Laporta amaga un préstec inútil de 148,5 milions per fabricar una plusvàlua artificial

A través de Locksley Invest (49% FC Barcelona i 51% Sixth Street) va tramitar un crèdit que suposarà un sobrecost de 100 milions en una operació que LaLiga no va convalidar a efectes d'ampliació del marge salarial

Joan Laporta

La lletra petita de la primera palanca, la que va procurar un ingrés de 519 milions per la venda del 25% dels drets de televisió per als 25 anys vinents, confirma les sospites d’opacitat, secretisme i mentida en l’actuació de Joan Laporta. Els primers detalls coneguts sobre aquesta plusvàlua de 148,5 milions afegida, de la qual el club va informar en un comunicat tant breu com incomprensible, revelen que es va produir a conseqüència d’un misteriós préstec, ocult en una societat instrumental, Locksley Invest SL, en la qual el Barça figura com a accionista minoritari (49%).

Les informacions, revelades pel diari ARA, apunten que aquest préstec concedit a un interès del 6%, en part també per poder finançar l’IVA de l’ampliació de capital, pot acabar generant un cost d’uns 100 milions al club.

La jugada, rocambolesca i delirant per part de Laporta i del seu equip econòmic, va consistir a aportar a Locksley Invest SL els drets de TV, o més ben dit, la bestreta del cobrament d’aquests drets ja cedits a LaLiga, per després cedir aquest 25% a 25 anys Sixth Street i el Barça recuperar-los a partir de l’any 26 d’aquest contracte.

Per aquest rescat, Locksley Invest va sol·licitar un préstec de 148,5 milions, una injecció que, al seu torn, va liquidar un benefici directe comptable de 667,5 milions al balanç del FC Barcelona, repartit entre els exercicis 2021-22 i 2022- 23.

Naturalment, algú haurà de tornar (Locksley Invest) aquest préstec, amb uns interessos altíssims del 6% i un cost aproximat de 100 milions (inclòs l’IVA). Sembla clar que el pagador i beneficiari d’aquesta compra, Sixth Street, la financera americana recomanada per Florentino Pérez a Joan Laporta, estarà exempta, tot i ser majoritària a la societat, d’afrontar-ne la devolució i que serà el Barca qui es faci càrrec d’aquest altre llast, que pesarà com una llosa insuportable i letal a les seves finances a partir que l’1 de juliol del 2023, quan ja no quedin palanques per activar.

Amb aquest doble ingrés, 519 milions pagats per Sixth Street i 148,6 milions del préstec que serà autofinançat pel FC Barcelona a través d’aquesta societat, Laporta va pretendre tres objectius impossibles: reduir a zero el patrimoni negatiu de 451 milions, en bona part generat per ell mateix amb el tancament demoníac de l’exercici 2020-21; tapar el forat de les pèrdues de l’exercici 2021-22, d’aproximadament 150 milions, i disposar de recursos per fitxar els Lewandowski, Raphiña i Koundé, tots tres amb deu milions de comissions pel mig cadascun.

La realitat ha estat un cop de puny al fetge de les finances blaugrana, ja que a més de no assolir-los ni de bon tros, LaLiga no li ha acceptat aquesta plusvàlua per tractar-se d’un muntatge i d’un parany comptable sense cap sentit. Dit d’una altra manera, aquest esforç que comporta haver de tornar un préstec caríssim no haurà servit de res, motiu pel qual Laporta va haver d’activar immediatament la doble palanca de Barça Studios, de 200 milions, i així i tot la inscripció final de Koundé va ser un autèntic calvari i un altre engany, mentre seguien pendents les ampliacions de contracte d’Araujo i de Gavi.

En xifres reals, sumats els 200 milions pagats per socios.com i per Orpheus Media (Jaume Roures) amb els contractes amb Sixth Street, Laporta s’ha desprès d’ingressos a futur i actius per un total de 867 milions, sense que aquesta barbaritat hagi estat suficient per ampliar el marge salarial de LaLiga, almenys prou per fer lloc a uns 70 milions de l’amortització i salaris corresponents als enlluernadors fitxatges del Barça d’aquest estiu.

Amb aquesta tan poc aconsellable i nefasta política econòmica i financera a curt, mitjà i llarg termini, el club va passar de ser el més endeutat i arruïnat del món a convertir-se en el club que més diners s’ha gastat al mercat en només dos mesos de frenètiques i compulsives compres.

No fa tant, a mitjans de juny, el mateix president que ara lidera el rànquing europeu dels despropòsits econòmics va admetre l’obligació inevitable de renunciar a Haaland perquè “l’economia que tenim no està per a bogeries”. Encara sort.

El relat d’aquests mesos s’ha de conservar intacte i registrar-se amb tots els detalls per quan arribi el moment de sospesar i analitzar-ne les conseqüències, entre elles aquesta fórmula de donar-se beneficis, desesperada, a costa d’un crèdit que, com no podia ser altrament, Laporta s’ha encarregat de negar.

A la informació del diari ARA, que va resumir i sintetitzar que el Barça ha recorregut a un préstec per dissimilar que les palanques s’han fet servir en bona part per ocultar més de 150 milions en pèrdues, només en l’exercici acabat de tancar, la ‘gestapo’ mediàtica de Laporta ha estat activada per desmentir-ho.

En comptes de fer públic un comunicat negant aquest extrem, l’estratègia ha consistit a fer publicar en diversos mitjans com Mundo Deportivo i Sport, amb el reforç de les ràdios amigues i dels seus influencers en la ‘nòmina ideològica’ de les xarxes socials, informacions contraatacant allò que ha revelat el diari ARA. El súmmum de la desinformació i de la burla mediàtica.

Laporta necessita aquesta altra versió per evitar que ningú es posi a furgar en aquest crèdit que, certament, no apareixerà al balanç consolidat del club, ja que ha estat Locksley Invest la societat signant d’aquesta petició. Laporta no hauria pogut plantejar-lo nominalment sota titularitat del club, per la quantia superior al 10% dels ingressos, sense el permís d’una assemblea extraordinària en què hauria d’haver explicat els motius i la necessitat d’una operació no només discutible sinó inequívocament inútil i desencertada. Va ser una altra de les causes per les quals l’anterior auditor, Ernst & Young, va sortir cames ajudeu-me.

Una altra ensopegada d’una junta que camina desbocada cap a un col·lapse econòmic i financer, ja que a més de no haver atacat el focus del desequilibri pressupostari, sinó augmentar-lo, ara comença a amagar deutes que tard o d’hora caldrà afrontar, com aquest de 148,5 milions, més interessos, tant absurd com indecent.

I ja és igual que la pilota entri o no, el club ja no té avui cap capacitat de recuperar-se sense un finançament d’un tercer que suplanti la propietat dels socis, sigui en forma de societat anònima o d’una manera encoberta.

(Visited 202 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari