“El Barça avança les obres de l’Spotify Camp Nou amb un enderrocament parcial de la tercera graderia coincidint amb l’aturada del Mundial de Qatar”, va ser el titular altisonant i ostentós d’una nota oficial de la directiva de Joan Laporta emesa el 25 de juliol passat per a corregir l’anterior comunicació de finals d’abril quan va anunciar el mateix president, a l’Ajuntament de Barcelona al costat de l’alcaldessa Ada Colau, que “les obres de l’Espai Barça començaran al juny”, precisant, amb exactitud, que l’endemà d’acabar la temporada s’escometria el tan esperat inici d’una transformació pendent des d’abans de l’any 2000.
Ni el dia 1 de juny ni els dies següents l’àrea de comunicació de la junta va poder difondre cap comunicat ni fotos ni res de res respecte d’unes obres fantasmagòriques que només responien a un pla mediàtic i, com sempre, artificial.
Era una altra mentida, un muntatge més, absolutament necessari per oferir al món l’aparença d’un dinamisme intern imparable, d’un finançament sòlid i d’una capacitat eficient per a l’organització i el desplegament d’una infraestructura tan important.
Es tractava, de fet, de fer córrer rius de tinta sobre l’arrencada de l’Espai Barça sota la paternitat de Joan Laporta amb el doble motiu d’afavorir aquesta sensació de nou i definitiu impuls des de la nova presidència i d’oferir la sensació als presumptes inversors, via Goldman Sachs, que aquest és un projecte seriós i un compromís tan urgent com irrenunciable.
Va haver de fer aquest gir després que amb la dimissió de Ferran Reverter, el CEO que va deixar en herència a Goldman Sachs un informe molt desfavorable sobre les veritables (dolentes) intencions de Laporta i la seva nul·la preparació en matèria de gestió econòmica i de finances -també del seu nou equip-, Laporta fomentés un discurs pessimista i de retard de les obres a conseqüència de l’alça dels preus a causa de la guerra d’Ucraïna.
Va ser un altre toc de Goldman Sachs la circumstància que va obligar a canviar immediatament el guió i també a recórrer a trucs mediàtics, com el de la compareixença conjunta amb l’alcaldessa i l’anunci del trasllat a Montjuïc la temporada que ve -un calendari impossible ara per ara-, per a intentar recuperar l’interès de la financera americana que ja ha avançat 180 milions en la complexa preparació de l’Espai Barça.
Internament, però, Laporta s’havia dedicat a manipular tant l’estructura, amb la inserció del seus amiguets com Joan Sentelles, exconseller del Reus, en qualitat de responsable tècnic i de contractació i Àlex Barbany per a dirigir l’àrea comercial del projecte, que el director de patrimoni i de l’Espai Barça, Ramón Ramírez, va prendre anticipadament la decisió de sortir corrent d’aquest infern. Res que preocupés gaire Laporta, més interessat a jugar aquesta partida de cara a la galeria que de garantir el bon govern, la transparència i l’eficiència del desenvolupament de l’Espai Barça. Ramón Ramírez només feia un any que era al càrrec.
En realitat, les ‘obres’ que s’havien d’iniciar el juny passat no eren més que actuacions que la pandèmia i els trastorns interns del propi club, bàsicament electorals, havien endarrerit, tot plegat un conjunt d’intervencions menors en diferents àmbits com la instal·lació de noves connexions de telecomunicacions, el trasllat del centre de processament de dades, la creació d’una sala tècnica de registre d’infraestructures de telecomunicacions interiors o la instal·lació de les noves connexions de servei del TV Compound per a les unitats mòbils televisives, les obres de contenció de l’aparcament de Lateral, la construcció del nou magatzem central intel·ligent i d’un espai experimental per a informació dels socis i comercialització del projecte, així com el trasplantament i el condicionament de l’arbrat. A l’exterior, tocava fer les obres ja previstes d’urbanització del carrer de Menéndez Pelayo i l’inici dels tràmits i dels treballs d’enderrocament de l’edifici propietat del Club a la Travessera de les Corts (antic Picadero). El club, ara com ara, no ha notificat la realització de les reformes anunciades.
També, i aquesta és la clau del teatre mediàtic organitzat, aquesta llicència tramitada per l’anterior equip de l’Espai Barça de Bartomeu incloïa l’enderrocament de la volada que sobresurt de la façana del Gol Sud (on s’ubicava el Centre d’Assistència Sanitària), i parcialment la part corresponent de la Tercera Graderia del mateix Gol que actua com a contrapès, una demolició prevista amb el sistema tradicional, a través de mitjans mecànics.
Una obra que ja porta retard, que s’hauria d’haver començat al juny, però que a causa de les circumstàncies apuntades no queda cap altre remei que realitzar-la aprofitant la inactivitat per la celebració del Mundial a partir de la segona setmana de novembre i fins al 31 de desembre. En cap cas, com havia anunciat la junta, “el Barça avança les obres de l’Spotify Camp Nou amb un enderrocament parcial de la tercera graderia coincidint amb l’aturada del Mundial de Qatar”. Més aviat és el contrari, doncs la directiva intenta recuperar un retard que es va acumulant a causa del funcionament cada vegada més inoperant d’àrea de l’Espai Barça.
També passen els dies sense que Goldman Sachs i Joan Laporta facin oficial i definitiu aquest superpréstec de 1.500 milions, mínim, per al finançament d’un Espai Barça cada cop més amenaçat pel deteriorament i l’evident manca de professionalitat de l’equip de gestió del president. Goldman Sachs no veu clar deixar a les seves mans un projecte d’aquesta envergadura que requereix serietat, coneixements, disciplina, rigor, transparència i credibilitat en matèria econòmica i financera. Joan Laporta i la junta no serien precisament un exemple fiable ni paradigmàtic.
