El cercle es va tancant entorn el laboratori canadenc de tecnologia Citizen Lab perquè es vegi obligat a fer públiques les dades en què es basa per justificar les seves denúncies per espionatge a través de la infecció de telèfons amb el programari Pegasus. Citizen Lab va publicar el 18 d’abril un informe segons el qual els telèfons de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat espiats amb els programes Pegasus i Candiru. Malgrat que experts en ciberseguretat, sis eurodiputats i més d’un centenar d’investigadors i professors universitaris han demanat a Citizen Lab que doni a conèixer els fonaments tècnics de les seves acusacions, els responsables d’aquest col·lectiu s’hi han negat sistemàticament.
La pressió perquè ho faci ha augmentat després que el Tribunal Suprem de l’Índia va anunciar, aquest 24 d’agost, que eren ‘falsos positius’ 24 dels 29 telèfons d’activistes, periodistes, polítics i jutges d’aquest país suposadament infectats amb Pegasus que va analitzar. El tribunal indi afirma, a més, que en els cinc telèfons on hi ha trobat programa maliciós no és pot assegurar que sigui Pegasus.
Per investigar la veracitat de les denúncies, el Tribunal Suprem de l’Índia va crear, el 27 d’octubre de l’any passat, un comitè, encapçalat per l’ex-jutge RV Raveendran. Aquest comitè va ser dirigit per tres jutges i va comptar amb l’assessorament de tres tècnics: Naveen Kumar Chaudhary, professor de ciberseguretat i degà de la Facultat de Ciències Forenses de la Universitat de Gandhinagar, Prabaharan P., professor de l’Escola d’Enginyeria Amrita Vishwa Vidyapeetham, d’Amritapuri, i Ashwin Anil Gumaste, professor associat de l’Institut Indi de Tecnologia, de Bombai. Citizen Lab i Amnistia Internacional van treballar conjuntament en la denúncia dels suposats espionatges i en van responsabilitzar agències de seguretat del govern indi.
Els responsables de Citizen Lab no només es neguen a aportar les proves de les conclusions dels seus informes sobre el CatalanGate, el suposat espionatge a l’Índia o qualsevol altra denúncia seva sinó que el seu director, Ronald Deibert, va assegurar, el mes de maig en una entrevista al diari El País, que els seus resultats són 100% fiables i que era impossible que hi hagués falsos positius en els telèfons que investiguen.
Les conclusions del Tribunal Suprem indi deixen en la corda fluixa les afirmacions de Deibert i la credibilitat de Citizen Lab i, per tant, la de la campanya batejada com a CatalanGate. Precisament, fa uns dies, Jonathan Scott, investigador en ciberseguretat, que va publicar el 4 de juliol, al seu canal de Twitter, un estudi de 60 planes titulat “Descobrint Citizen Lab. Desmentint el CatalanGate’ va ser expulsat de la North Central University de Califòrnia arran de la pressió que van exercir diversos membres de l’entorn de Citizen Lab sobre la direcció d’aquest centre universitari. Els defensors del laboratori canadenc acusaven Scott de males pràctiques científiques en el seu estudi. Scott hi denunciava, entre d’altres coses, la possibilitat que al CatalanGate hi hagués molts falsos positius. A l’Índia, el Tribunal Suprem ha conclòs que ho eren el 82% dels telèfons analitzats.
Persones suposadament espiades i que pertanyen a l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, ERC, JuntsxCat i la CUP, a més de l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, han denunciat als jutjats que han estat víctimes d’aquest CatalanGate. Citizen Lab estarà obligat a aportar als jutges corresponents les proves de les seves conclusions. Quants falsos positius hi trobaran?
