El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha refermat en públic el seu rebuig frontal a la corrupció: “Nosaltres treballem per posar les institucions al servei de la majoria, expressant un clar compromís contra la corrupció, el pitjor atac que poden tenir els recursos públics”, ha dit en un acte celebrat a Palamós (Baix Empordà).
Celebro que, per fi, hi hagi un Molt Honorable que tingui clar que la corrupció és el càncer de la democràcia i que denunciï sense embuts aquesta xacra que corca les institucions i provoca la desmoralització de la ciutadania. A Catalunya hem patit, durant dècades, l’atac implacable d’aquesta malura, causant de la degradació en la qual ha caigut la nostra societat.
Però no n’hi ha prou amb declaracions benintencionades. Cal disposar dels instruments, legals i professionals, per impedir que la corrupció i el malbaratament dels recursos públics puguin produir-se en qualsevol nivell de l’administració, des de l’ajuntament més petit fins al Departament de Salut de la Generalitat, que és el que gestiona la dotació pressupostària més elevada.
Més enllà de les paraules de Pere Aragonès, és evident que encara no hem fet net i que moltes decisions polítiques i administratives entren directament en l’àmbit de la prevaricació. Malauradament, des d’EL TRIANGLE no parem de publicar nous casos.
Per posar un exemple: com és possible que, a través la llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat d’enguany s’hagi colat una clàusula per permetre que la cadena de supermercats Bonpreu pugui obrir un enorme centre comercial a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) que incompleix, descaradament, la normativa vigent? Això, president Pere Aragonès, és CORRUPCIÓ, en majúscules.
L’escàndol de Laura Borràs, enxampada –entre altres presumptes irregularitats- abusant del truc il·legal de la fragmentació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir el seu amic Isaías Herrero, ha servit per posar de manifest aquesta mala pràctica administrativa, denunciada reiteradament per la Sindicatura de Comptes. Doncs bé, són nombroses les institucions, començant per l’Ajuntament de Barcelona de la puríssima Ada Colau que usen i abusen de les fragmentacions de contractes per adjudicar a dit a determinades empreses i eludir la molèstia de convocar un concurs públic, com marca la legislació.
També faria bé el Molt Honorable de vigilar més de prop la Secretaria de Mitjans de Comunicació, que depèn, precisament, del departament de Presidència de la Generalitat, ubicat al Palau de la plaça de Sant Jaume. Aquest organisme acaba de repartir 9 milions d’euros, destinats a subvencionar els nous projectes que endeguin les empreses del sector mediàtic català.
Els criteris per distribuir aquests diners públics són un escàndol impresentable que mereixeria la intervenció fulminant de la Fiscalia Anticorrupció. No ho dic només jo, des d’EL TRIANGLE. Altres editors, com Vicenç Partal (Vilaweb) o Salvador Cot (El Món), que són independentistes de pedra picada, pensen i denuncien el mateix.
La Secretaria de Mitjans de Comunicació juga amb els diners públics d’una manera totalment sectària i partidista. Afavoreix descaradament els grups mediàtics privats afins a ERC (Ara, El Periódico, Nació Digital, Àbacus-Oriol Soler i Time Out-Eduard Voltes) i JxCat (Grup Godó, El Nacional i El Punt Avui), omplint-los les butxaques de manera indecent, en detriment d’altres mitjans que ens neguem a retre un vassallatge llefiscós al bipartit que governa la Generalitat.
La corrupció del sistema mediàtic a Catalunya –via subvencions, publicitat i préstecs- va arrencar en temps de Jordi Pujol i continua vigent fins als nostres dies. En aquest cas, la llengua catalana s’utilitza com a coartada per enfortir determinats mitjans, complaents amb el poder polític de torn, i marginar i asfixiar els qui encara creiem que sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia.
Altres institucions, com l’Ajuntament de Barcelona i les diputacions, s’han apuntat amb entusiasme a aquesta perversió de repartir els diners públics en funció de les afinitats polítiques dels editors, que distorsiona absolutament el mercat mediàtic a Catalunya. L’obsessió dels poders polítics per controlar el missatge i crear el marc informatiu que els convé a cada moment és idèntic al fastigós “avui això no toca” que va instaurar Jordi Pujol.
No hi ha cap altre indret d’Europa com Catalunya on els mitjans de comunicació siguin tan dependents de l’arbitrarietat de les institucions a l’hora de repartir els diners públics. Això ha creat un sistema de relacions tòxiques entre les empreses editores i els responsables polítics que perjudica, greument, l’accés de la societat a la informació lliure i mutila la tasca que han de fer els periodistes com a vigilants de la rectitud i l’honestedat de les administracions.
Això, president Pere Aragonès, també és CORRUPCIÓ i de les més gruixudes. Perquè afecta no només la lliure competència en el mercat mediàtic, sinó que perjudica els i les treballadores de les empreses que són, sistemàticament, maltractades i menystingudes i és un atemptat contra el pluralisme informatiu, pilar fonamental de la democràcia.
Sí: Laura Borràs és una corrupta (presumpta) i ha de dimitir quan se li obri judici oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però de Laures Borràs, per a desgràcia per a tothom, a Catalunya n’hi ha un munt.
