Sempre resulta interessant i revelador l’anàlisi de les estratègies mediàtiques de la junta directiva de Joan Laporta, cada vegada més obstinada, es diria que perillosament obsessionada, a solucionar els conflictes i les atrocitats de la seva gestió només mitjançant el control eficaç dels mitjans de comunicació i dels continguts de les xarxes socials. És a dir, en la tendència a actuar de cara a la galeria, la imatge i el missatge en lloc d’atacar el veritable origen i causa dels problemes. El cas d’Antoine Griezmann, que ja ha explotat en tota la seva dimensió, representa un exemple clar d’aquesta deriva en la pèssima administració del club i també la demostració, una vegada més, de l’escàs nivell d’una àrea jurídica governada per un advocat que, més enllà de comptar amb la plena confiança del president, no figura entre els membres destacats del gremi, sinó més aviat al contrari, com és Pere Lluís Mellado.
Griezmann s’ha trobat aquest dimarts en una situació delirant i inèdita a causa d’un contracte de cessió entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona que, segons l’àrea legal del club blanc-i-vermell, obliga a pagar 40 milions d’euros per un traspàs definitiu al final d’un període de cessió de dues temporades (2021-22 i 2022-23) si el futbolista és alineat en un 50% dels partits en què hagi estat a disposició de l’entrenador -és a dir. convocat i en estat mèdic de jugar-, especificant, a més, que el mínim de temps sobre el terreny de joc per computar-lo com a partit jugat ha de ser de 45 minuts. Un cop complets aquests requisits, l’opció de compra s’hauria de formalitzar per part de l’Atlético de Madrid per aquest preu de 40 milions.
Tot i que la directiva del Barça, assenyalada ara per la premsa de Madrid, interpreta que aquesta condició ja es va complir la temporada passada, quan Griezmann va ser alineat al 80% dels partits possibles, la veritat és que aquesta determinació amb què ara es reclama des del Camp Nou el compliment de l’acord, a ningú del Barça, i molt menys als genis del departament jurídic blaugrana, se li havia acudit exercir el pagament efectiu del traspàs ni dedicar-li ni un minut a aquest assumpte durant tot l’estiu.
Dit d’una altra manera, la cúpula barcelonista s’ha vist atrapada de sobte en una cruïlla força ridícula arran de l’alerta encesa pels mitjans especialitzats que cobreixen la informació de l’Atlético de Madrid quan, a partir de la segona i la tercera jornades de la Lliga, van començar les especulacions sobre si el Cholo Simeone, l’entrenador del conjunt matalasser, estava administrant els minuts de Griezmann en funció dels interessos de l’entitat. Al cap de pocs dies, aquestes primeres conjectures periodístiques van obtenir la confirmació per diferents fonts internes del club que Griezmann només jugaria a partir del minut 60 dels partits com a resultat d’un ampli consens de les parts; o, més aviat, de l’acceptació de la impossibilitat d’afrontar una recompra de Griezmann en les condicions acordades amb el Barça.
La reiterada entrada al terreny de joc de Griezmann al minut 60 s’ha anat convertint en un escandalós, cridaner i puntual canvi per part de Simeone que, finalment, assetjat a preguntes, va respondre amb una frase no menys clarificadora d’una situació a la qual Laporta no va respondre fins fa pocs dies, tard i malament, com gairebé sempre: “Jo soc home de club per a sobre de tot”, va afirmar el Cholo.
La reacció de l’àrea jurídica de la junta de Laporta ha fregat el còmic. En primer lloc, perquè ha estat la premsa de Madrid la que ha destapat una jugada matalassera que, si tot surt com ha planejat als despatxos Enrique Cerezo, el seu president, l’Atlético de Madrid haurà gaudit dels gols i de les prestacions del davanter francès -dos anys en què s’ha rebaixat substancialment la fitxa per adaptar-se a la massa salarial de l’Atlético-, sense l’obligació final de fer front al compromís de compra, tornant-lo al Camp Nou després d’aquest curs, on l’espera un darrer any de contracte amb el Barça de Laporta.
La segona lectura, més preocupant encara que la distracció legal que ha propiciat aquesta conjuntura, correspon a aquesta resposta en aparença amb tanta fanfarroneria com patètica de la directiva de Laporta, silenciosa i pusil·lànime, ja que en el fons no existeix una reacció oficial. L’àrea de comunicació sí que va maniobrar amb rapidesa distribuint a diferents mitjans, però sobretot a Mundo Deportivo i Sport, un text idèntic que els dos diaris van reproduir sota el mateix titular: “El Barça prepara una demanda contra l’Atlètic perquè pagui per Griezmann”, argumentant que “els serveis jurídics del club blaugrana sostenen que la temporada passada ja es va complir la condició necessària perquè es produeixi el pagament dels 40 milions d’euros. El Barça va amb tot a buscar l’Atlético de Madrid. El club blaugrana s’ha atipat de la presa de pèl del club matalasser amb relació a la situació d’Antoine Griezmann, que va ser cedit per dues temporades, amb una opció de compra obligatòria que l’Atlético està intentant no executar, alineant ara el francès a partir del minut 60 de cada partit (…) De fet, per al Barça ara és absolutament irrellevant que Griezmann jugui des del minut 60, 65 o 90. La condició del percentatge de minuts afectava l’any que estava cedit, que va ser el passat curs. La cessió va ser per un any, no per dues temporades, per això el club blaugrana insisteix que té totes les de guanyar als tribunals. Després hi havia una pròrroga que podia donar-se, o no, en funció que complís, o no, uns paràmetres. En conseqüència, els serveis jurídics del Barça estan preparant la corresponent demanda perquè s’executi el pagament de 40 milions d’euros, davant de la negativa de l’Atlético en aquesta interpretació: el temps de jugar més del 50% corresponia només al primer any de cessió”.
En cap cas hi ha un comunicat oficial ni nota pública ni declaració d’algun directiu o executiu del Barça. Només s’ha fixat aquesta postura amenaçadora, amb demanda civil a la vista, des dels mitjans. Pur teatre mediàtic com a solució a un esperpèntic compromís i una situació hilarant per als serveis jurídics, ja que si es podia exigir el pagament a l’Atlético, un cop completada la primera temporada, s’hauria d’haver exercit el pagament el dia 1 de juliol passat.
En contra de la defensa de Laporta juga el cas de Yussuf Demir, un davanter cedit la temporada passada pel Rapid de Viena que va ser retornat al seu club d’origen al gener, després d’haver jugat nou partits amb el primer equip, frenat per l’opció de compra obligatòria de deu milions en cas que jugués deu partits amb el primer equip.
La intenció de l’Atlético de Madrid no és cap altra que negociar una rebaixa d’aquestes condicions de traspàs, ja que, a més, té emparaulat amb Griezmann una continuïtat amb una fitxa assequible. Qüestió de temps que Laporta s’assegui a parlar o assumeixi la pèrdua de força més de 40 milions com a resultat d’aquesta ensarronada de la qual no es podrà escapar per culpa del seu cap jurídic de confiança.
