Antonio García Valdecasas, empresari del cercle d’amistats i coneguts de Joan Laporta, propietari en cert moment, d’entre altres negocis, de Muro Cortina Modular (MCM), torna a l’òrbita blaugrana intentant aprofitar-se d’aquesta relació per aconseguir un bon contracte i una oportunitat de recuperar les enormes despeses que li van suposar demandar el FC Barcelona en temps de la presidència de Sandro Rosell.
Muro Cortina Modular és el proveïdor a qui Joan Laporta va signar un contracte segons el qual, a través de la seva divisió de publicitat, podia inserir publicitat a l’estructura de la coberta de la Masia de Sant Joan Despí, que va ser instal·lada també per contracte per MCM. Les pretensions de MCM, que mai no va col·locar les pantalles de leds que haguessin permès utilitzar la façana de l’edifici com a panell publicitari visible des de l’autopista de sortida i entrada a Barcelona per la B-23, eren exigir al Barça trobar publicitat per a aquesta explotació a favor dels seus interessos comercials.
La directiva del moment, per contra, va reclamar a MCM per defectes en una instal·lació mediocre i deficient de la coberta de vidre, ja que alguna de les peces de l’estructura van caure perillosament sobre les zones de trànsit dels residents. La reacció de MCM va ser presentar diferents demandes contra el FC Barcelona per incompliment de contracte.
Al jutjat, MCM va rebre una sobirana pallissa legal per la seva injustificada i pèssimament argumentada estratègia jurídica, desesperada fins al punt d’arribar a contractar l’expresident de Banesto, Mario Conde, com a advocat, malgrat comptar en l judici amb el testimoni favorable de Joan Laporta en qualitat d’expresident i signant del primer contracte de relació entre MCM i el FC Barcelona.
En primera instància, MCM va rebre una sentència desestimatòria de la demanda que posteriorment va ratificar l’Audiència Provincial i va elevar a ferma el Tribunal Suprem que, a més, va condemnar l’empresa d’Antonio García Valdecasas al pagament de les costes del judici, de gairebé d’un milió d’euros.
No en va tenir prou amb aquesta pallissa judicial i MCM va continuar buscant fissures legals per on donar una mossegada econòmica a la pètria defensa dels interessos del club per part de la directiva de Sandro Rosell primer, i després de Josep Maria Bartomeu. Comptava, gràcies a l’aparell laportista de l’oposició, amb un fort soroll mediàtic cada vegada que anunciava una demanda o els recursos successius, finalment fallits.
Els negocis per a MCM eren molt més fàcils i favorables per a l’empresa, però no per al club, quan Laporta n’era el president. Per aquest motiu, l’opció de recuperar MCM ara com a proveïdor per a l’Espai Barça, i pel que calgui i faci falta, torna a ser sobre la taula. Un altre llast que Laporta deixarà el club en herència.
