Pilar Rahola estrena avui, dimarts 6 de setembre, columna d’opinió setmanal a El Periódico de Catalunya. El seu fitxatge pel diari que dirigeix Albert Sáez des del maig del 2020, ha deixat en estat de shock la immensa majoria dels que la consideraven un referent imprescindible de l’independentisme radical personificat en l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont i l’ex-presidenta del Parlament Laura Borràs. Molts dels que l’han aplaudit mentre defensava l’independentisme més intransigent als programes FAQS i Tot es mou de TV3 no entenen ara que hagi acceptat col·laborar amb un diari que associen amb l’espanyolisme.
Rahola va penjar el diumenge dia 4 a Twitter l’anunci d’El Periódico de la seva incorporació com a columnista, amb un text telegràfic: “A partir d’aquest dimarts, cada setmana a @elperiodico_cat”. A les poques hores, al fil d’aquest missatge ja hi havien aparegut més de cinc-cents comentaris. Hi dominaven els laments, les queixes, la incredulitat, els retrets i els insults tan habituals en aquesta xarxa.
Un dels primers a apuntar-se a criticar Rahola per la seva decisió d’escriure setmanalment a El Periódico va ser Albert Donaire, líder de Mossos per la República i membre del Consell per la República Catalana. “Ostres, no podria escriure al mateix mitja que ho fa el masclista i homòfob de l’@albertsolerbufi”, va escriure. Entre els tuitaires enfadats amb la tertuliana i escriptora hi abunden els que es presenten com a membres del Consell per la República que presideix Puigdemont. Per exemple, @almat49, que, a més de destacar al seu perfil que és membre d’aquest Consell afirma que és català, a punt de tenir Estat propi i sempre fent camí cap a Ítaca. Escriu: “I qui et llegirà, qui compra aquest pamflet espanyolista? Vas de capa caiguda, noia…”. Un usuari amb l’etiqueta “Jesùs. Consell per la República Catalana” li retreu “Pilar, vas enrere com els d’ERC”.
També abunden els que es defineixen com a CDRs. És el cas de Maria Villaroya i Garriga, que resumeix la seva reacció amb una paraula: “Vergonya”. Mei Ventura, “lluitadora incansable per la República Catalana”, li envia aquest missatge a Rahola: “Ara sí has caigut pel penya-segat! Adéu maca, deixo de seguir-te”. Algun usuari de Twitter diu que bloquejarà Rahola al seu perfil i d’altres, com Asun o Tere Ma Pa, la tracten de “jaquetera” o “pesetera”. Roc Ferrandell escriu “Botiflera!!!”, el mateix adjectiu que utilitza Joel Felip, que diu que treballa de fotògraf al departament de comunicació de l’ajuntament de Palau d’Anglesola.
Maria, “catalanista, republicana i lectora”, li etziba “Has caigut molt baix!!!”. @GemmaSalaBonet escriu: “Al the nota escriuràs? Quina venuda”. “The nota” és com es refereixen a El Periódico els independentistes que no perdonen que aquest diari publiqués una nota suposadament de la CIA on s’advertia els Mossos d’Esquadra del perill d’un atemptat a La Rambla de Barcelona l’estiu del 2017. Joan Maines, “empresari, independentista i republicà. El meu president en @krls, la meva Cambra, Eines de País”, es lamenta: “Si que has caigut baix, xata… entenc que s’ha de viure, però escriure a can 155 i can “the note” supera tota expectativa”. Amira, “catalana de naixement i de pensament. Independentista però no llirista” arriba a l’amenaça: “No tens vergonya, publicar a The Nota? I no només això. Ens trobem als carrers, FDG”. Toni li recorda que va comparar El Periódico amb el diari oficialista rus Pravda i adjunta la captura de pantalla que ho testifica.
Al llarg de tot el fil, Pilar Rahola només intervé en dues ocasions. En una, respon a Pere Llorente, “independentista imputat”, que li recrimina que treballi en un diari “unionista i sociata”. La tertuliana li pregunta “N’hi ha algun que no ho sigui?”. I un grapat de tuitaires li suggereixen que col·labori a Vilaweb, El Punt Avui o Nació Digital. A Dolors Ribas Rojas, que li demana si mantindrà la seva “essència” a El Periódico li contesta: “Evidentement. O no escriuria. Em vaig mantenir en les meves conviccions a la Vang malgrat les pressions. Ara faré el mateix. O dic el que penso i sento o no escric. Una abraçada”. És l’única abraçada que dona als centenars d’ex-simpatitzants que han omplert el seu perfil de Twitter de queixes i exabruptes arran de la nova col·laboració periodística que comença avui.
