Mor el periodista Josep Cabayol i Virallonga

President de l’associació Solidaritat i Comunicació-SICOM s’havia especialitzat en la lluita contra l’emergència climàtica després de passar per Ràdio 4, TVE i Com Ràdio

El periodista Josep Cabayol i Virallonga, en un estudio de Ràdio 4

Aquest dilluns 8 d’agost ha mort el periodista Josep Cabayol i Virallonga. Després d’una llarga trajectòria a mitjans com Ràdio 4, Televisió Espanyola i Com Ràdio, va assumir la presidència de l’associació Solidaritat i Comunicació-SICOM. La fitxa biogràfica del portal d’aquesta associació reflecteix perfectament el que ha estat la vida i la professió d’aquest periodista convençut que la seva funció com a tal era la denúncia de les injustícies i el posicionament a favor dels més vulnerables. La lluita contra els efectes del canvi climàtic, des de l’àmbit de la informació periodística, ha estat el seu darrer camp de batalla.

SICOM recull així la seva vida i trajectòria: “Nat el 5/6/52 a Barcelona, i resident a Cardedeu, el Pep, és un periodista fet a cop de revolta personal. Després de jubilat a Ràdio 4 l’any 2008,  Josep Cabayol i Virallonga, esdevindrà periodista especialitzat en el canvi climàtic, l’emergència ambiental i social, la salut planetària, la crisi energètica i de materials, i el decreixement. En el decurs de la seva vida professional, s’haurà hagut d’enfrontar al pensament únic, a la veritat única, als marcs d’interpretació immutables sobre què som i cap on anem. Fins i tot jubilat, no el deixaran dir allò que pensa si el que qüestiona és el capitalisme i la necessitat que té el sistema econòmic de créixer per reproduir-se.

Estabilitzades, però, les seves publicacions (dades, estudis, reflexions, pensament crític, debat democràtic) a Catalunya Plural, és moment de reconèixer el seu saber adquirit amb el mestratge de científics que l’han ensenyat i acompanyat als programes de ràdio, articles, informes (Marta Rivera, Javier Martín Vide, Francisco DoblasMarc ProhomAntonio TurielFerran Puig VilarDaniela del BeneJordi SoléGabriel BorràsRobert SavéJordi Serra CoboOlga MargalefJoan BenachItziar González Virós, Antoni Segura, Màrius Martínez, Mònica Vargas, Miguel PajaresFrederic Pahisa i divulgadors com Neus Casajuana, en Siscu Baiges, Enric Feliu i Trini Cuesta, o Daniel Gómez Cañete), i a documentals dels quals ha estat director o productor executiu, com ara ‘La Plataforma‘ (dret a l’habitatge), ‘La Salut el Negoci de la Vida‘ (dret a la salut), ‘La Meva Pell‘ i ‘Descendents‘ (totes som iguals), i ‘50 graus‘ (crisi climàtica, de salut, alimentària, energètica, dret a migrar).

Al desembre del 94, li encarreguen la posada en marxa, com a sotsdirector i cap de Redacció, dels Serveis Informatius de la futura COM Ràdio, que aleshores encara no té nom definitiu. Aquells dos anys marcaran el seu futur. La xarxa d’emissores mai podrà ser el que li havien dit que seria perquè els polítics, tot i les paraules florides, mai van voler que ho fos (paraules buides). Ens al contrari, per empaitar els objectius fundacionals fou reprès. Una història que a partir d’aleshores el perseguiria, per una causa o una altra, però en tots els casos de caràcter polític, en els anys següents.

Cabayol torna a TVE, on treballava abans d’anar a Com Ràdio, com a redactor en cap, i després de fer-li un vestit a mida (reportatges glorificadors) a la Infanta Cristina quan es casa, se n’adona que està fart d’aquest periodisme servil (i no es pot queixar perquè és ‘jefe’ per diners) que es fa fins i tot als mitjans públics pagats amb diners de totes.

És aleshores quan decideix tornar als orígens, a Ràdio 4 (abans havia treballat a COPE Reus), on va començar de debò la seva carrera professional. Eren els començaments d’aquest segle XXI, i prefereix dirigir un programa fet a una emissora de poca audiència però on el deixin treballar, que no pas ‘ser usat i figurar’ a una televisió, quasi sempre impersonal i distant.

Això sí, l’any 2002, quan retorna a Ràdio 4, porta a la cartera temes que darrerament ha estudiat, no habituals en els programes tipus de les ràdios oficials, que vol exposar i compartir amb els oients: educació, medi ambient, energia, internet, solidaritat, política, aquest món no és l’únic possible

Només engegar Gent de Món el setembre de 2001, es troba amb els atemptats del dia 11/9/01. La gravetat dels fets i les seves repercussions, li canvien els plans. Malgrat les guerres, però, no deixa de parlar de la Pau com a mètode per a resoldre-la. I aprèn, perquè sap que es quedarà sense programa. Així fou. Haurà d’esperar una temporada fent esports.

Finalment, serà temps de fer L’Agenda, situant l’energia, el medi ambient, la salut planetària i la solidaritat (totes som iguals), com els espais estrella que es convertiran en els eixos d’investigació que farciran els treballs periodístics de Cabayol un cop jubilat.

Fins a la seva jubilació, però, serà víctima de tota mena d’entrebancs i paranys posats per ‘dirigents professionals’ dedicats a entorpir la feina de periodistes que no es creuen la cosmovisió oficial i obren l’audiència a pensar a través d’un altre marc interpretatiu”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

NOTES ESPECIALS

Notícies més llegides