Joan Laporta, igual que fa un any amb els avals, va haver de recórrer al comodí de Jaume Roures, a l’últim segon, per inscriure sis dels set fitxatges d’aquest estiu, inclosos els tres pels quals s’han pagat comissions milionàries (Lewandowski, Raphinha i Koundé), de l’ordre de gairebé deu milions per operació. Koundé ha quedat, de moment, pendent d’inscripció i Marcos Alonso també s’ha quedat fora malgrat la mobilització de recursos per un valor d’ingrés comptable real de 700 milions. Es tracta de recursos que qualsevol altre president es podia haver gastat abans i que qualsevol altre president hauria intentat preservar abans que conduir el club a un estat de precarietat financera i econòmica com mai no ho havia estat.
Laporta s’ha gastat aquests 700 milions destinant 180 milions a fitxatges, 125 milions a l’amortització anticipada del crèdit regular amb Goldman Sachs i 451 milions a compensar, almenys en teoria, els 451 milions de patrimoni net negatiu que llastaven el marge salarial davant de LaLiga. Però també s’han de dedicar a compensar el dèficit de l’exercici anterior (més de 100 milions) i el que està previst per a l’actual, que arrenca amb 41 milions menys d’ingressos a conseqüència del cobrament anticipat (durant els 24 anys vinents) dels drets de televisió.
Els números, com és evident, no quadren a causa de la dubtosa i controvertida operació d’autofinançament operada mitjançant la venda i la recompra dels drets a una societat comuna amb Sixth Street en què Laporta, després de cedir els drets, els va recomprar per 150 milions dels propis diners del club per a simular un benefici per aquest mateix import, la qual cosa vindria a ser la famosa plusvàlua anunciada amb motiu de la primera part de la primera palanca. Laporta ha malgastat, en definitiva, gairebé 900 milions per inscriure els seus galàctics. Un assumpte feixuc que tard o d’hora s’haurà de regular a escala interna amb fatals conseqüències.
En l’àmbit de LaLiga no ha colat, cosa que significa que quan es tanqui l’exercici 2022-23, el club oferirà un resultat diferent del que pugui interpretar Javier Tebas, motiu pel qual ja es pot presumir que el Barça tornarà a veure reduït el seu marge salarial.
Ara poc importa quan es viu, gràcies al discurs oficialista del club i de la premsa laportista, un estat d’eufòria i d’entusiasme sense precedents amb l’argument que els fitxatges resulten enlluernadors, que Xavi disposa d’un equipàs i que Laporta ha obrat un miracle econòmic també sense precedents. Els tres pilars mediàtics se sostenen si no es vol reconèixer que, efectivament, el FC Barcelona mai no s’havia empobrit tant en tan poc temps, tot just en dos mesos, ni s’havia aplicat una teràpia de despeses descontrolades i impossibles de recuperar amb un desequilibri ordinari de menys cent milions per temporada.
Laporta, com es veurà en un futur pròxim, ha enviat el Barça a un pou del qual no podrà sortir si no és a força de seguir venent patrimoni i actius i per descomptat lliurant el control, la propietat i el poder executiu a un tercer, posem Goldman Sachs, que ho té millor que ningú per aconseguir el govern del FC Barcelona sense fer soroll ni escàndols.
Aquesta situació irreversible ha servit per omplir les butxaques d’un parell dels agents amics de Joan Laporta, per desfer i rebutjar la política del planter que ha donat els millors resultats de la història, renunciar al joc i ADN Barça, tan identitari, compondre un equip de galàctics i, com no podia ser altrament, seguir justificant aquest disbarat sobre la base de l’herència de Bartomeu.
La realitat és que l’herència moderna de Laporta, igual que al seu moment el frau dels terrenys de Viladecans, l’escàndol Sogecable, la devastació que va suposar Can Rigalt, el fitxatge d’Ibrahimovic o les maniobres també devastadores a favor de Mediapro, ja han superat i multiplicat per quatre les conseqüències de l’impacte de la pandèmia als comptes del club.
L’èxit del laportisme, avui encimbellat i celebrat com mai, continua sent el del domini mediàtic, del discurs i del missatge per sobre d’aquell aiguamoll de la seva gestió, fosca i en direcció contrària als interessos del club.
Desgraciadament, ni amb els 700 milions ni la plusvàlua de gairebé 200 que s’ha fabricat artificialment no s’ha pogut inscriure tots els jugadors ni solucionat la pèssima perspectiva econòmica d’aquest exercici, que només se salvarà amb la venda de jugadors i les retallades salarials de Piqué i de Busquets, a les quals s’ha posat, com Frenkie de Jong, al punt de mira (també Ter Stegen i Lenglet) de l’opinió pública com els nous culpables i còmplices de la gestió de Bartomeu. Aquest és l’únic cercle virtuós que sap moure Laporta, el de lla falsedat i la manipulació periodística a gran escala.
