Fracassa la campanya del Consell per la República perquè els ajuntaments denunciïn el ‘CatalanGate’

Només un 3,8% dels consistoris catalans aproven la moció impulsada per l’organisme que presideix Carles Puigdemont

Ple de l'ajuntament de Sant Cugat, el mes de juny passat quan va aprovar la moció de denúncia pel 'CatalanGate'

Fracàs absolut de la campanya del Consell per la República Catalana perquè els ajuntaments s’adhereixin a la denúncia contra el suposat cas d’espionatge batejat com a CatalanGate. L’organisme que presideix Carles Puigdemont ha intentat que els consistoris aprovessin una moció en la qual es manifesta la solidaritat amb les 65 persones partidàries de la independència de Catalunya suposadament espiades i es demana explicacions al govern espanyol a qui se’n considera responsable. El laboratori canadenc de tecnologia i drets humans Citizen Lab va publicar l’informe amb el nom de CatalanGate el 18 d’abril. El Consell per la República Catalana va posar en marxa aleshores la campanya de mocions als ajuntaments. El resultat ha estat que 34 consistoris han subscrit aquesta moció i que dos més s’han compromès a fer-ho el mes que ve. Total, 36 ajuntaments. Tenint en compte que a Catalunya n’hi ha 947, això representa que aquesta moció ha tingut el suport de només el 3,8% dels consistoris catalans.

La majoria dels ajuntaments que han aprovat aquesta proposta tenen pocs habitants. No n’hi ha cap que arribi als cent mil. El que més s’hi acosta és Sant Cugat del Vallès, que en té prop de 91.000. El segon consistori més poblat que va donar el vist-i-plau a aquesta moció és Manresa, amb uns 76.000 habitants. La resta tenen tots menys de 50.000 veïns. Els més poblats són Vic, Figueres, Sant Feliu de Llobregat i Tortosa. Els altres consistoris que han aprovat la moció del Consell per la República són Ponts, Riudoms, Cellera de Ter, Cabrils, Masdenverge, Sant Feliu de Pallerols, Taradell, Sant Hilari de Sacalm, Amer, Ametlla de Mar, Palafrugell, Palau-Solità i Plegamans, Santpedor, Maspujols, Prats de Rei, Torres de Segre, Flix, Artés, Tortosa, Santa Eugènia de Berga, Prats de Lluçanès, Llinars del Vallès, la Llacuna, Castellterçol, Arbúcies, Alella i Palafrugell-Regencós. Els dos que s’han compromès a sumar-s’hi el setembre són Garriguella i l’Esquirol.

La moció denuncia que “l’ús il·legal, antidemocràtic i sistemàtic, els darrers anys, de programari espia dirigit contra polítics independentistes, activistes pels drets humans, periodistes i advocats, s’emmarca en la persecució molt més àmplia contra milers de ciutadans per l’únic fet de defensar la independència de Catalunya, de manera totalment pacífica i democràtica”, condemna “l’espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l’àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions” i reclamen als consistoris que es comprometin a “a protegir i preservar els drets dels regidors i treballadors d’aquest consistori i als ciutadans que tinguin indicis suficients de ser-ne víctimes, oferint un servei d’anàlisi de mòbils i aparells informàtics i en el cas de demostrar-se, oferir suport legal i personar-se en les causes que s’obrin arrel de les denúncies de les víctimes”.

Els grups municipals d’ERC, JxCat i la CUP han mostrat poca passió per portar aquestes mocions als plens dels seus ajuntaments. Aquests grups, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han mostrat, en canvi, més interès en judicialitzar la seva denúncia. Ja hi ha sis jutjats estudiant les seves demandes.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

NOTES ESPECIALS

Notícies més llegides