La UEFA i l’ACA també investiguen Laporta per la seva política de palanques

L'organisme europeu té obert un expedient pels seus excessos de la temporada 2020-21, malgrat les enormes pèrdues, i pretén fiscalitzar l'abús de la venda d'actius i per ser un mal exemple per a la resta de clubs

La UEFA, amb la complicitat de l’ACA i del sentit comú que, amb moltes dificultats, es va obrint pas a poc a poc al món del futbol, ha obert una sèrie d’expedients pels excessos financers dels clubs que, malgrat el dur impacte de la pandèmia, han anat més enllà dels seus límits al mercat de fitxatges, tant en la temporada 2021-22 com en la 2022-23.

El Barça ha estat inclòs en aquest grup de clubs investigats per les “gestes” del seu president Laporta, que ha volgut plantar cara als clubs-estat, com el PSG o el Manchester City, que juguen la Champions per compte de Qatar i d’Abu Dhabi, convertint el Barça en un club-palanca, és a dir recorrent a recursos poc ordinaris.

Hi ha, per descomptat, una substancial diferència, ja que tant PSG com City han dopat els seus ingressos a base de contractes de patrocini amb els quals camuflen, a través de societats que són ‘cosines terceres’ dels hòldings de la propietat, relacionats amb el petroli i el gas, injeccions de diners per a fitxatges. Altres clubs com Juventus, Milan, Inter, Liverpool, Manchester United i alguns més de la Premier, i fins i tot espanyols com l’At. Madrid, han anat directament a l’ampliació de capital, una solució eficaç, legal i procedent per la seva naturalesa com a societat anònima.

El cas de Laporta apareix davant l’entitat que presideix Aleksander Ceferin (foto) com una singularitat amb dues realitats diferents, segons el temps i les circumstàncies de les darreres temporades. D’una banda, durant la temporada 2021-22, el club va anar al mercat d’hivern amb demostrats problemes, tant de finançament com de marge salarial davant de LaLiga, però sobretot partint d’una situació de fons propis negatius de 451 milions, després de les pèrdues auditades i aprovades pels seus socis-propietaris de 481 milions l’exercici 2020-21.

Per aquest camí hi hauria motius per aplicar, com vol la UEFA, més rigor al fair play financer dels clubs i estudiar el cas del Barça, per si fos susceptible d’una sanció que, segons sembla, està decidida, si bé la UEFA ha obert un període de negociacions amb cada club per acceptar una sortida aparaulada abans de l’entrada en vigor d’una nova normativa a partir del curs 2022-23.

L’altra realitat del mateix Barça, radicalment canviada, és la d’un club que tanca l’exercici 2021-22 amb beneficis de gairebé 100 milions i proposa un pressupost d’ingressos de 1.300 milions per al 2022-23, és a dir amb una sorprenent generació de beneficis, espectacular i suficients, almenys en aparença, per revertir aquest patrimoni negatiu, posar el comptador a zero i obtenir de l’organisme regulador, LaLiga, llum verda per fitxar 1:1, és a dir, per invertir en reforços tants diners com el benefici de les operacions de traspàs o el diferencial derivat de rebaixes salarials.

Explicat així, ni UEFA ni LaLiga ni ECA haurien de preocupar-se per l’estabilitat financera del Barça, si no fos perquè la política de palanques només ha servit per encobrir, amb el pretext de fitxar esbojarradament per tornar a disposar d’un equip competitiu, un elevat i significatiu dèficit pressupostari amb pèrdues ordinàries de 150 milions anuals.

Contra aquesta situació, veritablement complicada i dramàtica -ara sí-, Laporta només ha afegit més causa de desequilibri econòmic en forma de menys ingressos, 41 milions restats als drets de TV com a conseqüència derivada de la venda d’actius, i un augment de la massa salarial per la incorporació de nous fitxatges amb contractes creixents.

La prova és que, malgrat produir ingressos comptables de 867 milions, pràcticament el doble del saldo patrimonial negatiu que arrossegava (451 milions), finalment la inscripció d’un jugador com Jules Koundé només ha estat possible mitjançant un ardit financer, susceptible de controvèrsia sobre la seva legalitat, consistent en un aval personal de dos directius.

Això significa que gairebé 400 milions d’aquests beneficis fabricats a base de palanques, inclosa una plusvàlua de 148 milions autofinançada amb un crèdit, s’han destinat a tapar el dèficit ordinari sense haver adoptat cap mena de mesura estructural satisfactòria ni eficient contra la veritable amenaça de col·lapse econòmic a què s’enfronta el Barça.

Tot i que LaLiga ja s’ha vist obligada a tallar de soca-rel aquesta disbauxa de palanques, impedint-li vendre més actius ni patrimoni, Laporta no es tanca a més fitxatges ni a seguir empobrint absurdament el Barça.

A l’exercici tancat el 30 de juny, salvat “in extremis” amb la venda de drets (el 10%) de TV a Sixth Street per 207 milions, el Barça va ingressar ordinàriament 615 milions, menys de 140 milions sobre el pressupostat, amb una massa salarial que s’ha menjat el 76% d’aquests recursos i ha provocat un desequilibri ordinari d’aproximadament 150 milions.

Si per a l’exercici actual se suma a aquestes xifres un increment de salaris i amortitzacions previst de 75 milions, el cost per als equips professionals ultrapassaria de llarg el 85% del pressupost, en cas de no millorar substancialment els ingressos. La conseqüència és la d’un dèficit enorme que ja està previst cobrir en bona part per la venda anticipada d’actius i de patrimoni.

Cap pla de negoci com aquest, per qualificar d’alguna forma el disbarat econòmic i financer de Laporta, que estigués supervisat per experts i especialistes, o simplement per socis amb sentit comú, obtindria llum verda ni suport, sobretot tenint en compte que l’1 de juliol del 2023 no hi haurà més palanques on agafar-se per seguir flotant.

La UEFA i l’ECA debaten si l’estratègia del Barcelona va contra l’esperit de la nova norma del fair play, que entra en vigor la temporada que ve, basada en solvència, estabilitat i control de les despeses. És clar que les palanques són una fórmula amb èxit a curt termini, però d’enorme risc per al futur del mateix Barça i dels clubs que amb el seu patrimoni propi decideixin emular Laporta i fer tremolar el model actual del futbol europeu.

També comencen a sospitar que el Barça el que ha buscat i trobat és una forma de burlar aquestes noves regles que han de venir, motiu afegit pel qual la UEFA té el Barça al seu punt de mira, a més de per haver liderat amb el Real Madrid i la Juventus aquesta aventura ara com ara absurda de la Superlliga.

La diferència és que el Madrid està sanejat econòmicament i que la Juventus ha resolt els seus problemes amb una ampliació de capital. El Barça és la baula més feble.

(Visited 214 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari