Paluzié atribueix a Citizen Lab la detecció d’espionatges al seu mòbil que aquest laboratori no inclou al seu informe

L’ex-presidenta de l’ANC afirma que li van detectar atacs amb Pegasus el maig/juny del 2020 però no consten en el ‘CatalanGate’ que van publicar els investigadors canadencs

Elisenda Paluzié, al vídeo de l'ANC on denuncia l'espionatge amb Pegasus

Les explicacions de l’ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzié, sobre quan va ser atacat el seu telèfon mòbil amb el programari Pegasus no quadren amb l’informe CatalanGate que va presentar el laboratori canadenc de tecnologia i drets humans Citizen Lab, el passat 18 d’abril. En aquest informe hi figuren quatre suposats atacs amb Pegasus el 29 d’octubre del 2019 o els dies immediatament anteriors o posteriors. La versió de Paluzié no encaixa amb aquest informe.

En un vídeo enregistrat per l’ANC i pujat a Youtube deu dies després de l’aparició de l’estudi de Citizen Lab, Elisenda Paluzié explicava així els atacs i infeccions del seu telèfon mòbil: “La veritat és que el primer cop va ser el juny del 2018 en què vaig portar el meu mòbil a un expert i m’hi va trobar un programari que no era el Pegasus però que ja tenia força capacitats. A partir d’aquell moment, de tant en tant em tornava a fer mirar el mòbil, me l’anava canviant i el segon cop que m’hi van trobar, aquest cop ja sí el Pegasus va ser el novembre del 2019, just després de la sentència. I en el marc d’aquesta recerca, em van dir l’agost del 2019 que fes una sèrie de comprovacions dels SMS que havia rebut i em van trobar dos SMS que eren atacs de Pegasus. Els atacs en el marc d’aquesta recerca de CitizenLab van ser el maig i el juny del 2020 quan estàvem en ple procés electoral intern a les eleccions a l’Assemblea on jo em presentava a la reelecció i el ganxo perquè cliqués en aquests SMS estava directament relacionat amb les eleccions a l’ANC. Simulava una notícia d’un mitjà unionista amb el títol eleccions a l’ANC”.

Quan EL TRIANGLE va publicar que era estrany que Citizen Lab l’hagués contactat l’agost del 2019 perquè havia començat la seva investigació l’estiu del 2020, Paluzié va rectificar les seves declaracions amb un missatge a Twitter on deia que “en aquest vídeo cometo un error amb les dates. Volia dir 2020 en comptes de 2019. En la denúncia judicial, naturalment, està correcte. És l’estiu del 2020 quan Citizen Lab em va contactar per primer cop”. El que continua sense quadrar és que digui que “els atacs en el marc d’aquesta recerca de CitizenLab van ser el maig i el juny del 2020” perquè a l’informe de Citizen Lab no es citen aquests atacs.

Al portal catalangate.cat, creat per l’ANC quatre mesos abans que Citizen Lab publiqués el seu informe, Elisenda Paluzié hi apareix com la primera de les 65 víctimes suposadament víctimes d’espionatge. A la la seva fitxa en aquest llistat s’hi diu: “Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018. Va ser atacada per Pegasus quatre vegades entre 2019 i 2020, a part de rebre altres atacs comprovats el 2018 per experts informàtics. Va ser infectada amb èxit l’octubre del 2019, coincidint amb les mobilitzacions post-sentència”. I afegeix: “Els altres atacs van coincidir amb la seva reelecció com a presidenta de l’Assemblea el juny de 2020”. A Citizen Lab no li consten aquests atacs.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

NOTES ESPECIALS

Notícies més llegides