Els Jocs Olímpics es van ‘cuinar’ en un restaurant de Vilanova i la Geltrú

La Guàrdia Civil va fer un seguiment d’aquest àpat en el qual van participar Alejandro Blanco (COE), Gerard Figueras, Miquel Noguer i Artur Mas

Catalunya, diuen els independentistes, “no té rei ni reina”. Però els Jocs Olímpics que promovia el “sector dels negocis” de Junts per Catalunya (JxCat) sí que estaven destinats a tenir una “reina”: Maite Fandos, exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i exdirigent de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Després del desastre dels postconvergents a les eleccions municipals del 2019, Fandos es va quedar sense feina, tot i que estava en excedència de la seva plaça de funcionària. No obstant això, ja se sap que el salari d’un funcionari de carrera no és el mateix que el d’un alt càrrec polític, per la qual cosa Fandos intentava que li assignessin tasques com a càrrec de confiança en qualsevol de les administracions controlades per JxCat. L’exregidora, però, no volia un càrrec eventual qualsevol, sinó que volia un “càrrec amb autoritat”. I el mateix Ricard Font, aleshores president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), va arribar a comentar per telèfon que calia complaure-la per tenir-la controlada, que no es desboqués i que no expliqués “el que no toca”.

El 30 de maig del 2019, Gerard Figueras, secretari general de l’Esport, càrrec enquadrat a Presidència, li explica que ella pot ser la directora d’un programa, però que per a això cal que tingui una plaça a la Generalitat i que des d’aquesta plaça se li adjudiqui la direcció del programa, des del qual podria aspirar a un altre lloc més alt. La principal possibilitat que plantegen és que Maite Fandos vagi a FGC, i des d’allà se li pot assignar el projecte. El projecte és un concurs per a la direcció del programa dels Jocs Olímpics d’hivern 2030, que s’està començant a muntar, i volen que Maite Fandos en sigui la directora. Com que hi ha un període de fins a tres mesos fins a la seva constitució, aquest és el motiu pel qual se li busca un lloc que serveixi de pont.

Maite: Jo vull que sigui la Generalitat qui em contracti per poder dir que és la persona que porta aquest programa […]. El problema és que això no és el que a mi se’m va dir […]. El que no entenc és això de Ferrocarrils, Gerard. Per què no pot fer-ho Ferrocarrils?
Gerard: Perquè Ferrocarrils, tot i que és empresa, és pública i té les mateixes limitacions que un departament. És a dir, no pot créixer il·limitadament al seu capítol 1. Hi ha una llei de no sé què que no ho permet […]. He estat parlant amb Ricard Font i van trucar a la meva cap de personal i ho van estar mirant, i, sí, i diu: “Jo el que sí que ofereixo és que, si tinc diners, és que jo la contracto a ella com a professional o en alguna de les empreses que ja col·laboren en el projecte, ja sigui Pitu o sigui qui sigui, i se li augmenta l’encàrrec i la Maite com a treballadora va allà. Però com a personal de Ferrocarrils, no puc créixer en aquests moments”.
Maite: Ja, però és que això no pot ser, m’entens? Això no és el que se’m va dir. Això és el que no vull fer, i tornem al mateix. Això ja ho podies haver fet tu abans, no?
Gerard: Per això dic que el que hem d’intentar primer és continuar fent “push” polític, dir “aquí hi havia un compromís polític amb la Maite”, primer amb l’Elsa, després amb el Turull…
Maite: A l’Elsa li pots trucar tu?
Gerard: Sí, sí, sí. Jo parlaré amb tots dos…
Maite: És que això que em dius que em contracti una empresa, això no és el que em dona una autoritat
Gerard: Això, si el programa s’externalitza, doncs es crea un concurs per a la direcció i la no sé què del programa dels Jocs Olímpics. I tu ets la directora, és a dir, una externalització d’un programa com n’hi han tantes. És a dir, per l’autoritat aquí no has de patir…
Maite: Doncs que pateixo […]. Això no és el que a mi se’m va dir, perquè per fer tot això, ja ho feies tu i ja estava. No calia anar a buscar la consellera.
Gerard: Ho sé, però jo diria que jo, en el meu nivell de decisió, jo responc del que pugui.
Maite: No, jo dic que jo això sí que t’ho agraeixo a tu, però el que no acabo d’entendre és que no hi hagi cap plaça… No ho entenc.
Gerard: Jo no ho, suposo que la Budó, jo no sé de què anava, i diria: “És un compromís de l’Elsa i m’han fotut el mort a mi. Jo tenia el meu compromís amb les meves amigues per venir a Palau i abans de les meves amigues em ve el compromís de l’Elsa”. No ho, m’ho invento […]. El Ricard té contractat el Pitu, té contractat el Beto, té contractat un arquitecte, té contractat un enginyer… Ell contracta pel capítol dos professionals i empreses. Per tant, pot fer el mateix amb tu, i així, per 15.000… per menys, ell pot contractar qui vulgui… Ara, per fer-ho més gros, i una cosa no de 15.000 euros, s’ha de fer un concurs que dura dos o tres mesos. Vol dir que això s’ha de començar a fer ara, que tu hauries de reincorporar-te a la teva plaça durant un o dos mesos i, a partir d’aquí, incorporar-te a l’invent al setembre o a l’octubre, ja com a directora del programa i havent guanyat un concurs. Això és una via compatible i, com tu dius, que no ha de passar ni pel conseller ni per ningú

Figueras li assegura que aquest pla està “justificadíssim” i que ell defensaria aquesta via. “Això són càrrecs de confiança, eventuals, i tots els eventuals estan plens. I per crear nous eventuals, això va a Govern. I en aquests moments no hi ha cap negociació tancada per augmentar els eventuals”. “Però això és la típica cosa que es pot pactar”, diu Fandos referint-se a ERC. “Sí, però això no ho pacta el secretari de l’Esport, pobret. Això ho pacta la consellera, m’entens?”, acaba Figueras, que queda que trucarà a Elsa Artadi i que ella li enviarà un missatge a Meritxell Budó mostrant la seva preocupació, però amb bones maneres.

Unes hores més tard, parlen de la possibilitat que es pugui incorporar a un lloc alt, ja que Figueras ja va parlar aquell dia amb la consellera. “Escolta, ho he estat pensant i jo no puc venir amb un nivell per sota de tots els caps d’àrea. Això jo no puc acceptar-ho. Encara que sigui provisional, això se sap a casa teva, i jo això no puc acceptar-ho. Eh que m’entens, a mi? És a dir, no pot ser tenir un espai de secretari general i que l’endemà me’n vagi de cap de no sé què, per sota de l’Oriol i de tots, m’entens? Jo això no ho faré”.

Dubtes sobre la fórmula
L’interès de Figueras per col·locar a Fandos era notori. Va parlar amb Elsa Artadi, amb Xavier Trias i amb Artur Mas per trobar-li recer amb sou públic. Va ser Trias qui li va apuntar a Figueras que se la podria fitxar “a través d’alguna fundació, s’entén que subvencionada amb diners públics”, segons consta en un acte judicial. Després, diu l’esmentat acte, Figueras va parlar amb Gerard Esteva, president de la UFEC, per impulsar la candidatura i “vehicular els diners a través d’una fundació”. Aquest projecte va ser explicat també a la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, perquè el recolzés. Finalment, després de parlar amb Neus Munté, Elsa Artadi i Meritxell Masó, secretària general de Presidència, va poder endollar provisionalment Fandos com a assessora tècnica en la Diputació el 6 de setembre del 2019, a l’espera del lloc de “reina” del projecte olímpic.

Però, en realitat, Figueras no té molt clar com enfocar el tema dels Jocs Olímpics i dubta entre que tota l’organització la controli Ferrocarrils de la Generalitat (que és la propietària de pistes d’esquí on s’han de realitzar les proves) o la fundació que pretén crear al costat de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i que es posaria en marxa el 2020.

Per solucionar el tema, Gerard Figueras convoca un dinar el 7 de novembre d’aquell any al restaurant 1918 de Vilanova i la Geltrú, al qual assisteix ell, l’expresident Artur Mas, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer. Era un reduït grup del “vell sector dels negocis” de Convergència amb el responsable màxim del COE. És més: Alejandro Blanco va vetar Pitu Cortada al dinar. “Per parlar clar, és una cosa de nosaltres quatre i de ningú més”, va al·legar el president del COE. Un informe de la Guàrdia Civil detalla fil per randa el que es va parlar en aquest àpat, que es va dur a terme al restaurant de la família del còmic independentista Toni Albà, cosí de Gerard Figueras.

“Alejandro Blanco va parlar de crear una comissió de tres persones, de veure el plantejament dels Pirineus, d’Aragó, i que el que havien de fer era impulsar allò de la societat civil explicant que això de què s’estava parlant disposava de l’OK del president del Govern”, diu l’informe de la Guàrdia Civil sobre el tema. La trobada va ser gravada després de tenir-ne coneixement pel fet que el telèfon de Figueras estava intervingut.

El plantejament no podia ser més beneficiós per al secretari de l’Esport, que seria el factòtum i podria, per fi, col·locar a Maite Fandos com a reina dels Jocs. Alejandro Blanco va assegurar als seus interlocutors que es podria fer una candidatura conjunta amb l’Aragó i que, “una vegada donessin el tret de sortida, comportaria molta feina i s’haurien de crear dues oficines grosses, una a Barcelona i una altra a Aragó, cosa que exigiria contractar molta gent”. Blanco li va assegurar a Artur Mas que “el Govern central cobreix el cost, sempre s’ha fet. El COE ho paga gairebé tot”. I està disposat que Gerard Figueras piloti l’operació.

Va ser el mateix Figueras qui va proposar que, “de moment, ho aprovisionarem tot des d’Esports i Presidència, perquè es pugui anar executant Ferrocarrils de la Generalitat, que és qui… Sense perjudici que… Escolta: jo n’hi poso 200, Barcelona n’hi posa 300… una mica de bossa… Feu-me un pressupost i una proposta d’accions… El que faríem és preparar-ho nosaltres… S’han passat una mica perquè hi posa 400.000 euros”. En aquest moment és quan Miquel Noguer es compromet a parlar amb responsables d’altres diputacions perquè facin una reserva cadascuna, i parlen de “dos milions a l’any”.

“A Saragossa, ni puto cas”
Després del dinar, Figueras va parlar de nou amb el vetat Pitu Cortada. Reconeix que Alejandro Blanco els va dir que tant el president del Govern espanyol, com la Zarzuela “estan alineats” i a favor dels Jocs. El president del COE, a més, els va dir que, “si hi ha Govern al gener, això es podria formalitzar al febrer”. I havia d’haver dos actes als Pirineus: un al català i un altre a l’aragonès. Va ser Miquel Noguer qui va advertir que, a l’acte de Saragossa, “ni puto cas, que ara diuen que sí i després…”.

A més, hi havia d’haver un acte de presentació el maig o el juny del 2020 i després “a la Casa Espanya de Tòquio fer una gran exposició de la candidatura i anar passant gent per allà i el que faci falta”. A tot això, Miquel Noguer treia pit: “Si convenia, ja ho pagarien ells, tot això”, recull l’informe citat.

En resum, el pilotasso dels Jocs seria important: la candidatura olímpica tindria un cost de 1.500 milions d’euros, dels quals 1.100 milions els posaria el COI, de manera que quedarien 400 milions a aportar. “Es desconeix la manera com es finançarà aquesta inversió, però de l’observació telefònica sembla inferir-se que es nodrirà fonamentalment de fons públics i que fins i tot ja s’ha pogut disposar d’alguna partida per impulsar el projecte”, diu un informe judicial.

Aquest informe relata que al dinar ja es va parlar de “la necessitat de fer una aportació econòmica perquè Alejandro Blanco pugui fer la contractació, pel que sembla per import de 400.000 euros”. I en un altre punt, destaquen els investigadors: “L’execució de la candidatura sembla que es vehicularia, segons comenten Maite Fandos i Gerard Figueras, a través d’una fundació, però es desconeix en aquest moment quina serà. En tot cas, hi participaria la UFEC, a la qual Figueras hauria realitzat una aportació que qualifica d’una mica atípica”.

Pel que es veu, tot era com el conte de la lletera. “El que sembla acreditat és que aquestes disposicions de fons públics per a la candidatura resulten opaques, que es pretén utilitzar Ferrocarrils de la Generalitat per sufragar-les i que no es pot descartar una possible malversació de fons públics, motiu pel qual es continua investigant per aclarir l’origen i la destinació d’aquestes disposicions”, assenyala l’informe.

Miquel Noguer era l’enllaç amb Waterloo
El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, va proposar la creació d’un consorci entre el COE, el Govern espanyol i el Govern català per finançar la candidatura dels Jocs d’hivern del 2030. Com que això trigaria un temps per la qüestió burocràtica, seria el mateix COE qui controlaria la candidatura en un primer moment.

En una conversa telefònica entre Gerard Figueras i Pitu Cortada, el primer li comenta al seu interlocutor que Alejandro Blanco “pateix pels diners”. Figueras li va contestar que “el Beto ja ha trobat un munt de centenars de milers d’euros, que no es preocupés, que ells estaven treballant amb Ferrocarrils, que és treball tècnic el que estan fent de moment amb ells”. L’informe revela també que Figueras li comenta al seu interlocutor que “hi ha coses que no vull dir per aquí”, però li relata que el Miquel, referint-se a Noguer, “va estar ahir Waterloo”, visitant Carles Puigdemont. Cortada i Figueras coincideixen també en aquesta conversa a incorporar Mediapro a l’operació dels Jocs. A continuació, Figueras truca a Álvaro Montoliu, president d’AMT Comunicación i li comenta com ha anat el dinar. A més, li detalla que ha de fer un treball que finançarà Gerard Figueras i que haurà de realitzar una transferència de diners a Alejandro Blanco “per fer la contractació”.

L’informe relata també: “Figueras li diu que Alejandro li va comentar que ‘compte, que encara que m’ho passis a mi, i jo sigui privat, jo haig de seguir criteris públics, també. Ho reflexionem, ho veiem i pensem en la manera’, que ell (Alejandro) suposa que ho parlarà amb la seva secretària general i nosaltres el que hem de fer ara és afinar el desenvolupament de totes aquelles partides que han proposat i pensar en temes de contractació… si a través de Ferrocarrils…”. En aquest moment, s’adona que parla massa i li diu al seu interlocutor que no vol seguir parlant per telèfon d’aquest tema.

A continuació, el secretari d’Esports de la Generalitat diu a l’empresari que “l’ideal, per a ell, seria fer-li una transferència a Alejandro de 400 o l’import que sigui… i ells contacten… que si s’ha de fer des de Ferrocarrils, ja en parlaran”. Alejandro Blanco, no obstant això, nega que ell o el COE haguessin rebut ni un euro de la Generalitat de Catalunya per posar en marxa alguna mena de promoció de la candidatura.

(Visited 795 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari