L’economia catalana no va bé aquests darrers anys. El conflicte independentista ha provocat notables fugides empresarials i de capitals i ha introduït la incertesa econòmica en famílies i empreses. Qui s’ha beneficiat majoritàriament del declivi català ha estat la Comunitat de Madrid. Les dades són eloqüents. Madrid ha avançat Catalunya com a primera economia a Espanya i ha atret moltes de les empreses que han abandonat Catalunya o simplement han canviat de seu social des del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El mateix ha passat amb la inversió estrangera i el turisme. La sortida massiva d’empreses de Catalunya durant l’últim trimestre del 2017 va beneficiar no només Madrid, sinó també València, l’Aragó i les Balears, on el flux d’arribada d’empreses fa anys que és superior al de sortides.
La capital d’Espanya també ha fet dels impostos una de les seves banderes: actualment Catalunya té 15 impostos propis i Madrid només tres. No obstant això, si aquest nombre més gran d’impostos i recaptació a Catalunya es traduís en més finançament sanitari, educatiu i social, podríem estar contents. Malauradament no és així. A Catalunya una part important dels diners públics que són de tots es gasten a finançar les activitats independentistes i omplir les butxaques dels defensors del procés.
El 2017, any de l’1-O, es va perdre gairebé un 40% d’inversió estrangera directa, fins a 3.093 milions des dels 5.138 milions del 2016, segons dades del Ministeri d’Indústria. Això contrasta amb el creixement del 24,7% registrat per Madrid, fins a superar els 14.500 milions. D’aquesta manera, si el 2016 Catalunya representava el 20,1% del total de la inversió estrangera que rebia Espanya, l’any següent va caure fins al 13%. I el 2019 es mantenia aquesta mateixa tònica: la inversió estrangera rebuda per Catalunya va vorejar els 3.200 milions (14,4% del total), davant del 61,2% que va representar la Comunitat de Madrid.
Mentre que el 2000 Catalunya contribuïa amb 1,5 punts més que la Comunitat de Madrid al PIB d’Espanya, ara ho fa gairebé mig punt per sobre. És una pèrdua de competitivitat que els experts atribueixen a la inseguretat jurídica i a la incertesa política que ha generat l’independentisme, que sens dubte espanten la inversió estrangera i la demanda nacional. També es constata que el PIB per habitant (un bon indicador de la qualitat de vida) va ser de 31.119 euros anuals a Catalunya el 2019. Tot i que supera els 26.426 de la mitjana d’Espanya, la Comunitat de Madrid també guanya aquesta batalla, amb 35.913 euros per càpita. Per davant de Catalunya també s’hi van situar el País Basc i Navarra. No tot és culpa del procés, ja que el “factor seu” de Madrid l’ha beneficiat atraient sectors d’alt valor afegit: financer, consultoria i start-ups. Cal ressaltar, però, que en la majoria dels casos es tracta de canvis de domicili social, no pas de trasllat de centres productius. L’activitat pot continuar a Catalunya. Però aquests trasllats tenen conseqüències tributàries: una empresa compleix les seves obligacions fiscals allà on té la seu social i pot influir en el canvi de residència dels seus equips directius.
El tema turístic no és una excepció. Després de diversos anys amb Catalunya al capdavant en arribada de turistes estrangers, l’octubre del 2019 es va registrar el primer descens, que va continuar caient fins a gairebé un 14% a final d’any. Tot i així, Catalunya continua sent la destinació principal dels turistes estrangers. Finalment, cal ressaltar que un dels greus problemes de l’economia catalana és el deute públic. És un dels més elevats d’Espanya respecte al PIB (aproximadament el 35,9%) i la major part d’aquesta quantia se li ha de pagar a l’Estat, el gran benefactor des de la crisi del 2012. El deute de Catalunya puja als 72.300 milions (tercer trimestre del 2020); és a dir, que cada català carrega amb uns 10.000 euros de deute autonòmic, el doble que un madrileny.
Sembla que el que l’independentisme ha aconseguit és que a Madrid s’estigui millor i a Catalunya pitjor. El que em pregunto és: quan el Govern de la Generalitat farà un estudi honest de les causes i els efectes de les sortides esmentades i quan ho explicarà públicament?
