Destapat el parany inútil de Laporta en la plusvàlua de l’operació amb Sixth Street

LaLiga no li ha admès 150 milions d'aquests ingressos que van ser pagats pel mateix Barça a una societat a mitges amb l'inversor. Una maniobra pertorbadora per al balanç i molt costosa pel compte d'explotació

LaLiga de Javier Tebas ha destapat finalment el pastís, la fantasia comptable amb què Joan Laporta havia somiat resoldre la rematada de les inscripcions, a força de posar 150 milions de la butxaca del club en una operació suïcida des del punt de vista financer que ha deixat el balanç del club tremolant i més desvalgut que mai sense que l’intent -un més- d‘embaucar els socis i LaLiga hagi servit absolutament per a res.

Dissabte passat, a una setmana de l’inici de la competició, la COPE va oferir tots els detalls d’un moviment econòmic que, al cap i a la fi, ha servit per explicar aquesta estranya plusvàlua auto injectada en ocasió de la firma d’aquesta primera palanca, la de la venda del 10% dels drets de televisió que segons la junta de Laporta van ser venuts a Sixht Street per 207 milions. Laporta, al comunicat oficial del Barça, va fer constar, no obstant això, un assentament comptable de 267 milions estimant una plusvàlua en base, segons va filtrar a la premsa oficialista, al creixement del valor d’aquests drets al llarg dels 25 anys vinents.

Ara se sap que aquests 60 milions els va pagar el mateix FC Barcelona amb una part dels 207 milions cobrats de Sixth Street. Diabòlic, surrealista i per descomptat difícil d’entendre per a qui no tingui gaire coneixements tècnics sobre les males arts financeres de determinats especialistes. El mateix va passar amb la segona venda dels drets a Sixht Street per la resta del 15% dels drets, una venda que, sumades les dues parts, ja que van ser dividides a petició de la junta perquè la primera salvés l’exercici passat abans del 30 de juny i la segona impactés directament a l’actual, va ascendir a 667 milions segons la directiva i 517 milions segons el pagador americà.

El parany comptable, poc subtil i molt de l’estil de la barra de Laporta i el món financer especulatiu del vicepresident Eduard Romeu, consisteix en la creació d’una societat filial de les dues entitats, Barça i Sixth Street, anomenada Logksley Investments S.L, al cinquanta per cent, a la qual el FC Barcelona ven els seus drets de televisió per sempre, encara que el soci inversor americà només s’apropia d’aquest actiu en un 25% per 25 anys a canvi de 517 milions. A continuació, de manera sorprenent i al·lucinant, amb 150 milions procedents d’aquest ingrés Laporta recompra a Logksley Investments S.L els seus propis drets a partir de l’any 2048.

La liquidació de la suma de les dues operacions de venda d’aquesta societat a favor del Barça (517 milions de Sixht Street més 150 milions propis), és a dir 667 milions, és el saldo positiu amb el qual Laporta intentava tapar el seu forat del curs 2020-21 de 481 milions, el que havia provocat un resultat de 451 milions de fons propis negatius acumulat al del dèficit de l’anterior curs 2019-20 i amb la perspectiva de reduir les eventuals pèrdues de l’actual, les ordinàries, al marge dels ingressos extraordinaris de les palanques.

Aquest va ser el motiu fonamental de la ruptura fulminant i inesperada amb Ernst & Young, l’anterior auditor per considerar inacceptable aquest truc, provocant la urgent aparició de Grant Thornton, l’auditor B, un de segona divisió, abans del 30 de juny per a poder entrar amb calçador aquesta estranya figura financera, un autoengany que LaLiga no ha acceptat de cap manera.

A la pregunta sobre si és legal, la resposta no és del tot clara ni és rotunda en un sentit o en un altre. A la pregunta sobre si el resultat financer és òptim per al club, la resposta és categòricament no, des de cap de les perspectives possibles.

Tot i que LaLiga no considera aquesta part de l’ingrés (els 150 milions) com a útil a efectes de rebaixar el marge salarial, al balanç del club sí que ha produït uns guanys de 98 milions, cosa que significa també un bon pessic en forma del 25% després d’aplicar l’impost de societats a un resultat que sense aquesta maniobra i malgrat la palanca hauria seguit en números vermells alarmants.

També s’ha aclarit la causa gens casual de l’aparició de Sixth Street amb la submisa actitud de Joan Laporta respecte de Florentino Pérez, que és qui li recomana i posa en contacte amb la inversora. La informació de la COPE detalla que a Sixth Street l’atrau a l’entorn del Real Madrid Key Capital, els fundadors del qual són Borja Prado i Anash Laghari, aquest últim secretari general, apoderat de la Superlliga i persona molt vinculada personalment durant molts anys a Florentino Pérez. Encara que hi ha qui vol veure en aquest moviment que el Madrid dona un cop de mà a Laporta en el fitxatge de Lewandowski, la realitat és que les desgràcies econòmiques i financeres s’han succeït una darrere l’altra des que el Barça de Laporta s’ha vist obligat a seguir alineat al capdavant de la Supercopa. Les palanques no només no són una excepció, sinó que asseguren un llarg període de fam per al Barça a partir de la temporada que ve.

Florentino Pérez ha aconsellat i facilitat a Laporta una sèrie d’operacions que el president blanc mai no hagués realitzat al Real Madrid, absolutament empobridores i impossibles de remuntar ni tan sols a molt llarg termini.

Laporta deixa el Barça amb menys recursos que mai i en una situació de desequilibri pressupostari que ha empitjorat en dos mesos gràcies al mal ús, temerari i imprudent, de l’ajuda brindada per Sixht Street, dedicada majoritàriament a milionàries compres amb comissions també milionàries que per ara no han permès fer les inscripcions i, a més, han augmentat la massa salarial en 60 milions mínim.

Laporta sap millor que ningú, a més, que per molt galàctic i guanyador que surti aquest equip reforçat per a Xavi el rèdit dels títols no apliquen ni de bon tros al compte de resultats ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini. A la segona temporada de Guardiola a la banqueta, després d’haver guanyat el Sextet i Lliga i Copa entre el 2008 i el 2010, Laporta va perdre 84 milions.

Normal que les coses es facin pitjor que mai amb assessors i influenciadors mediàtics de la mediocritat de Marc Ciria, que s’ha limitat a comentar aquesta pèssima jugada en els termes següents: “L’aportació de Capital no és cap notícia. Ho sabíem, és inversió del Barça en una tercera companyia per explotar el 25% dels drets de TV”. La veritat és, però, que com la resta dels socis aquesta maniobra no va ser explicada sinó ocultada en els dos comunicats de la junta de Laporta i que per escriure aquesta brillant anàlisi de Marc Ciria segurament no cal estudiar gaire. O això, o s’ha de callar i no anar més enllà per no irritar els seus ”amos’ ideològics. Trist.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides