Fitch considera inevitable la qualificació de bo porqueria el deute de Laporta

L'agència de rating li rebaixa la perspectiva d'"estable" a "negativa" i lamenta que no dediqui les palanques a amortitzar-lo mentre el club fa el ridícul sense haver inscrit fitxatges a cinc dies de la Lliga

Joan Laporta
Joan Laporta

A menys d’una setmana de l’inici de la Lliga, la imatge que Joan Laporta ha aconseguit projectar al món del FC Barcelona és definitivament ridícula per segon any consecutiu. L’escenari no ha canviat, s’ha agreujat més aviat, en relació amb l’inici l’any passat d’un campionat on Gerard Piqué va haver de simular una rebaixa del seu salari, un altre diferiment en realitat, per inscriure només unes hores abans del límit Memphis Depay i Èric Garcia.

Encara és més grotesc i vergonyós que, amb una temporada sencera per davant, la pèssima gestió de Laporta hagi conduït a aquest mateix atzucac amb l’agreujant d’aquesta exhibició pública i mundial d’anar venent actius i patrimonis a mesura que es van fitxant futbolistes que no estan a l’abast del club dins de la seva estructura ordinària d’ingressos i capacitat financera. Fitxatges galàctics, a cop de talonari, en la direcció inversa de la filosofia de planter i de fidelitat a un estil propi de joc que li ha donat al Barça els millors anys i més fèrtils de la seva història centenària.

Gairebé segur que Laporta no només aconseguirà inscriure’ls a l’últim minut, sinó que ho farà aplaudit i aclamat per la totalitat d’una premsa aliena del tot a la dimensió i conseqüències dels actes d’irresponsabilitat financera i econòmica promoguts des de no fa ni dos mesos per un president que, definitivament, ha accelerat els seus plans de capgirar el model de club, ara definitivament condemnat al rescat d’un capital extern, en només un o dos anys, que acabi amb la propietat exclusiva i majoritària dels socis.

Fins fa dos mesos Laporta no va percebre el perill real en què havia posat el club amb l’elevació a l’infinit de les seves pèrdues de 481 milions al tancament de l’exercici 2020-21. Ho va fer quan es va adonar que, a més, li faltaven més de 100 milions per cobrir del pressupost 2021-22 i que afrontaria el següent exercici, 2022-23, amb un dèficit estructural del mateix calibre o superior.

L’apocalipsi econòmica i l’incendi provocats per ell mateix, Laporta va decidir apagar-los amb més benzina i fer servir un llançaflames amb la finalitat d’oferir un espectacle únic, exclusiu i espectacular de foc, salts mortals i equilibris sobre el filferro en què només falta un gran final, una altra carrera contrarellotge descontrolada i sota una enorme pressió que afavorirà l’especulació dels que s’estan aprofitant de les gangues i de la fragilitat del club. Un trist espectacle en el fons, no gaire lluny de la Roma incendiada per Neró des de la supèrbia i el totalitarisme que, això no obstant, la premsa tractarà amb l’èpica i la narració crispada, emocionant i agitada d’una final de la Champions amb pròrroga i penals. Els mitjans es donen cops de colze per estar en aquesta primera fila del xou.

Mentrestant, l’agència de qualificació financera Fitch ja ha col·locat el deute del Barça a Goldman Sachs -470 milions pendents del préstec atorgat a la junta de Laporta per a la seva reestructuració financera- a les portes del bo porqueria en una nota que lògicament ha estat silenciada i obviada pels mitjans.

En una àmplia i detallada informació, l’agència s’ha mostrat pessimista respecte l’evolució futura del club blaugrana, per al qual preveu un augment del palanquejament per al període 2023-2025. Fitch encara li manté la qualificació BBB, però rebaixa la perspectiva d'”estable” a “negativa”. Si perdés aquesta qualificació passaria a BB o inferiors, totes considerades “bo porqueria” i, per tant, d’alt risc.

Els 470 milions afectats són la part del deute que va demanar Joan Laporta a Goldman Sachs i que el banc de negoci va col·locar “entre operadors estables del mercat financer”. El crèdit tenia com a garantia una part (90%) dels drets televisius del club a un tipus d’interès del 3% a un termini de 15 anys. Però aquest preu del 3% depenia que Fitch li atorgués al deute la qualificació ‘investment grade’, segons va reconèixer el 2021 el club mateix quan es va celebrar l’assemblea de compromissaris. Aquestes condicions poden canviar si es degrada la qualitat del deute.

A la nota, Fitch adverteix que deixarà d’avaluar el deute del FC Barcelona “per motius comercials” i justifica la seva rebaixa per una combinació de factors. Entre ells, “la perspectiva negativa que reflecteix el baix rendiment financer del club l’any fiscal del juny del 2022 davant de les nostres expectatives” i al·ludeix als “riscs associats amb la propera remodelació de l’estadi, que obligarà el club a mudar-se temporalment a un nou estadi més petit i reduir substancialment la capacitat del conegut estadi Camp Nou, fins que es completi la remodelació”.

Fitch també apunta que “un endarreriment en el cronograma de construcció podria conduir a ingressos inferiors als esperats”. L’agència especialitza en ràting no dubta del pes de la marca Barça i de la força proporcionada pels seus socis i milions de seguidors, però adverteix de les conseqüències fatals d’un augment de la massa salarial combinada amb la pèrdua d’ingressos. Fitch augura que el Barça seguirà pagant massa en salaris de jugadors i que compta amb molt poc marge per rebaixar el deute. Reconeix “un despalanquejament més lent del que s’esperava en comparació amb la qualificació de Fitch l’any passat”.

De les anomenades palanques, Fitch considera almenys una bona notícia haver destinat “una fracció dels ingressos, 125 milions” al pagament parcial anticipat “dels bons de col·locació privada llançats per l’emissor”. Per això, el deute va baixar dels 525 milions inicials el juny del 2021 als 470 milions que ha valorat la signatura de ràting.

Un moviment que no va ser voluntari per part de Laporta ni de bon tros, sinó obligat per Goldman Sachs a canvi d’alliberar aquest 15% dels drets de televisió donats en garantia contra el préstec. Sense aquesta condició, Sixht Street no hauria pogut adquirir la segona part de la primera palanca.

Fitch dona per fet que no hi ha cap intenció d’una altra reducció del deute i que el gruix de la venda d’actius es destinarà a l’adquisició de jugadors, una situació que admet lamentar. Un pas més, directe, cap a aquest aiguamoll financer que espera al Barça de Laporta en qüestió de molt pocs mesos.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides