Laporta continua exhibint, per sobre de qualsevol altre tret de la seva personalitat, hedonista, agitador i tirà, la de la improvisació i el caprici quan es tracta d’adoptar decisions que tenen a veure amb el destí esportiu i econòmic del FC Barcelona. Encara no ha tancat una plantilla en què, se suposa, fa més d’un any que treballa, amb l’ingrés de Jules Koundé i d’un lateral, el que sigui, penjats i subjectes a les complicades sortides d’altres futbolistes, quan ja ha fabricat dos nous i controvertits casos, els de Griezmann i Pablo Torre, atrapats en un petit oceà de pèssimes decisions que amenacen d’arruïnar la seva carrera futbolística i amb danys col·laterals econòmics per al club blaugrana. Cap novetat a l’univers Laporta.
El cas Griezmann seria el precursor d’allò que ara s’anomenen palanques, o sigui l’activació urgent, precipitada i forçada per les circumstàncies d’una operació que solucionava a mitges la necessitat de rebaixar massa salarial, però que al cap del temps rebota amb un impacte terrible contra els interessos del club amb el conflicte afegit per una sèrie de pactes sense cap sentit.
Laporta va tancar un acord de cessió per dos anys a l’At. Madrid que avui els mateixos mitjans de Madrid que han destapat la polèmica qualifiquen d’“extravagant i transgressor”, un pacte acompanyat d’una clàusula de recompra obligada per part seva al cap d’aquest període sempre que hagi disputat el 50% dels partits en els quals hagi estat a disposició de l’entrenador; és a dir, convocat i en condicions mèdiques de jugar, especificant a més que el mínim de temps sobre el terreny per computar-ho com a partit jugat ha de ser de 45 minuts. Un cop complerts aquests requisits, l’opció de compra s’hauria de formalitzar per part de l’At. Madrid per un preu de 40 milions.
Les alarmes s’han encès quan alguns mitjans especialitzats han destapat que el club matalasser no té la menor intenció de pagar aquesta quantitat al final d’aquesta temporada per un futbolista que haurà complert els 31 anys i amb un cost de 24 milions bruts en salari.
Tornar-lo al Camp Nou al final d’aquest període és la solució perfecta, encara que no senzilla perquè per donar-se aquest escenari Antoine Griezmann hauria d’acceptar jugar només mig temps, entre 40 i 30 minuts per partit, una decisió que ha d’acceptar l’entrenador, Diego Simeone, i a la qual s’ha de resignar el mateix futbolista. Tant complicat com possible si al final totes les parts afectades creuen que aquesta és la sortida a una cruïlla mal resolta per al Barça que compta amb aquests 40 milions, o millor dit amb el benefici que deixaria aquesta quantitat, descomptada l’amortització, uns 15 milions, com un altre dels pegats per a aquesta temporada amb què maquillar el dèficit ordinari de la junta de Laporta, palanques de banda.
El Barça, en aquest supòsit de retorn, recuperaria un futbolista a qui quedaria un any de contracte i amb una fitxa important, de davanter, encara que no tant com la premsa al servei del club ha difós per atacar la gestió de Bartomeu.
Casualitat o no, Griezmann ha jugat en els dos primers partits de Lliga menys de 45 minuts. Va sortir en els dos partits al minut 62. Per aquest motiu la directiva de Laporta, en vista de les informacions preocupants sobre els plans de l’At. Madrid, ha decidit analitzar minuciosament la trajectòria aquesta temporada de Griezmann, inicialment suplent si Joao Felix i Morata segueixen sent com fins ara els preferits del Cholo.
A la primera temporada de cessió (21/22) Griezmann va disputar el 81% d’aquest acord després d’estar disponible (no lesionat ni sancionat) 37 partits, dels quals en 30 ocasions va jugar més de 45 minuts. No es va tancar la cessió fins després que s’haguessin disputat tres partits de Lliga.
L’At. Madrid ha lamentat aquesta operació, però, a causa del seu impacte en el marge salarial concedit per LaLiga, obligant-lo a incloure en el seu cost d’aquesta temporada un terç dels 40 milions a pagar per Griezmann per haver superat ja un 70% de les exigències de l’opció de compra. I no comptava amb aquesta doble despesa del seu sou i aquest recàrrec preventiu tal com estableixen les regles del fair play financer. Una broma de 33,3 milions a efectes comptables, dels quals l’Atlètic en recuperia 13,3 si torna el davanter francès al Barça.
En definitiva, que Griezmann està a 14 partits només de ser novament un problema més per a Laporta, molt probable, o una font neta d’ingressos, cosa que intenta impedir l’At. Madrid, segons si juga més de 45 minuts.
Una porta oberta a favor de totes les parts seria la d’un traspàs abans del 31 d’agost a un club on Griezmann pogués reivindicar la seva condició de mundialista, lliure de la seriosa amenaça de no ser alineat per motius exclusivament d’estratègies financeres. El jugador hauria d’acceptar un salari més baix, l’At. Madrid donar el seu permís -tots dos requisits són viables- i la directiva de Laporta per part seva renunciar a aquests 40 milions i conformar-se amb força menys.
L’At. Madrid, en qualsevol cas, pot estar força tranquil si l’assumpte es deixa en mans dels serveis jurídics de Laporta, que no són precisament infal·libles quan es tracta de defensar els interessos del club. Ho han demostrat en algunes de les seves funestes intervencions i ocurrències, l’última denunciar els contractes de Frenkie de Jong, Lenglet, Ter Stegen o Piqué, per no parlar del cas mateix de Griezmann o de la no menys absurda situació en què es troba Pablo Torre, un fitxatge molt prometedor del Racing Burgos amb qui Xavi no compta i que inicialment havia d’anar cedit a un club de superior categoria al filial blaugrana per al rodatge i la possibilitat d’ingressar alguna cosa a la caixa a més de l’estalvi de la fitxa. Tot i això, ja és definitiu que es quedarà al Barça At. a causa d’una pífia en cadena de diversos estaments esportius i legals interns del club blaugrana, ignorants que, per normativa, Pablo Torre no pot ser cedit en aquest moment. Els advocats, executius i tècnics del club han passat gairebé un mes negociant i filtrant una cessió impossible fins que el mateix club burgalès li ha comunicat al Barça el seu desig d’obrir-li les portes, recordant-li de passada que aquesta és l’única cessió possible. Ningú de l’estructura de Laporta coneixia aquesta limitació, en una altra ostentació de negligència, manca de professionalitat i improvisació.
La normativa de la FIFA és molt clara sobre aquest tipus de situacions, ja que considera una transferència pont i, per tant, il·legal la cessió d’un futbolista abans de les setze setmanes posteriors al seu fitxatge. Pablo Torre va ser donat d’alta oficialment com a futbolista del FC Barcelona l’1 de juliol. Una altra distracció que, gràcies a les mateixes informacions difoses des del club, ha provocat que terceres persones, alienes a la directiva i als seus serveis legals, hagin alertat sobre el perill d’una ficada de pota, una altra més, històrica.
