Tard, malament i desacreditat. Víctor Font, sens dubte, la pitjor de les alternatives de l’escenari de l’oposició a Joan Laporta, ha tornat a perdre una oportunitat de guanyar punts davant els socis del Barça amb motiu del frenesí i de la compulsió del president, encegat pels fitxatges milionaris i les seves comissions, a l’hora d’activar palanques amb el resultat d’un evident perjudici per al futur econòmic del club. Font, sempre pèssimament assessorat i incapaç d’anticipar-se a la jugada, va preferir anar-se’n de vacances abans que dedicar-se, com seria la seva obligació ateses les circumstàncies, a defensar els interessos del club, si més no denunciant la barbàrie d’una despesa desmesurada i impossible per part de Laporta en una situació econòmica i financera que prioritàriament requeria atendre el desequilibri pressupostari ordinari abans que començar a desprendre’s d’actius que, lamentablement, no fan més que empitjorar un escenari apocalíptic.
Víctor Font, per la seva banda, va tornar a ficar la pota com és la seva especialitat quan, a finals de juny, va apostar per un discurs equivocat, blanquejant la temporada de Laporta i validant la venda d’actius com a única solució, “perquè ara no tenim cap altre remei”, va dir, assenyalant com un error haver inflat les pèrdues de la temporada 2020-21. Una pèssima decisió per part de la junta directiva què Font, amb la seva habitual perspicàcia i estultícia, va processar, percebre i denunciar un any després. Poc més o menys com Laporta, que va haver de convocar una assemblea d’urgència a mitjans de juny per aprovar la cessió urgent dels drets de televisió abans de final de mes i així complir amb el pressupost. Aquesta operació, vint-i-quatre hores abans del tancament de l’exercici, va registrar segons va reconèixer la mateixa directiva un rendiment comptable de 267 milions de beneficis.
On va tornar a fallar Font va ser en el diagnòstic d’aquell moment quan va transcendir, de manera oficiosa, que la temporada 2021-22 s’havia saldat amb poc menys de 100 milions. Això suposa que 167 milions d’aquesta venda només van servir per tapar el dèficit de l’any i per pagar almenys 25 milions de l’impost de societats, de manera que poc menys de 100 milions es van destinar a restar d’aquests 451 milions de patrimoni negatiu del club.
L’obligació de l’excandidat, legitimat per aquests vots que li van donar la segona posició a les eleccions i per haver mantingut un silenci apropiat i prudent al llarg de l’any i tres mesos inicials del mandat, era advertir que aquesta política temerària i desencertada de Laporta només podia conduir a l’empobriment del club si continuava per aquest camí en lloc d’emprendre un paquet de mesures terapèutiques contra la caiguda dels ingressos i la impossibilitat de fer front a la massa salarial i el deute.
En lloc d’advertir els socis i Laporta d’aquest perill, el que va fer Víctor Font, al contrari, va ser una declaració d’intencions poc bel·ligerant, anunciant la seva ferma determinació de no aparèixer a cap trinxera i de rebaixar al mínim possible el seu paper opositor.
Va ser la pitjor de les tàctiques en un escenari que requeria si més no un intervencionisme mediàtic, ja que coneixent Laporta i la seva irrefrenable tendència a fer-ho tot malament, tard i a l’inrevés, estava cantada la catàstrofe que ha sobrevingut aquest últim mes. Aleshores ja era evident que el fitxatge de Lewandowski, al preu que fos, es consumaria en benefici dels interessos de Pini Zahavi, agent del davanter polonès amb qui Laporta ha admès tenir relacions professionals i per a qui va demanar, en una ostentació de tenir barra i d’exhibicionisme, un aplaudiment del Camp Nou a la presentació oficial del jugador el dia 5 d’agost passat.
Font es va sentir lligat de mans i peus perquè, com a primer i principal avalador de Xavi Hernández, els seus plans electorals de futur passen atribuir-se el seu èxit a la banqueta, encara que hagi estat Joan Laporta qui l’hagi fitxat com a única solució a la baixada de l’equip després de la puntada de peu a Messi i Griezmann. No és que Xavi respongués com s’esperava a les expectatives, ja que el final de temporada, malgrat disposar d’una davantera nova des del gener, va resultar del tot decebedor i a Laporta no li va quedar cap altre remei que acceptar, com ja havien dit Koeman i també Sergio Busquets, la necessitat de reforçar-se amb jugadors que marquessin diferències per ser competitius a la Lliga i Europa. L’excandidat no va voler anar més enllà d’una crítica tèbia i condescendent, ja que el fracàs de Xavi també perjudicava la imatge i la seva reputació, de manera que va triar passar de puntetes i evitar qualsevol focus d’oposició que pogués, indirectament, perjudicar l’equip.
Laporta, amb la complaença, el permís i la complicitat de Víctor Font, s’ha encarregat ell sol de posar l’equip sota la pressió de guanyar-ho tot des del primer dia amb una tempesta de palanques que ha minimitzat fins i tot els clubs-estat com el PSG o el City aquest estiu.
Ha estat ara, amb retard i de forma anacrònica, quan Font ha volgut recuperar aquest lideratge que va haver d’assumir fa uns mesos amb una oberta i específica crítica a les actuacions de la directiva de Joan Laporta. Ho ha fet argumentant que les “mal anomenades palanques” s’han tancat sense un pla, “de pressa i corrent”, i no ajuden a “créixer l’actiu del club. Nosaltres teníem previst donar entrada a socis estratègics del negoci audiovisual i marxandatge; i no fer cap operació amb els drets. Socis estratègics que ens ajudaran a fer créixer de pressa aquests negocis”.
Va ser la primera part de la resposta a una pregunta a Twitter, clarament provocada pel seu propi equip de comunicació, d’un soci que l’interrogava sobre com hauria afrontat ell aquesta mateixa crisi. La segona part de la resposta va consistir en el desenvolupament de tres punts d’anàlisi econòmica i financera:
“1. L’operació dels drets de TV és purament financera. Sixth Street no us ajudarà a fer créixer el valor de l’actiu (és una operació semblant a augmentar el deute).
- Els socis de Barça Studios no són els millors socis per fer créixer el negoci (socios.com és una start up del món crypto que pot desaparèixer en qualsevol moment i no té experiència en el negoci audiovisual o al metavers i Jaume Roures és una persona física).
- Nosaltres fèiem aquestes operacions fa un any!, no 18 mesos després de començar a governar i de pressa i corrent; aquestes operacions anaven de bracet d’una rebaixa (no diferiment) salarial per a totes les plantilles professionals del 15% i un pla de reducció de despeses perquè l’any passat, en lloc de pèrdues operatives de 481 milions d’euros, aquestes fossin de menys de 200″.
La seva reacció ha passat desapercebuda, amb prou feines ha tingut repercussió per falta de credibilitat i per culpa d’aquesta manca de legitimitat que ell mateix s’ha imposat dos mesos abans anunciant una línia més aviat feble i col·laboracionista d’oposició.
Víctor Font podria impugnar amb força fonament jurídic la venda del 49% de Barça Studios, aquest seria un pas ferm i valorat en la defensa dels interessos del club, ja que a més no existeix en el tracte amb socios.com ni amb Jaume Roures la possibilitat de recuperar els actius. Laporta estava massa desesperat i Font, si més no, segueix de vacances i amb una actitud contemplativa. Massa.
