Maria Teixidor encara busca rendibilitzar la seva condició de dissident de Bartomeu

L’exdirectiva, que va participar amb Emili Rousaud en una frustrada conspiració contra el president, encara sosté que va dimitir pel Barçagate i poder esprémer encara més el càrrec a la recerca d'un treball

Maria Teixidor, que fou directiva del FC Barcelona triada per Josep Maria Bartomeu, al qual després va trair per interessos personals i fantasies electorals, continua intentant esprémer la seva condició d’exdirectiva del club, apareixent aquí i allà, com si hagués acreditat i consolidat una elevada i estesa credibilitat quant a experiència, coneixements i cartell barcelonistes.

Els fets, si s’escau, demostren que no ho ha aconseguit, malgrat els seus desmesurats esforços mediàtics i aquesta demostrada i il·limitada ambició per apropiar-se de mèrits i èxits del club coincidents amb la seva etapa com a directiva, dels quals en cap cas pot atribuir-se ni la paternitat ni tampoc la menor participació.

Sobretot, Maria Teixidor va voler que la identifiquesin finalment amb els millors anys del creixement i explosió de l’equip Femení, a força de sortir a la foto de les celebracions dels seus títols quan, en realitat, mai va estar assignada formalment al futbol femení, ni en l’òrbita professional ni tampoc en el formatiu.

Maria Teixidor va començar donant cops de colze com a patrona de la Fundació Barça promovent un simposi sobre el ‘bullying’, del qual va ser la gran protagonista i en el qual també va participar una empresa seva especialitzada a assessorar col·legis i pares en aquest drama social específic de l’àmbit escolar.

No va dissimular quins eren els seus veritables plans, perquè quan va haver tret profit mediàtic d’aquesta situació va dimitir com a vocal de la Fundació per a intentar escalar posicions a la junta i en la visibilitat de la seva imatge i del seu rol com a ‘dona’ directiva del Barça, tot corrent a intentar sobresortir també dins del Grup Edelmira Calvetó, una plataforma d’elit integrat presumptament per dones notables de l’òrbita blaugrana.

En paral·lel, dins de la junta va buscar, mitjançant la seva condició d’advocada, el càrrec de secretària de la directiva, al qual va accedir després de la renúncia de Jordi Calsamiglia mentre, per  un altre costat, actuava en les funcions pròpies de presidenta de la Comissió de Control i Transparència. Teixidor va arribar a tramitar i decidir sobre qüestions i persones a les quals ella mateixa havia denunciat davant la Compliance Officer des de la Fundació quan era patrona.

Encara que la seva obligació era inhibir-se, ja que havia exercit d’acusació abans de ser posada al capdavant d’aquella comissió, no sols no ho va fer, sinó que va buscar el màxim avantatge a l’hora d’intentar castigar i sancionar a terceres persones mitjançant les resolucions d’aquest organisme. Un clar exemple d’abús de poder.

Fins i tot en aquells dies, entre 2017 i 2018, Maria Teixidor estava lluny d’exhibir la pitjor de les seves conductes, ja que, a partir que la junta es va veure sacsejada per la terrible pressió externa de l’oposició durant els dos últims anys de mandat de Josep Maria Bartomeu, va ser quan ella va intentar diferents estratègies i actuacions internes que van acabar situant-la en el mateix front d’oposició a Bartomeu. Va decidir fer costat a d’altres directius que també li devien el càrrec a una invitació personal de president, com Emili Rousaud, Enric Tombas, Josep Pont i Jordi Calsamiglia.

En aquest període previ es van produir incidències destacades com l’explosió del Barçagate i els coneguts episodis d’alt voltatge esportiu, com la derrota (4-0) de Champions davant el Liverpool. Com a la resta, a Maria Teixidor no li va passar pel cap dimitir, doncs en els seus plans personals només figurava col·locar-se en una plataforma electoral de continuïtat que, gràcies a la seva pertinença a la directiva durant el mandat de Bartomeu, li permetés no avalar de cara a les eleccions previstes per al 2021.

En principi, tot estava lligat perquè finalment fos Emili Rousaud el ‘delfí’ de Bartomeu, amb Teixidor com a futura vicepresidenta. No li va quedar un altre remei que acceptar aquest lideratge perquè les seves maniobres per a intentar ser ella l’escollida com a candidata van fracassar estrepitosament.

El que sí que va fer, no obstant això, va ser participar en un complot ordit entre Jordi Cardoner, vicepresident primer que s’havia descartat electoralment, i Emili Rousaud, per forçar la dimissió precipitada de Bartomeu un any abans de les eleccions. La idea era escenificar públicament que Bartomeu era el culpable d’un estat de presumpta corrupció i irregularitats i que els membres de la junta eren capaços de netejar aquesta directiva amb un cop d’estat, inesperat, consistent a votar per sorpresa i per majoria una proposta en contra de la continuïtat del president.

Quan tot va estar a punt, no obstant això, ella i els caps d’aquesta conspiració van rebre una inesperada trucada de Bartomeu, un a un, comunicant-los el cessament dels seus càrrecs: Emili Rousaud deixava de ser vicepresident institucional, Enric Tombas vicepresident econòmic i Maria Teixidor, secretària de la junta. Bartomeu no podia fer-los fora per ser càrrecs electes, però sí que podia degradar-los orgànicament al rang de “soldats rasos”, com a vocals sense assignació directa a cap àrea.

L’aliat de Rousaud en aquesta conjura, el vicepresident Jordi Cardoner, va decidir canviar de bàndol a l’últim moment i prevenir al president, principalment perquè l’alçament no anava a trobar suports en la resta de la junta. Encara que Rousaud havia sigut elevat a vicepresident i a candidat, de forma molt forçada i encoratjat per tot just quatre o cinc directius veritablement determinats, la resta a penes empatitzava amb ell.

Quan més tard es van convocar les eleccions, va resultar que Xavier Vilajoana tenia el seu propi full de ruta i, quan Emili Rousaud va presentar candidatura, cap dels exdirectius el va seguir en aquella aventura, tan ridícula d’altra banda.

Per tant, Maria Teixidor, com la resta dels qui van dimitir la primavera del 2020, no ho van fer ofesos pel Barçagate ni per cap altra raó relacionada amb la gestió de Bartomeu. Van sortir corrent, excepte Silvio Elías i Jordi Calsamiglia, que ja tenien decidit anar-se’n abans del final del mandat, perquè anaven a ser rebaixats a vocals, sense honors, i assenyalats com a rebels incapaços, si més no, de muntar un complot amb cara i ulls.

En una recent entrevista a La Vanguardia, Maria Teixidor, no obstant això, continua escudant-se en aquesta mentida sobre la seva dimissió: “Ho vam fer per uns fets que són públics, per exemple, per l’anomenat ‘Barçagate’ (…) Com a directiu eres corresponsable de les decisions col·lectives, però hi ha coses que no pots assumir perquè et converteixen en copartícep. Jo en aquell moment presidia la comissió de Control i Transparència. El fet que se saltessin les regles que nosaltres mateixos ens havíem imposat feia la nostra continuïtat inassolible. No sabíem res, ens va sorprendre molt negativament”, ha explicat, com si hagués estat una reacció explosiva, immediata i radical. La veritat és que el Barçagate s’inicia el 17 de febrer i aquesta dimissió es produeix l’11 d’abril per les raons i les circumstàncies detallades.

Lògicament, els dimitits van haver de buscar-se excuses com va fer Rousaud, afirmant que “algú havia ficat la mà a la caixa”, extrem que va haver de desmentir ràpidament abans que li arribés el primer burofax.

El discurs de Maria Teixidor després de sortir de la junta encara reitera en aquesta ‘medalla’ permanent del Femení, que ni mereix ni li correspon, i aquest rebuig del Barçagate, com si hagués donat al món una lliçó d’ètica i d’integritat.

Amb aquesta cantarella i l’etiqueta d’exdirectiva del Barça, que sempre obre portes, ha anat estavellant-se d’un costat a un altre, primer com a responsable del Circuit de Catalunya-Barcelona (va durar un mes) i després com a promotora frustrada d’una candidatura per a presidir la primera Liga Femenina Profesional de futbol.

Per descomptat, li hauria agradat treure més i millor profit del temps que li va ser regalat a la junta de Bartomeu. No ho ha aconseguit.

(Visited 186 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari