Per què Rússia diu que Ucraïna és nazi? La massacre de la Casa dels Sindicats d’Odessa

Si haguéssim de posar data a l’inici de la guerra d’Ucraïna no seria pas el 24 de febrer d’enguany. Hauríem d’anar cap enrere en el temps, fins a arribar a la matinada del 21 al 22 de febrer de 2014, quan el president Viktor Ianukóvitx fuig de Kíiv amb l’ajuda del govern rus. El seu llegat és haver cedit a les pressions russes just tres mesos abans per anul·lar un acord d’associació amb la Unió Europea, fet que va donar lloc a la revolució del Maidan, considerada pel Kremlin com un cop d’Estat propiciat per Europa. Al darrere deixa un país dividit pràcticament en dos, entre les províncies de l’est i del sud, prorruses, i un oest que vol seguir els passos dels estats bàltics i unir-se tan ràpid com sigui possible a la Unió Europea per reafirmar la seva independència de Moscou.

Ucraïna és aleshores un Estat feble, que alguns ucraïnesos, com la Ievguènia, no dubten a considerar en mans d’oligarques que han fet la seva fortuna de forma més o menys fosca: “Molts d’ells van fer els seus diners venent les armes dels arsenals que havia abandonat l’exèrcit soviètic. Un cop rics compraven un equip de futbol i es muntaven un exèrcit privat”. Al cap de poques hores de la fugida de Ianukóvitx soldats sense cap mena d’identificació es desplegaven per la península de Crimea. Ningú sabia del cert si aquests homes armats eren de l’exèrcit rus, membres d’alguna d’aquestes milícies privades o milicians com els que es començaven a aixecar en aquells mateixos moments a les províncies frontereres del Donbass. Les tensions arreu d’Ucraïna són fortes i els grups ultranacionalistes intenten treure’n profit. És el cas del partit d’extrema dreta Svovoda i del grup Pravy Sektor (Sector Dret), una organització paramiliar que remunta els seus orígens als moviments ultranacionalistes i col·laboracionistes amb el nazisme dels anys 20 i 30 del segle XX, i té entre els seus herois personatges com Stepan Bandera o Roman Xukhèvitx, vinculats a la deportació i l’assassinat de jueus durant la Segona Guerra Mundial.

En aquesta situació de tensió extrema, s’arriba al 2 de maig del 2014, dia en què s’ha de celebrar un partit de futbol entre l’equip local, el FC Txornomorets d’Odessa, i el FC Metalist de Khàrkiv. Aquell mateix dia es produeixen forts enfrontaments contra milícies prorusses a Sloviansk, cosa que encara escalfa més els ànims.

En un moment determinat, grups ultranacionalistes ucraïnesos, amb l’aparent anuència de la policia, es llancen contra els simpatitzants del Metalist de Khàrkiv. Aviat la situació degenera en forts enfrontaments entre activistes russòfils i una estranya barreja de simpatitzants ultres del Txornomorets, grups neofeixistes i membres neonazis de Pravy Sektor, molts d’ells desplaçats des de fora de la ciutat. Aquests grups es despleguen per tot Odessa armats amb pals, martells i punys americans, per iniciar una cacera de simpatitzants prorussos. Molts d’ells són apallissats sense que ningú mogui un dit. Entre els agressors es comencen a veure algunes pistoles.

Els activistes prorussos van aconseguir refugiar-se a la Casa dels Sindicats, que va acabar per convertir- se en una trampa fatal. Els ultres ucraïnesos van començar a llançar còctels Molotov contra l’edifici, cosa que va provocar un incendi que es va estendre ràpidament, sense que es pogués fer res des de dins, perquè els assaltants havien tallat l’aigua. Alguns exaltats van entrar i van aconseguir matar diverses persones, entre elles una jove embarassada a qui van penjar amb un cable de telèfon. Altres van morir asfixiades o cremades vives durant l’incendi, i molts dels que van intentar salvar la vida tirant- se per les finestres van ser assassinats a trets o a cops en caure a terra. Les unitats de bombers que van anar a apagar el foc no hi van poder fer pràcticament res, ja que els assaltants impedien que s’hi apropessin.

En total van morir 42 persones. La pujada de to de Rússia contra Occident va començar aquell dia. El portaveu de Putin, Dmitri Peskov, va acusar “el govern de Kíiv i els estats occidentals que li donen suport del bany de sang produït a Odessa”. El govern ucraïnès va responsabilitzar de l’incendi “grups armats russos provinents de la Transnístria ocupada per Moscou”.

Han passat vuit anys, i malgrat els nombrosos vídeos i fotografies, cap dels ultranacionalistes involucrats en aquesta massacre ha estat detingut.

Susana Alonso
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.