Francesc de Dalmases es va embutxacar milers d’euros fent trampes amb les subvencions

Presentava les mateixes factures a la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació per a justificar-les

Francesc de Dalmases, diputat de Junts

Francesc de Dalmases, en una intervenció al Ple del Parlament com a diputat de Junts per Catalunya

El diputat de Junts per Catalunya (JxCat) Francesc de Dalmases, està en el punt de mira de la justícia, de les associacions professionals de periodistes, de l’oposició i d’alguns sectors del seu propi partit. A més, està en la diana de la justícia, que creu que té molt a explicar pels centenars de milers d’euros que han arribat a les seves butxaques després de passar per la Fundació CATmón i l’Associació Igman, dues ONG en les quals comparteix interessos amb Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i l’home que buscava aliats a l’estranger per finançar el procés. Els diners que rebien a Catalunya de les institucions es quedaven, en gran mesura, a les butxaques d’empreses dominades per Dalmases i, en menor mesura, de Terradellas, segons assenyalen les primeres investigacions.

En un acte enviat al TSJC pel jutge Joaquín Aguirre, del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, s’apunta a “indicis raonables de responsabilitat penal” de Dalmases en, almenys, tres delictes: malversació de cabals públics, prevaricació administrativa i tràfic d’influències. Durant anys, Dalmases, fotògraf de suposada professió, va ser soci de les fundacions CATmón i Igman, però a més exercia com a director de la revista Catalan International View (CIV), editada per CATmón, i editor de la revista ONGC, editada per l’Associació Igman. També era soci i administrador de l’empresa Discatimat, que utilitzava el nom comercial d’Estudilogo.

Dalmases va ser president d’Igman fins al 2017, quan ja feia un any que el jutge investigava els presumptes desviaments de fons. Van desaparèixer diners? Com es van fondre aquests diners? Dalmases cobrava a títol personal gairebé 3.000 euros nets per dirigir les revistes CIV i ONGC. Però, a part, facturava amb la seva empresa, Discatimat, i amb dues empreses més a nom de la seva exdona, Xargar Travel Aliments i La Garriga Girac, diverses quantitats mensuals que variaven cada any. En un dels exercicis, el del 2014, aquestes empreses van arribar a facturar més de 120.000 euros, a part del salari percebut per Dalmases. El 2012, Discatimat va percebre 107.853 euros de CATmón i 139.099 euros d’Igman. Víctor Terradellas va estar percebent un salari de Discatimat fins al 2014, data en la qual va passar a cobrar directament de Convergència.

Segons un informe de la Policia, CATmón va rebre entre el 2011 i el 2015 un total de 735.900 euros en subvencions de la Generalitat, 23.996,48 euros de la Diputació de Tarragona i 145.899,80 euros de la Diputació de Barcelona. Igman, per la seva banda, va percebre 1.330.880,86 euros en subvencions del Govern i 119.514,50 euros de la Diputació de Barcelona. “Del més significatiu dels informes emesos per la Policia Nacional a l’inici de la investigació, cal destacar que recullen que la destinació de les subvencions atorgades a l’Associació Igman i a la Fundació CATmón, una vegada als comptes dels perceptors, no queda clara a causa de les importants disposicions en metàl·lic que es fan una vegada rebudes”, assenyala un acte judicial.

El relat que efectua la Policia dels fets apunta a les fosques actuacions dels principals protagonistes, que s’embutxacaven sense més i més una gran part de les subvencions i justificaven després despeses a l’Administració amb factures personals o de les seves empreses, cosa que prohibeix la llei, ja que en estar vinculats a CATmón i a Igman, no podrien facturar a aquestes entitats.

“Després d’efectuar un seguiment dels fons públics, es pot afirmar que els diners transiten de forma anòmala entre els comptes bancaris d’Igman, CATmón i la mercantil Discatimat a través de transferències efectuades per Internet, i finalment una part d’aquests diners són reintegrats en efectiu i una altra part acaba en comptes personals o a favor de Francesc de Dalmases, Judit Aixalà [esposa de Víctor Terradellas], Xargar Travel Aliments SL (mercantil pertanyent a Gemma Pedró Subirats, exparella de Dalmases, i al mateix Dalmases), Joaquim Milla Fargas, Marc Gafarot i Monjó i Jordi Fexas i Massanés. Una altra part dels diners es destina a deutes de diverses targetes de crèdit, diverses línies de telefonia, nòmines, assessoria jurídica i La Garriga Girac SL, vinculada també a Gemma Pedró”, diu un informe policial.

 

Factures per triplicat

Qui es va veure més beneficiat de les operacions realitzades durant anys per CATmón i, sobretot, per Igman va ser Dalmases. Els informes policials destaquen que les principals partides de despeses acabaven a l’empresa Discatimat, “en quantitat desproporcionada als assalariats de l’associació”. I apunten: “La dinàmica d’ingressos i despeses de CATmón respon a un patró similar (els seus ingressos durant els anys investigats oscil·len entre els 70.000 i els 200.000 euros), però repartint les seves operacions de despeses entre Discatimar i Xargar Travel o La Garriga Girac (vinculades a Gemma Pedró i la seva exparella, Francesc Dalmases)”.

El 2012 i el 2015, el diputat neconvergent va facturar a CATmón un total de 265.087,55 euros. Les seves factures van ser utilitzades per justificar projectes subvencionats a aquesta ONG. Però aquí, segons la policia, és on feia trampa: les seves factures eren utilitzades per justificar les despeses de diferents projectes, la qual cosa apunta a un frau a gran escala. “Les factures emeses per Dalmases a CATmón van ser utilitzades com a justificants de despeses incorregudes en l’execució de projectes objecte de les subvencions atorgades per les diferents administracions públiques”, diuen els documents judicials, que afegeixen que aquestes factures van ser “utilitzades per duplicat o triplicat, és a dir la justificació de despeses d’una mateixa factura en dos o tres projectes de diferents administracions públiques”.

La policia acompanya aquestes acusacions d’una detallada anàlisi de les factures del diputat, i es pot comprovar que les factures 1/2015, 2/2015 i 3/2015 es van utilitzar com a justificants de despeses de projectes subvencionats per la Generalitat, però també de l’Ajuntament de Barcelona, la qual cosa és il·legal. Les factures 6/2015 a 9/2015, per la seva banda, es van utilitzar per justificar despeses en projectes de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona (en total, es justificaven 8.739,15 euros al mes en despeses). I les factures 10/2015 i 11/2015 van servir per justificar despeses en projectes simultanis de la Generalitat i de la Diputació.

 

La complicitat de la Diputació

En moltes ocasions, els tècnics de la Diputació mostraven reticències a concedir subvencions a les entitats representades per Dalmases, però el tema s’arreglava després que el diputat parlés amb el responsable de repartir els fons. En un detallat informe, la Udef narra algunes de les intervencions de Dalmases en la tramitació d’expedients de subvencions de la Diputació per a Igman i CATmón.

En un dels expedients, el diputat “presenta justificacions incongruents i incompliments de terminis continus, es produeix un reiterat incompliment de les bases, manté reunions personals amb Jordi Castells [responsable de l’àrea internacional de la Diputació, apartat el 2015 per les sospites de favoritismes] i Octavi de la Varga durant la tramitació de l’expedient. Finalment, la justificació s’aprova (per part d’un tècnic diferent, Santiago Comas Uriz), malgrat que no s’esmenaven els incompliments i la falta de verificació de les activitats”.

Un altre expedient i una altra irregularitat: “Presenta tot tipus de justificacions amb l’objectiu de respondre als requeriments dels tècnics i fins i tot declaracions jurades faltant a la veritat. La destinació dels fons subvencionats va a parar a un cercle molt concret de persones vinculades a les entitats ja especificades, entre les quals s’inclou Discatimat, empresa de Dalmases”.

En un altre expedient factura a la Fundació CATmón per “col·laboració i tasques de direcció de la revista. Els fons, com en la resta, es reparteixen a través de la fundació pels treballs entre un cercle concret de persones […]. Després de la recepció del pagament al compte bancari de CATmón, els fons van ser immediatament utilitzats per a deutes en targetes de crèdit, despeses personals com pàrquing de vehicle a nom de Víctor Terradellas i a nom del partit CDC o pagaments de restauració en  el negoci de la parella de Francesc de Dalmases, segons l’anàlisi de comptes bancaris”.

 

La declaració jurada

En una ocasió, Igman havia de justificar una subvenció de més de 31.000 euros per “formar formadors de famílies a Bòsnia”. Va presentar uns fullets que, suposadament, s’havien distribuït a famílies a Bòsnia, diverses quantitats pagades a dues empreses bosnianes i 1.500 euros d’un viatge a Sarajevo. Els informes dels tècnics eren concloents: “Malgrat els requeriments, l’entitat no ha presentat cap comprovant de la realització d’aquests viatges, i amb la informació disponible ara per ara no és pot garantir que aquests es corresponguin a alguna de les activitats descrites”. A més, l’entitat “manté un contacte molt distant amb l’equip tècnic, i no ha respost fins ara les sol·licituds d’enviament de fotos del projecte per fer difusió de l’actuació i no ha aportat cap informació sobre l’activitat de formació a Barcelona, tot i que l’actuació ja ha finalitzat”.

Quan el tècnic de la Diputació es posa en contacte amb Igman, rep una recomanació: “Se’m comunica que ho arxivi tot, que el Jordi ja ha parlat amb ells i ho arreglaran tot”. Es referia, presumiblement, a Jordi Castells. Però després només aporten “un fulletó de formació que s’entrega a les famílies. No tenim cap llistat de famílies beneficiàries que han rebut formació, ni les hores dedicades pels tècnics. Tampoc adjunten cap foto…”. Tampoc se sap el nombre de viatges realitzats, ni s’hi inclou cap targeta d’embarcament, “i tampoc es demostra que aquests viatges estiguin lligats a cap activitat de l’actuació”.

Finalment, Dalmases envia diverses cartes a la Diputació, com a president d’Igman. Totes són declaracions jurades. En una, fa constar que “en relació amb el document justificatiu número 16, de Judit Aixalà, es refereix efectivament al viatge d’anada i tornada a Sarajevo del mes de desembre del 2012. I perquè consti i en tingueu coneixement, signa la següent declaració jurada a Barcelona…”. I així fins a completar totes les despeses. Ni una sola factura fefaent va ser aportada sobre aquestes despeses.

En altres casos, es van presentar com a justificants despeses que no podien ser-ho, com la factura de compra d’un ordinador per 2.200 euros, factures telefòniques de 4 línies de mòbils, pagaments a la Seguretat Social d’un contracte laboral o els pagaments realitzats a Hisenda en concepte d’IRPF.

Dalmases sembla ser un vividor que ha crescut a l’empara d’una política degenerada i vinculada estretament als negocis publicoprivats. Les dades recopilades per la policia són molt contundents. “Només l’imputat aforat Francesc de Dalmases, entre els anys 2014 i 2017 (4 anys), va percebre fonamentalment per tasques de direcció de la revista CIV un total de 139.826,40 euros, que equivaldrien a més d’11 anys de salari mileurista… o al salari d’un any per a 11 persones. Francesc Dalmases va aportar justificants de despesa a CATmón i Igman [en el mateix període] per import de 224.081,86 euros, que equivaldrien a més de 18 anys de salari mileurista… o al salari d’un any per a 18 persones”, relata un acte judicial respecte al que expressen els investigadors en els seus informes.

 

Indicis de criminalitat

Mentre Francesc de Dalmases era secretari de CATmón, facturava a aquesta entitat mensualment, cosa que oferia molts dubtes, ja que els patrons de les fundacions tenen restriccions a l’hora de cobrar de les entitats. El responsable de seguiment administratiu de la Diputació de Barcelona, Ignacio Rodrigo Díaz, va arribar a alertar de la situació el 2014. Llavors, el responsable de les subvencions que arribaven a Igman i a CATmón era Jordi Castells, apartat el 2015, quan van començar a aparèixer denúncies sobre greus irregularitats a la seva àrea. “La justificació no compleix amb els requisits formals”, va escriure Rodrigo a l’expedient. Entre altres qüestions, alertava que “el nom del creditor correspon al secretari i representant legal de la fundació, i això resulta incompatible d’acord amb l’article 29 punt 7d de la llei 38/2003 de 17 de novembre, general de subvencions”. A més, l’import imputat superava el 5% màxim de les despeses indirectes. Per tant, anul·lava quatre factures de Francesc de Dalmases.

Però el funcionari va rebre un mail de Montserrat Aymà, del Servei de Control de Subvencions i Recursos Externs. “Hem considerat que sí que resulten elegibles les quatre factures emeses pel senyor Dalmases”, li deia. Rodrigo, llavors, va canviar la seva qualificació: “D’acord amb la comunicació d’Intervenció adjunta, s’admeten, per tant són elegibles, les quatre factures emeses pel senyor Dalmases. Conclusió: la justificació compleix els requisits formals”.

Pel jutge, “es considera que existeixen indicis de criminalitat per la comissió d’un delicte de malversació de cabals públics respecte a l’aforat Francesc de Dalmases i altres persones vinculades a CATmón en relació amb la subvenció aquí tractada, així com respecte als càrrecs de la Diputació de Barcelona que haguessin pogut intervenir en l’atorgament de l’esmentada subvenció”.

*Podeu llegir el reportatge sencer a l’edició n. 1.496 de la revista EL TRIANGLE

(Visited 3.576 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari