ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem van registrar el 3 de maig, a bombo i platerets, una proposta de resolució per la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas batejat com a CatalanGate pel laboratori canadenc de tecnologia i drets humans que el va publicar quinze dies abans. Les presses que van tenir aquests grups polítics per presentar aquesta resolució no han tingut continuïtat. La Mesa del Parlament la va admetre a tràmit el 10 de maig i mai més no se n’ha sabut res. Amb les vacances d’estiu a tocar, és evident que aquesta comissió d’investigació no començarà a funcionar fins la tardor i hi ha indicis per pensar que no ho farà mai.
En Comú Podem va ser arrossegat a firmar la proposta de resolució sense gaire convicció, tenint en compte que la intenció dels grups independentistes és desprestigiar el govern espanyol, del qual en formen part ministres d’Unides Podem. L’únic grup que ha mostrat interès perquè avanci la comissió d’investigació és la CUP. El 28 de juny, la diputada cupaire Laia Estrada va demanar explicacions de la desídia de Junts i ERC a l’hora d’impulsar una iniciativa que van presentar amb tan rebombori mediàtic. “No ho entenem i els demanem explicacions, perquè sobre la taula només hi ha excuses de mal pagador”, va denunciar Estrada.
Les excuses a les quals es referia és que Junts i ERC addueixen per justificar aquesta paràlisi que no es posen d’acord per decidir qui presideix la comissió. Una excusa absurda que no convenç Estrada ni ningú. La raó veritable del pànic d’ERC i Junts a la posada en marxa d’una comissió d’investigació que analitzi l’informe presentat per Citizen Lab és que el seu CatalanGate està farcit d’interrogants, contradiccions, misteris i mancança de rigor científic. Si la comissió pot treballar sense entrebancs, quedarà en evidència que el CatalanGate és una maniobra dels dirigents independentistes per buscar sortida als processos judicials que afecten a uns quants d’ells i per soscavar el suport al govern espanyol.
ERC i Junts es veurien obligats a vetar la compareixença a la comissió d’Elies Campo, a qui van presentar com a coordinador català de la investigació i el van passejar per TV3, RAC1, o l’ARA, i que ara està amagat sota les pedres després que EL TRIANGLE informés que havia mentit en el seu currículum, fent-se passar per alt càrrec de Telegram Messenger, empresa en la qual mai no va treballar. A més, Citizen Lab hauria d’ensenyar les proves de les conclusions del seu informe -segons el qual 65 partidaris de la independència de Catalunya van ser espiats amb els programaris Pegasus i Candiru- quan mai ho ha volgut fer fins ara. Les contradiccions entre els presumptament espiats sobre la forma com es van assabentar que els seus telèfons mòbils estaven infectats també quedarien al descobert a les sessions parlamentàries d’aquesta comissió.
La proposta de resolució per la creació d’una comissió d’investigació va ser justificada pels seus impulsors dient que “ja que el Congrés, amb els vots del PP i del PSOE, Vox i Cs, ha vetat la comissió d’investigació sobre espionatge, el Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals. Per això, defensem l’obligació de protegir els representants polítics i els ciutadans, a qui de manera indirecta, també se’ls ha espiat i, per tant, se’ls hi ha vulnerat el dret a la intimitat i secret de les comunicacions, entre d’altres drets”. Investigar aquesta vulneració de drets ja no corre tanta pressa. Primer, les vacances d’estiu. I després, ja veurem.
