Com no podia ser de cap altra manera, determinats mitjans col·laboracionistes de les clavegueres de l’Estat, la representació més genuïna de l’ofensiva mediàtica que ha dedicat un grapat d’anys amplificant i interpretant la presó preventiva de Sandro Rosell com l’avantsala d’una condemna ineludible i segura per la seva participació en diferents actuacions criminals en l’àmbit econòmic i fiscal, han tornat a la càrrega.
Aquest entorn impresentable de l’Audiència Nacional i la connexió laportista amb les forces de la llotja del Bernabéu segueixen fent possible que, des del poder judicial mateix i la servitud dels mitjans que es guanyen la vida filtrant a la carta les seves maquinacions, apareguin regularment informacions tendencioses, manipulades i acusatòries contra l’expresident blaugrana i contra el seu successor, Josep Maria Bartomeu.
Ara, a les portes del judici conegut com Neymar-2, la consigna es repeteix en forma d’un atac reputacional a les figures de Rosell, Bartomeu i el FC Barcelona, una repetició del catàleg mediàtic aplicat amb motiu del primer cas Neymar i del pas de Rosell per la cruel i funesta competència judicial de Carmen Lamela, la jutgessa que va tancar a la presó l’expresident del Barça sense motiu, mèrit que li va valer un ascens de l’Audiència Nacional al Tribunal Suprem.
Eldiario.es ha posat el focus en l’imminent pas de Sandro Rosell pels jutjats com l’enèsima prova irrefutable d’aquesta presumpta carrera delictiva. “L’expresident del Barça s’asseurà a la banqueta al setembre i l’octubre acusat d’ocultar les rendes al fisc i d’estafa en el fitxatge de l’astre brasiler. L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell serà un dels protagonistes de l’inici del curs polític a la capital catalana. Mentre segueix analitzant si al final es presentarà a les municipals de l’any que ve, Rosell s’asseurà dues vegades a la banqueta dels acusats. En un dels judicis, la Fiscalia li demana una pena d’inhabilitació, cosa que podria posar en perill les seves intencions d’encapçalar una llista electoral (…) El primer està assenyalat per al 12 de setembre al jutjat penal 3 de Barcelona, segons han informat fonts judicials. La Fiscalia acusa Rosell d’haver defraudat més de 230.000 euros l’any 2012 i li demana dos anys i nou mesos de presó, a més d’una inhabilitació especial per al dret a sufragi passiu –és a dir, el dret a ser votat– pel mateix període”.
Després, en el mateix text, puntualitza que realment els tecnicismes processals no tindrien cap influència en els seus plans d’assaltar l’alcaldia de Barcelona, destacant que, en el judici per les comissions del traspàs de Neymar, el mateix president del Real Madrid compareixerà en qualitat de testimoni d’un cas que descriu com a “un complex entramat al voltant del fitxatge de l’astre brasiler per al Barça i que mostra el pati del darrere del mercat de fitxatges. En el primer judici del cas Neymar a l’Audiència Nacional, Rosell i el seu delfí, Josep Maria Bartomeu, van pactar quedar exonerats a canvi que per primera vegada a la història el Barça fos condemnat com a institució”.
Aquesta és una falsedat recurrent i clàssica del rodet mediàtic laportista que, no per casualitat, apareix a l’argumentari d’aquest digital de Madrid, indubtablement dictat des de l’entorn més proper al Camp Nou. La realitat és que el primer cas Neymar, com passarà en aquest segon, va haver de celebrar-se fora de l’Audiència Nacional i vist a l’Audiència Provincial de Barcelona, i això malgrat la instrucció escandalosa i el manifest i sospitós interès dels seus magistrats a retenir dues causes que les defenses respectives van poder treure de Madrid després de demostrar la incompetència de l’Audiència Nacional.
No és cert tampoc que Rosell i Bartomeu pactessin amb la Fiscalia deslliurar-se dels seus càrrecs a canvi d’una condemna contra el FC Barcelona, per la senzilla raó que en cap moment ni l’Audiència Nacional ni l’Audiència Provincial no van presentar acusacions contra tots dos, i no per falta de ganes, sinó perquè no es van donar en cap cas els indicis ni les proves necessàries que presumissin la seva responsabilitat en els fets jutjats.
Eldiario.es fa seu l’argument del fiscal escrivint que “Rosell va pactar amb Neymar dos anys abans de la seva arribada al club que el Barça li pagaria 50 milions, deu com a ‘bestreta’, amb l’objectiu d’‘assegurar’ el seu fitxatge. Tot això al marge del que s’acordés en el seu nou contracte amb el Barça i el seu traspàs des del Santos brasiler (…) L’acord ‘va impedir que altres clubs participessin lliurement al mercat’ per fitxar l’astre brasiler, afegeix el fiscal, que acusa Rosell d’ocultar el cost real del fitxatge de Neymar a la Junta Directiva del Barça”.
Per la seva banda, Elconfidencial.com anticipa que un dictamen de l’Audiència Nacional “deixa Bartomeu i Rosell a punt d’una condemna per estafa per Neymar”. En el seu relat estableix que “la Sala Contenciosa de l’Audiència Nacional acaba de tombar els arguments del Santos i ha ratificat la reclamació de l’Agència Tributària. En una recent sentència a què ha tingut accés El Confidencial, la Justícia sosté que la venda de Neymar va generar un benefici evident al Santos i que, a més, va haver de tributar per ell a la Hisenda espanyola, en haver transmès els drets federatius del futbolista a un club amb domicili en territori nacional que els va executar per inscriure’l al campionat oficial d’aquest país. La part de la sentència amb més implicacions té a veure amb el càlcul de la quota que ha d’abonar el Santos. Al moment de la venda de Neymar, el club posseïa el 55% dels seus drets federatius. Un altre 40% estava en mans d’una companyia brasilera anomenada DIS i el 5% restant pertanyia a diferents inversors agrupats a la mercantil Teisa. L’Audiència Nacional atribueix al Santos l’impagament dels impostos corresponents al 55% dels 17,1 milions d’euros que va pagar oficialment el Barça pel davanter, però també considera part del preu de venda altres quantitats firmades exclusivament entre el Santos i el conjunt català i que són objecte de l’altre procediment penal que es dilucidarà a l’octubre”.
La mala intenció i l’ànim de generar un estat d’opinió advers contra els expresidents del Barça són evidents en un text que pretén, com a novetat, donar a entendre que es van amagar els acords Barça-Santos que, com és notori, van ser objecte d’una exhibició i detall públics sense precedents. El mitjà omet que, precisament, el jutge instructor José de la Mata va admetre haver dictat interlocutòria de judici obligadament per ordre del fiscal, no havent trobat raons per fer-ho a partir de la reclamació de l’agència DIS, propietària al seu dia del 40% del passi de Neymar.
El mateix dictamen al·ludit per Elconfidencial.com confirma que el Santos no va tributar degudament els pagaments del FC Barcelona a criteri d’Hisenda i que, segons la seva opinió, DIS pot reclamar al Santos la seva part d’un “pastís” que al seu dia no va repartir l’equip brasiler. En cap cas no es desprèn de les seves conclusions que el FC Barcelona pogués negociar el “transfer” del futbolista amb ningú diferent del Santos ni que el club blaugrana tingués cap mena de relació ni obligació contractual amb DIS.
Una altra cosa és que l’Audiència Nacional hagués de justificar la seva ferma determinació d’obrir un altre front Neymar contra el Barça i que, no és menys cert, el president del Real Madrid, Florentino Pérez, segueixi molest i emprenyat perquè al seu dia Sandro Rosell li prengués a Neymar davant dels seus propis nassos.
