El XX conveni col•lectiu de SEAT. Fi de l’emancipació? (3/3)

Els sindicats ja han explicat als seus comunicats per escrit, vídeos i assemblees, les raons per les quals han signat aquest conveni, amb l’aquiescència dels seus afiliats.

Només cal respectar la seva autonomia.

A més, pretenen “abordar l’actual procés de transformació en què està immers SEAT, des d’una transició justa, acordant un Pla de Futur que garanteix l’estabilitat en l’ocupació i que estableix les bases per al desenvolupament del Pla Industrial, que ha de garantir la rendibilitat dels centres de treball, la viabilitat de SEAT i el manteniment de l’ocupació i de les condicions laborals”, “com a conseqüència de l’aposta per la mobilitat sostenible (cotxe elèctric) des d’una transició justa, posant al centre a les persones”

L’estima per l’acció sindical, en moments tan difícils, no m’impedirà opinar sobre el perquè la senyora vicepresidenta ho considera històric i sembla tan contenta.

Té legitimació per prescindir de 2.100 persones de plantilla, més les induïdes que es puguin donar a les empreses auxiliars, que no seran substituïdes. D’altres pengen de si s’assignen determinades càrregues de treball. Els acomiadaments, sense “mesures traumàtiques”, seran mitjançant jubilacions anticipades, indemnitzacions i trasllats a Sagunt.

Alhora, el projecte Future Fast Forward, rebrà 167.316.782 €, destinats a electrificar les fàbriques de Martorell i Pamplona i a finançar la gigafactoria de bateries, per a vehicles elèctrics de Volkswagen a Sagunt. (Economia digital 1 d’agost)

Alguns aspectes de la lletra del conveni col·lectiu, amb opinió afegida, que admet prova en contra.

Classificació professional

Al personal l’enquadren en dos grups: obrers i tècnic-administratiu. Els engloben als nivells 5 a 14, corresponents a cada lloc de treball, que podran ser modificats en produir-se un canvi substancial del seu contingut, conseqüència de l’aplicació dels procediments de valoració, (art 6, 7, 11, 12 i 13) i del disseny que s’hagi fet, és clar. Valoració i disseny del lloc, en què es prescindeix totalment i absolutament de les persones que els ocupin o puguin ocupar-los.

Al treballador se li pren la categoria professional que tenia, en funció dels seus coneixements i experiència. Se’l situa com un simple apèndix del lloc de treball, per fer el que se li digui, allà on se l’enviï. L’ideal de dos braços sense cervell o amb poc?

Condicions econòmiques

Els nivells dels llocs de treball, no els treballadors, tindran diversos tipus de retribució, designats per una lletra i s’accedirà a cada lletra; és a dir, s’incrementarà la retribució, pel simple transcórrer del temps, sense que tingui res a veure amb els coneixements, l’experiència ni la qualitat de la tasca que es faci (art. 14 a 17). Els sous bruts mensuals són dels diversos nivells i lletra (art. 18)

Els treballadors es queden sense salari. De moment, potser els conserven la retribució del lloc amb el nivell més alt que hagin ocupat, per evitar conflictes. Però s’estableix un principi nou: a igual treball, diferent retribució.

Encara que ho considerin un inconvenient, saben que els treballadors tenen intel·ligència natural i per què no aprofitar-la dins una llera? S’estableix un plus d’equip condicionat perquè els treballadors col·laborin en millores relatives a productivitat, qualitat, eficiència, millores, costos, absentisme, etc. (art. 33) en interès de l’empresa.

Una part de l’increment per la variació de l’IPC del 2022 està condicionada al fet que s’adjudiqui la segona plataforma elèctrica a la fàbrica de Martorell (art. 39)

Ingrés, formació i règim disciplinari

S’ingressa a l’empresa en funció del perfil professional del lloc a cobrir (art. 41). No sembla importar el grau de preparació i experiència professional, només que sigui adaptable al lloc.

Les vacants es cobreixen per concurs. Potser utilitzant el mètode de l’entrevista, que és on es poden observar millor les seves tendència actuals i futures. Els que superin les proves i no obtinguin plaça en un any, la seva aptitud caducarà. (art. 53)

La formació estarà vinculada al lloc de treball i al procés productiu, sempre que sigui necessari per assolir els objectius de la Companyia. Es confeccionaran quadres i programes de formació i reciclatge en funció de l’adaptació a les noves tecnologies i a les modificacions operades en els llocs de treball, en horari laboral. (art. 67) Qualsevol altra formació generalista corre a compte de cada treballador i no sembla que sigui gaire ben rebuda.

Les sancions s’aplicaran segons el que disposa el conveni col·lectiu estatal. Però no el consideren exhaustiu, pretenen aplicar-ho a altres casos d’incompliment contractual no recollits explícitament (art. 70) Incomplint així una de les bases fonamentals del règim sancionador, la tipicitat de les conductes punibles.

Temps de treball

S’estableixen 8 hores de presència anual i diària. Dins queden compresos els períodes de descans i els temps de les pauses col·lectives (art. 71 i 104), corresponents als factors de fatiga i de necessitats personals, per als treballadors a torns rotatius, que no seran retribuïdes. On queden els antics 20 minuts d’entrepà?

Per a la resta de personal, la jornada laboral serà de 8 hores de prestació real i efectiva de treball. Els descansos per menjar o entrepà s’han d’afegir a la jornada laboral i no han de ser retribuïts.

El compte d’hores té per objecte acomodar l’activitat dels treballadors als requeriments de la demanda del mercat i de la producció (art. 72). Amb la disponibilitat dels treballadors es cobreixen les deficiències en la programació, l’aprovisionament i la comercialització. El “risc i ventura” que hauria d’assumir la propietat de l’empresa, es traspassa als treballadors, que han d’acomodar la seva vida al que els requereixin. S’estalvien el sobrecost de les hores extraordinàries.

Organització del treball

El treball s’organitza a través d’equips, la cohesió dels quals són objectius principals. La formació de l’equip té com a objectiu la polivalència de les persones, en el coneixement del funcionament dels grups i dels seus estris de treball. No s’exigeix ​​cap titulació oficial de cap classe, la formació la fa l’empresa. Sembla que es diu “portaveu” allò que abans era l’encarregat o cap d’equip. S’inclouen al conveni les instruccions de funcionament. (art. 94)

Res no es diu en relació amb el sisè paradigma tecnològic. La robòtica, la intel·ligència artificial, els algorismes, la disrupció tecnològica. No es troben pactats límits ni intervenció sindical concreta.

Productivitat i primes

La missió de la comissió de productivitat és contribuir a la millora de la productivitat de l’empresa, mitjançant estudi i discussió dels factors determinants de la productivitat i dels elements que intervenen (art. 97). Res de negociar la producció, les càrregues de treball o el ritme de les cadenes.

Per a la determinació de temps de treball, poden optar pels mètodes que més els convingui, cronometratge, estimació o mtm, en les diferents variants. (art. 98) El nivell d’activitat exigible als treballadors és del 96%, que consideren òptim, equival a 4/3 de caminar a 4,5 km/h. (art. 101)

Podran utilitzar en qualsevol moment qualsevol mitjà i tecnologia de filmació, disponible al mercat, per a anàlisis que permetin millores del procés productiu (art. 103). Saturaran tots els processos, es treballarà més. Col·lateralment, tindran vigilats tots els treballadors: el que es mogui sí que surt a la foto.

Els treballadors a torn queden subjectes a descansos col·lectius pel temps corresponent als factors de majoració per necessitats personals i fatiga, de 40 minuts (art 104), fet que suposa el 8,33% de descans i un 91,67% de saturació. La consumició de l’entrepà es pot fer a qualsevol de les pauses al·ludides. I els antics 20 minuts?

Això vol dir que l’activitat exigible, durant el temps de treball de 7h i 20′, correspon a caminar a 6 km/hora, fet que suposa un esforç equivalent a recórrer 43,8 km per dia de treball, per assolir l’activitat òptima exigible. Excepte els que se’ls assignin altres coeficients, que minoraran una mica el ritme de treball.

Tot i això, segons la taula de l’OIT, un home que mou 5 kg de pes, treballa dret, realitza una operació que requereix precisió i que, al seu torn, és força monòtona, hauria de tenir: un 4% base de fatiga, un 5% base de necessitats personals, un 2% per treballar de peu, un 1% per moure 5 kg de pes, un 2% per un treball de precisió i un 1% per ser força monòton, de manera que el coeficient de fatiga total seria del 15%, i la saturació màxima del operari hauria de ser del 85%. Això suposa 6h i 48′ de treball i 1h i 12′ de descans.

Es calcularan les càrregues de treball a rendiment 100, que és la producció pactada (art. 107). Si algun grup o persona no assolís el rendiment òptim pactat, se li disminueix exponencialment la prima que arriba a zero a partir del rendiment del 85% (art. 113) encara que s’estimi que el rendiment normal és del 75%.

A la clàusula transitòria 3a es dona per bo el manual de VPT que s’haurà d’adaptar a les qüestions que puguin tenir incidència al conveni. Veure

Cap on anem

Les societats evolucionen i es transformen. Les formes en què s’ha desenvolupat el treball, el procés productiu, els sistemes financers, el repartiment de la riquesa i els tipus de família les han conformat. Ara s’imposen canvis socials acceleradament.

Una altra cosa és qui governa el canvi i el caràcter. Qui s’ha fet amb l’hegemonia del discurs. Encara que se les titlli de conservadores, les classes dominants canvien el sistema, el modernitzen i poden acollir algunes exigències socials, per seguir al poder.

Mantenen sistemes absurds mentre els serveixin i els acceptem. Com el sense sentit d’afirmar que, per complir l’activitat de treball exigible, cal fer un esforç equivalent a recórrer la Marató, cada dia feiner. O assignar-li el salari al nivell del lloc de treball.

Amb el sisè paradigma tecnològic arriba la societat transindustrial. Robòtica, intel·ligència artificial, realitat virtual, tecnologies additives 3D. Amb un paper clau a la feina i en tots els aspectes de les nostres vides. Abans de mitjan segle, arribarà el setè paradigma tecnològic: NBIC (nano-bio-info-cogno), convergència, transhumanisme, fusió freda, bases a la Lluna…, el guanyador de la cursa, serà la superpotència que tingui accés a la més quantitat de dades.

No es tracta només de drons, robots o altres automatismes, sinó d’imposar una filosofia que consolidi un sistema operatiu, que no depengui de les persones.

Perquè els éssers humans seguim sent rellevants, al món robotitzat, haurem de definir el nostre paper i fer-lo valer davant els qui ens volen anul·lar. Per això és imprescindible que el sindicat actuï, condicioni l’evolució laboral, procuri que els treballadors siguin el factor principal en tot el procés de treball i eviti la subordinació permanent a “l’oficina”, l’algorisme i la màquina.

És difícil trobar la fórmula que aconsegueixi una mobilització eficaç dels treballadors, que torni a coronar l’acció reivindicativa i transformadora amb èxit. Tampoc no es veu el substrat ideològic suficient, ni la perspectiva política adequada. Guanya, per ara, l’oferta petitburgesa d’enclaustrar-se a les nacions respectives, imaginades per la burgesia, que impedeix la internacionalització del conflicte. Com la tortuga que s’amaga a la closca.

La naturalesa humana porta a la cerca de l’excel·lència. Volem deixar alguna cosa per a la propera generació, per provar que hem viscut i que alguna cosa vam fer amb el nostre temps a la terra. Amb aquest impuls es van construir les piràmides, les catedrals, la gran muralla xinesa i es va arribar a la Lluna.

No tenim una brúixola que ens orienti al futur, ni tampoc el full de ruta per crear un nou món, però amb el professor Argullol, sabem que l’home és essencialment vanitós, és allò que més ens distingeix dels altres animals, serem conseqüents?

És en la part en què puguin intervenir els treballadors, sobre les condicions de la seva pròpia feina i en la capacitat d’imposar millores a les seves vides materials, on hi haurà la diferència.

(Visited 91 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari