canviat, ha sigut a vincular directament durant tota la campanya la delinqüència a la immigració, cosa que també ha fet el seu soci Matteo Salvini,
Així, la campanya electoral va començar amb la instrumentalització xenòfoba per part de Giorgia Meloni del vídeo d’una violació al carrer a Piacenza. Meloni va tuitejar el vídeo de la violació denunciant que l’agressor era un demandant d’asil, vinculant immigració i violència sexual, una pràctica habitual també de Vox. La víctima, però, va denunciar que com a conseqüència de la difusió del vídeo, se la reconeixia i havia estat identificada per la gent, cosa que havia incrementat el seu patiment.
