Que la veritat no et faci malbé un bon titular, diu la consigna dels mals periodistes. El que importa per ells no és informar adequadament sinó cridar l’atenció dels ciutadans, que circuli com més millor la notícia que presenten, falsejant la realitat, tergiversant-la, ajustant-la a interessos diferents de la informació rigorosa.
L’extrema-dreta ha fet de la tergiversació de la realitat i de la mentida una eina de combat polític. Els portals d’Internet que es dediquen a desmentir falsedats no donen l’abast en rectificar i aclarir les mentides que el populisme escampa.
Als Estats Units una gran part del país està convençuda que Joe Biden va guanyar les eleccions presidencials de forma fraudulenta gràcies a aquesta tàctica d’usar la mentida com a eina de propaganda política.
A Catalunya tenim una bona representació de periodistes i polítics que amaguen o neguen la veritat. I, com als Estats Units, als seus impulsors tant el fa que les seves mentides quedin al descobert. “Menteix, que alguna cosa queda”, es l’eslògan que apliquen amb èxit. O, dit d’una altra manera: “una mentida dita mil vegades acaba convertint-se en realitat”.
Els que diuen aquestes mentides són, quasi sempre, conscients que fan trampa, però el que els importa és l’impacte polític, ideològic o electoral.
Després, apareixen pobres homes com el que va insultar les famílies de les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona, convençuts que Espanya va organitzar l’atemptat per matar catalans. Ell és un pobre home. Però n’hi ha molts i moltes com ell. Els han modelat els que s’han passat aquests cinc anys difonent mentides i sospites entorn aquell atemptat i els seus responsables.
Laura Borràs, la presidenta cessada del Parlament, entra sovint a aquest joc. La seva última jugada ha estat l’afirmació que “la visió històrica que teníem de la Guerra Civil ha estat deformada completament. Més que civil, va ser una guerra contra Catalunya”.
Les periodistes Alba Sidera i Jordina Arnau han publicat el llibre “Guia pràctica contra l’extrema dreta” (Pagès Editors) on defensen que no s’ha de donar espais als arguments falsos que utilitzen els ultres. Quan Borràs diu barbaritats com aquesta es comporta com els ultres i seria bo que ningú li fes cas i els mitjans de comunicació la ignoressin. Això és fàcil de dir i impossible que passi.
El tuit de la presidenta de JuntsXCat va superar aviat els mil “m’agrada” i j o mateix acabo de caure-hi de quatre potes en parlar-ne.
