La versió d’Arià Bayé, ex-membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en relació a quan va ser espiat amb el programari Pegasus no coincideix amb els resultats de l’informe sobre aquest espionatge que va fer públic el laboratori de tecnologia i drets humans canadenc Citizen Lab, el passat 18 d’abril. Igual que van fer els altres quatre membres de l’ANC suposadament espiats amb aquest programari, Bayé va enregistrar un vídeo pocs dies després que Citizen Lab publiqués el seu informe. Les seves explicacions sobre el moment en què es va produir la infecció del seu telèfon mòbil no quadren, però, amb les conclusions de l’estudi publicat per Citizen Lab. EL TRIANGLE va publicar, ahir, que aquesta contradicció es produeix també en les explicacions que va enregistrar l’ex-presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzié, en un altre d’aquests vídeos.
Bayé, a qui l’ANC va presentar com la víctima més jove del suposat espionatge amb Pegasus, diu, al seu vídeo, el següent: “Sabem que l’Assemblea Nacional Catalana, com la resta d’oganitzacions independentistes està a l’ull de la repressió de l‘Estat espanyol; per tant, tenim mecanismes per garantir la seguretat dels seus integrants i de la informació. Per això, fem revisions, de tant en tant, per mirar si tot el que fem servir és segur. En el meu cas, em van avisar que comprovés si havia rebut un tipus de SMS. Ho vaig comprovar i efectivament tenia dos o tres missatges de les mateixes característiques que vaig enviar perquè s’analitzessin”. I continua afirmant que “els atacs els vam detectar al principi de la pandèmia”.
L’ex-membre del Secretariat Nacional de l’ANC atribueix aquests atacs al seu telèfon mòbil a que “en aquell moment, estàvem impulsant una xarxa de suport mutu per seguir la lluita independentista en pandèmia, participàvem a la Taula de Negociació i l’àmbit repressiu post-sentència”. La pandèmia va esclatar el març del 2020.
En la seva fitxa al portal catalangate.cat, creat per l’ANC quatre mesos abans que Citizen Lab publiqués el seu informe, es presenta a Bayé així: “Membre del Secretariat Nacional des de l’any 2018. Va patir dos intents d’infecció el març de 2020 just abans del confinament per la pandèmia de la Covid-19, quan va tenir reunions amb la CUP, Òmnium Cultural i altres moviments socials per organitzar la solidaritat per fer front a la pandèmia entre col·lectius socialment vulnerables. A l’abril vam tenir reunions amb els candidats a les eleccions a la Junta General de l’Assemblea Nacional Catalana, amb membres del patronat d’Òmnium Cultural i de Poble Lliure”.
Bayé té clar, doncs, que va patir dos intents d’espionatge amb Pegasus el març del 2020. Citizen Lab, però, al seu CatalanGate, assenyala que només va tenir una temptativa d’espionatge i no especifica en quina data, com sí que fa amb d’altres suposades víctimes d’aquests atacs a telèfons mòbils.
El passat 11 de maig, Bayé, Paluzié i els altres tres membres de l’ANC que es consideren víctimes d’espionatge –Jordi Sánchez, Sònia Urpí i Jordi Domingo-, van presentar una querella per aquest cas, que va ser acceptada a tràmit a finals de juliol. El jutge haurà de decidir si fa més cas a les seves versions o a la de Citizen Lab.
