Per què el Barça de Laporta no defensa la igualtat de gènere?

La Fundació Barça, ara des de la recuperada visió indefinida de la cosina del president, Marta Segú i Estruch, avança en aquesta direcció paral·lela a la de la junta, orientada a prioritzar aquells interessos personals per damunt dels del club i a estendre polítiques de repressió sobre el passat, a vegades de forma tan insensible i despòtica que produeix esgarrifances.

Mostra d’aquestes actuacions alineades amb el supremacisme i l’autoritarisme del president Laporta i de la seva junta, Marta Segú acaba de decidir l’acomiadament imminent d’una treballadora de la Fundació que per causa de maternitat havia gaudit del permís laboral corresponent. Quan va finalitzar aquest període i va comunicar al club que ja podia reincorporar-se al seu lloc de treball la resposta va ser que ja no era necessari que trepitgés si més no l’oficina de la Fundació. Va ser directament redirigida al departament de recursos humans on l’esperava la quitança.

Res de nou en la conducta d’un president i del seu equip “familiar”, excloent i sectari, que no ha destacat precisament per defensar el paper de la dona dins del club, començant perquè la candidatura de Joan Laporta va ser la que menys directives va proposar, només una, la d’Elena Fort, d’altra banda prou acostumada a conviure amb el caràcter sexista i descontrolat d’un president com Laporta, que ha tingut més d’un problema per tenir la mà massa llarga.

Va ser Elena Fort la que va sortir públicament a mentir sobre l’episodi del tocament inapropiat de Laporta a una sòcia la tarda de les eleccions del 7 de març del 2021, al·legant que si Laporta se li va acostar massa va ser perquè aquella barcelonista li estava demanant feina. Al cap de poques hores, la sòcia va negar aquesta versió i va declarar que ja tenia un treball estable.

Una altra de les repressions contra el paper de la dona al club va ser desmantellar tot d’una el Grup Edelmira Calvetó que venia generant, amb independència de la junta, una dinàmica de promoció, respecte i avanç de les dones barcelonistes en tots els estaments del club, inclosa l’observació sobre la quota de treballadores i les seves condicions de treball i salari.

Laporta i Fort s’ho van carregar d’una plomada, això sí apuntant-se els últims al carro del futbol femení amb estratègies de màrqueting molt fàcils i populistes, quan la veritat és que Elena Fort mai havia anat com a espectadora al Femení fins que no va ser directiva i que Laporta, en campanya, es va burlar de si mateix perquè no era capaç de reconèixer cap dels noms de les jugadores destacades que van guanyar el Triplet la temporada 2020-21.

Laporta ho va celebrar amb totes les limitacions possibles, nouvingut a la presidència, mentre que en la temporada següent ja havia organitzat abans d’hora una rua per a festejar la conquesta d’aquesta segona Champions, que finalment li va arrabassar l’Olympique Lió amb un bany de realitat. Des de llavors, Laporta no ha dit una paraula en públic sobre el Femení.

(Visited 117 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari