ANC: cinc suposades víctimes d’espionatge, cinc històries diferents

Les versions sobre quan i com es van assabentar Elisenda Paluzié, Jordi Sànchez, Jordi Domingo, Sònia Urpí i Arià Bayé que tenien els telèfons intervinguts no encaixen

Elisenda Paluzié, Jordi Sánchez, Jordi Domingo, Arià Bayé i Sònia Urpí als vídeos de l'ANC on expliquen la seva versió de com es van assabentar que els espiaven

El 29 de juliol, el jutjat número 23 de Barcelona va acceptar la querella presentada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) perquè investigui el suposat espionatge patit per cinc dels seus membres: Elisenda Paluzié, Jordi Sànchez, Jordi Domingo, Sònia Urpi i Arià Bayé. El primer que haurà de fer el jutge és aclarir com i quan es van assabentar que suposadament els espiaven amb el programari Pegasus, tal i com es recull en l’informe CatalanGate que va fer públic, el 18 d’abril, el laboratori de tecnologia i drets humans de la Universitat de Toronto, Citizen Lab. Les versions que han donat els cinc dirigents de l’ANC en els vídeos difosos per aquesta plataforma pocs dies després que es conegués aquest informe no quadren.

Tots els vídeos comencen amb els protagonistes dient el seu nom i que han estat espiats il·legalment per l’Estat espanyol per ser activistes independentistes. Responen diverses preguntes, la primera de les quals és “com et vas assebentar que t’havien infectat el mòbil?”. Qui en dona una versió més confusa és la que va ser presidenta de l’entitat fins el mes de maig, Elisenda Paluzié. En el seu vídeo, diu textualment: “La veritat és que el primer cop va ser el juny del 2018, en què vaig portar el meu mòbil a un expert i m’hi va trobar un programari que no era el Pegasus però que ja tenia bastantes capacitats. A partir d’aquell moment, de tant en tant em tornava a fer mirar el mòbil, me l’anava canviant i el segon cop que m’hi van trobar, aquest cop ja sí el Pegasus va ser el novembre del 2019, just després de la sentència. I en el marc d’aquesta recerca, em van dir l’agost del 2019 que fes una sèrie de comprovacions dels SMS que havia rebut i em van trobar dos SMS que eren atacs de Pegasus”. I segueix: Els atacs en el marc d’aquesta recerca de CitizenLab van ser el maig i el juny del 2020 quan estàvem en ple procés electoral intern a les eleccions a l’Assemblea on jo em presentava a la reelecció i el ganxo perquè cliqués en aquests SMS estava directament relacionat amb les eleccions a l’ANC. Simulava una notícia d’un mitjà unionista amb el títol eleccions a l’ANC”.

Jordi Sànchez, predecessor de Paluzié en la presidència de l’ANC, explica això: “Es van fer unes proves mentre estava a la presó que van sortir negatives però l’Elies Campo, la gent de Citizen Lab, va insistir en tornar a revisar el mòbil meu i el del meu entorn familiar i ho van fer tot just a començaments d’abril i va ser en aquesta segona revisió on no només es va veure que havia estat infectat… (la frase queda inconclosa al vídeo). En el meu cas, els intents havien començat el 2015 pocs mesos després d’haver entrat de president a l’Assemblea i s’havien reprès mentre estava de permisos de la presó. Hi havia una monitorització perfecte de l’Estat que sabia en quins moments calia atacar i en quins moments no era necessari fer-ho. En total, 25 atacs fallits i quatre atacs exitosos per intentar trobar el que finalment no van trobar i és que l’1 d’octubre hi va haver urnes malgrat tot”.

La versió que dona Sònia Urpí, que va ser membre del Secretariat Nacional de l’ANC, es contradiu, fins i tot, amb la del seu company, Jordi Baylina, també suposadament espiat segons l’informe de CitizenLab. “Si no recordo malament -diu ella- va ser el juliol del 2020 arrel d’una trucada a la meva parella, que es dedica a temes de tecnologia i, aleshores, de tant en quan, li revisen el mòbil per un tema de seguretat d’ells. Li van trobar que li havien infiltrat d’alguna manera un programa que estava atacant la seva seguretat i arrel d’això ell va decidir també que miréssim el meu mòbil i amb tot això es va descobrir que tenia el mòbil intervingut. Tot i que ens n’adonem  el mes de juliol, quan ens fan la revisió ens diuen que la manera com ha estat atacat aquest mòbil és el mes de juny d’aquell any, i això coincideix  amb la meva entrada al secretariat nacional. És a dir, hi ha unes eleccions el maig del 2020. Se’ns escull el mes de juny i pocs dies després és quan es produeix aquest atac al meu mòbil”.

Baylina ho va explicar de forma diferent al programa de TV3 FAQS del 30 d’abril on va afirmar que el 2011 havia creat una empresa i que el 2020, en plena pandèmia, havia rebut un correu electrònic d’Hisenda. Per aclarir el contingut del missatge va explicar que, fins i tot, va anar a Madrid a reunir-se amb un representant d’Hisenda i que, al final, va resultar que el missatge era fals. Uns mesos després, segons va seguir explicant a FAQS, el seu amic Elies Campo li va dir que a ell l’estaven intentant espiar amb missatges semblants. Li va demanar el telèfon i així va descobrir que l’havien infectat amb Pegasus.

Arià Bayé, també membre del Secretariat Nacional de l’ANC, en dona aquesta altra versió: “Sabem que l’Assemblea Nacional Catalana, com la resta d’oganitzacions independentistes estan a l’ull de la repressió de l‘Estat espanyol; per tant, tenim mecanismes per garantir la seguretat dels seus integrants i la seguretat de la informació. Per això, fem revisions, de tant en tant, per mirar si tot el que fem servir és segur. En el meu cas, em van avisar que comprovés si havia rebut un tipus de SMS. Ho vaig comprovar i efectivament tenia dos o tres missatges de les mateixes característiques que vaig enviar perquè s’analitzessin”.

Finalment, Jordi Domingo, activista de base de l’ANC, diu que “jo me n’assebento per un missatge que rebo de whatsapp gravat, de John Scott-Railton, que és de Citizen Lab. Evidentment em diu que és un resultat estrany, que es posi en contacte amb mi i m’explica que estan treballant per Whatsapp, que han detectat una vulnerabilitat i que per allà els ha entrat un programa espia i que jo era un dels afectats. Se’m comunica això l’octubre del 2019. L’atac d’infecció és, calculen, del maig del 2019”.

Resumint, un embolic de dates i explicacions al qual tindrà que posar ordre el jutge que investigui el cas. No ho tindrà fàcil.

(Visited 358 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari