Temps nous al Parlament

A la política, com a la vida, hi ha situacions i debats que són evitables. La decisió de la Mesa del Parlament de suspendre Laura Borràs com a diputada i les seves posteriors conseqüències n’és un clar exemple.

Tots els fets de la darrera setmana no s’haurien produït si, fa poc més d’un any, ERC s’hagués plantat davant Junts i li hagués demanat el nom d’un altre diputat o diputada per presidir la cambra catalana. Cal recordar, a més, que en aquell moment ja es coneixia la situació judicial de la presidenta de Junts i que, per tant, la formació de Junqueras va votar-la sabent que existia l’opció que se li obrís judici oral. ERC també tenia una altra via, que era votar la socialista Eva Granados com a presidenta de la seu del poder legislatiu. Tanmateix, el partit independentista es va decantar per la pitjor de les possibilitats: votar Borràs després d’haver posat un cordó sanitari al PSC poques hores abans de la celebració de les eleccions autonòmiques. El món al revés.

Per a Junts, que havia quedat en tercera posició, la situació era francament complicada, però ERC li va fer una mica més fàcil amb la votació de l’exconsellera de Cultura com a segona autoritat de Catalunya.

Tot i que la decisió de la Mesa responia a una qüestió purament reglamentària, la realitat és que, des del primer moment, l’exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes no comptava amb la confiança real de la cambra, element imprescindible per al bon funcionament de les administracions i de la democràcia. És a dir, Borràs va ser escollida presidenta perquè Esquerra Republicana entenia que era el pas previ perquè el partit de Puigdemont votés Aragonès com a president. Però, tanmateix, la realitat ha anat demostrant que la fins fa poc segona autoritat de Catalunya no tenia la confiança d’ERC ni de cap altre grup polític a part del seu. De fet, durant el seu mandat la desconfiança política cap a ella ha anat en augment. En aquest sentit, un dels seus errors estratègics, i del qual la societat catalana n’ha estat víctima, ha estat confondre el seu càrrec institucional amb les seves responsabilitats orgàniques de partit, i utilitzar el micròfon de l’hemicicle per llançar missatges divisius que, en la majoria d’ocasions, anaven adreçats als electors secessionistes que creuen que la via unilateral és l’única sortida a l’actual situació política. Borràs ha acabat com va començar: amb el suport explícit i únic de la seva formació, Junts, i treballant per la divisió d’una societat que ja ho està prou, de dividida.

Afortunadament, ERC, aquesta vegada, ha sabut esmenar el seu posicionament polític inicial i s’ha situat al costat del reglament. M’abstinc d’opinar dels fets de la darrera setmana, perquè són prou clars i sintetitzen el que ha estat la trajectòria política de la presidenta de Junts. En tot cas, serà la justícia qui digui quin serà el seu futur.

A hores d’ara, el Parlament necessita recuperar la normalitat com més aviat millor. Està per veure si serà Alba Vergés o un representant de Junts per Catalunya qui acabi presidint la cambra catalana. Sigui qui sigui, és fonamental que reconegui el pluralisme polític que hi ha al Parlament i que, des d’aquesta òptica, treballi per recuperar el prestigi i la credibilitat perduda. Un bon termòmetre per comprovar-ho serà veure, més enllà dels suports inicials, l’opinió que genera entre la resta de grups polítics. I, per tant, si és capaç o no de superar la barrera del discurs de partit per representar la institució.